Nuno Álvares Pereira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Nuno Álvares Pereira, o
Nuno de Santa Maria

Estàtua a l'església del Santo Condestável (Lisboa)
Confessor
Naixement 24 de juny de 1360
Cernache do Bonjardim (Districte de Castelo Branco, Portugal)
Defunció 1 de novembre de 1431 (als 71 anys)
Convent del Carme (Lisboa, Portugal)
Enterrament Convent del Carme (Lisboa); tomba desapareguda al terratrèmol de 1755
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 23 de gener de 1918, Roma per Benet XV
Canonització 26 d'abril de 2009, Roma per Benet XVI
Festivitat 6 de novembre
Fets destacables Conestable de Portugal, comte d'Arraiolos, Barcelos i Ourém
Orde Carmelites, Hospitalers
Iconografia Com a frare carmelità; amb espasa, com a soldat

Nuno Álvares Pereira o, en religió, Nuno de Santa Maria, conegut com el Sant Conestable (Cernache do Bonjardim, 24 de juny de 1360 - Lisboa, 1 de novembre de 1431) va ser un general portuguès, noble que va jugar un paper fonamental en la lluita del Regne de Portugal contra el Regne de Castella entre 1383 i 1385, que va consolidar la independència de Portugal. Va fer-se frare carmelita. Venerat com a sant per l'Església catòlica, va ser canonitzat el 2009.

Vida fins al 1387[modifica | modifica el codi]

Nascut a Cernache do Bonjardim (avui part del municipi de Sertã, Districte de Castelo Branco), era fill d'Álvaro Gonçalves Pereira i d'Iria Gonçalves do Carvalhal. Soldat des dels 13 anys, va casar-se als 17 amb Leonor de Alvim el 1377 a Vila Nova da Rainha. En tingué una filla que va desposar el primer duc de Bragança, esdevenint així l'antecessor i fundador de la darrera dinastia reial portuguesa. Va rebre els títols de comte d'Arraiolos, comte de Barcelos i comte d'Ourém.

Quan en 1383 va morir el rei Ferran I de Portugal, l'hereu del tron era la seva filla Beatriu de Portugal (1372-1410), casada amb Joan I de Castella. Davant el risc d'annexió de Portugal per Castella, Nuno Álvares va ser un dels primers nobles a defensar els drets al tron del mestre de l'Orde d'Avís, Joan. Encara que era fill il·legítim de Pere I, era preferible coronar-lo a perdre la independència del regne.

Castella envià una expedició militar per fer valer els drets de l'hereva legítima: el 6 d'abril de 1384, però, els castellans van ser derrotats per l'exèrcit comandat per Nuno Álvares a la batalla dels Atoleiros. Va ser nomenat llavors conestable de Portugal; també fou prior de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.

Un any més tard Joan va ser coronat rei i Castella va fer una nova campanya militar, però va ser derrotada definitivament a la batalla d'Aljubarrota, el 14 d'agost de 1385, en la qual Nuno Álvares va demostrar el seu geni militar i va derrotar al seu germà Pedro Álvares Pereira, que participava en el bàndol castellà. Fins al 1390, es van mantenir atacs fronterers contra Castella, fins que aquesta va reconèixer la independència portuguesa.

Vida religiosa[modifica | modifica el codi]

En morir la seva esposa, el 1387, va abraçar la vida religiosa. Va fundar el convent dels carmelites de Lisboa el 1389 i va ingressar a l'Orde del Carmel el 15 d'agost de 1423 com a germà llec. Després d'una vida modèlica de penitència, va morir en olor de santedat l'1 de novembre de 1431. Va ser enterrat al Convent del Carme de Lisboa, on havia mort, però en 1755, el terratrèmol que assolà Lisboa en destruí l'església i el túmul.

Va ser beatificat el 23 de gener de 1918 per Benet XV i canonitzat l'abril de 2009 per Benet XVI.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nuno Álvares Pereira Modifica l'enllaç a Wikidata