Robert Sarah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert Sarah
cardenal
President del Consell Pontifici Cor Unum
7 octubre 2010
Hoogeerwaarde Kanunnik Vanhoutten 2009.jpg
El cardenal Robert Sarah el 2009
Brasão do Card. Sarah.jpg
Sufficit tibi gratia mea
Dades personals
Ordenació sacerdotal 20 de juliol 1969 per Raymond-Maria Tchidimbo
Consagració episcopal 8 de desembre 1979 per Giovanni Benelli
Proclamació cardenalícia Cardenal, 20 de novembre de 2010
Nascut 15 de juny de 1945 (1945-06-15) (68 anys)
Ourous, Guinea

Robert Sarah (Ourous, Guinea, 15 de juny 1945) és un capellà de Guinea i Cardenal de l'Església Catòlica. El 7 d'octubre del 2010 fou nomenat president del Consell Pontifici Cor Unum per el papa Benet XVI.[1] Prèviament fou secretari de la Congregació per a l’evangelització dels pobles.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 1945 a la Guinea francesa i estudià a Ourous. El 1957, quan tenia 12 anys, entrà al seminari de Bingerville de Costa d'Ivori. El 2 d'octubre del 1958, Guinea esdevingué independent després del referèndum del 28 de setembre. Els seminaristes guineans que estudiaven a Bingerville van tornar al nou estat i van entrar al seminari de Dixinn el 1960 durant un any. El 15 d'agost del 1961, el Partit Democràtic de Guinea va nacionalitzar totes les escoles privades catòliques, incloent en seminari.

Després de romandre a les seves respectives parròquies, els seminaristes, entre ells Sarah, es van reunir als locals de la parròquia de la Sainte Croix, a Kindia, esperant l'obertura del seminari Joan XXIII, situat a 135 km de Conakry. Després d'obtenir el batxillerat el 1964, Sarah va anar a França per estudiar al Seminari Major de Nancy. A causa de les relacions polítiques entre França i Guinea, se'n va anar a Sébikotane (Senegal) per acabar els seus estudis de teologia. Més tard va anar a estudiar a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, on va obtenir la llicenciatura en teologia, i a la Studium Biblicum Franciscanum de Jerusalem, on obtingué la llicenciatura en Sagrades Escriptures. Sarah retornà a Guinea el 1974.[2]

Sacerdot[modifica | modifica el codi]

Fou ordenat sacerdot el 20 de juliol del 1969, als 24 anys, i incardinat a l'Arxidiòcesi de Conakry. A partir del 1974 treballà de rector a Boké i també atenia les parròquies de Kataco, Koundara i Ourous i des del 1976 fou rector del Seminari Menor Juan XXIII de Kindia.[3] El 13 d'agost del 1979, als 34 anys, fou nomenat Arquebisbe Metropolità de Conakry per el papa Joan Pau II, convertint-se en el bisbe més jove del món.[4] Rebé la consagració episcopal el 8 de desembre del 1979 per el cardenal Giovanni Benelli i fou president de la Conferència Episcopal Guineana.[5]

Fou l'ordinari de l'Arxidiòcesi de Conakry fins que Joan Pau II el nomenà Secretari de la Congregació per a l’evangelització dels pobles l'1 d'octubre del 2001.[6] A l'octubre del 2010 fou nomenat president del Consell Pontifici Cor Unum rellevant al cardenal Paul Josef Cordes, del qual es va acceptar la renúncia per qüestions d'edat. Cordes havia estat en el càrrec des del 1995. En el seu nou rol va començar a encarregar-se de la organització de les organitzacions catòliques assistencials a tot el món.[7] Esdevingué el segon africà nomenat per Benet XVI per liderar un dicasteri del Vaticà. El primer fou el cardenal Peter Turkson de Ghana que fou nomenat president del Consell Pontifici per la Justícia i la Pau el 2009.[8]

El 20 de novembre del 2010 el papa Benet XVI el va proclamar cardenal-diaca de l'esgésia San Giovanni Bosco in Via Tuscolana de Roma. Té dret a votar als conclaves fins que faci 80 anys. El 29 de desembre del 2010 Sarah fou nomenat membre de la Congregació per a l’evangelització dels pobles, Consell Pontifici per als laics i Consell Pontifici per la Justícia i la Pau. Participà al conclave del 2013 que escollí al papa Francesc.[9] Parla francès, anglès, italià i castellà.

Des de la seva tasca com a president del Consell Pontifici Cor Unum visita països que necessiten ajuda humanitària perquè estan en guerra o han patit catàstrofes naturals, per mandat del Papa. El gener de 2013, en unes jornades de Barcelona, es va mostrar preocupat per la situació de països afectats per la guerra com Libia i Iraq, o per catàstrofes naturals com Filipines[10] i Bangladesh.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Papa nombra al guineano Sarah presidente del Consejo Pontificio Cor Unum». Periodista Digital, 7 octubre 2010 [Consulta: 27 gener 2014].
  2. Malacaria, Davide. «Biografía del cardenal Robert Sarah». 30dias, Octubre 2010 [Consulta: 27 gener 2014].
  3. «Biografía del cardenal Robert Sarah». paxtv, 2013 [Consulta: 27 gener 2014].
  4. Seidel, Pilar. «Entrevista al cardenal Robert Sarah». Manos Unidas, 23 gener 2014 [Consulta: 27 gener 2014].
  5. «Cardenal Robert SARAH». Aciprensa, 2013 [Consulta: 27 gener 2014].
  6. «Mons. Robert Sarah ha sido nombrado Presidente del Pontificio Consejo "Cor Unum"». Agència Fides, 7 octubre 2010 [Consulta: 27 gener 2014].
  7. Kurian, Anne. «Le card. Sarah, président du Conseil pontifical Cor Unum». Zenit, 7 març 2013 [Consulta: 27 gener 2014].
  8. «Cardenal Robert Sarah». Zenit, 11 març 2013 [Consulta: 27 gener 2014].
  9. Allen, John L. «Papabile of the Day: The Men Who Could Be Pope». National Catholic Reporter, 1 març 2013 [Consulta: 27 gener 2014].
  10. «Filipinas; el Papa envía a Sarah a las zonas afectadas por el tifón». La Stampa, 25 gener 2014 [Consulta: 27 gener 2014].
  11. López, Mari-Paz. «"Los cristianos huyen sin cesar de Oriente Medio"». La Vanguardia, 26 gener 2014 [Consulta: 27 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Sarah
Precedit per:
Raymond-Maria Tchidimbo CSSp


Arxidiòcesi de Conakry
13 d'agost 1979–1 d'octubre 2001


Succeït per:
Vincent Coulibaly
Precedit per:
Marcello Zago OMI


Secretari de la Congregació per a l’evangelització dels pobles
1 d'octubre 2001-7 d'octubre 2010


Succeït per:
Savio Hon Tai-Fai SDB
Precedit per:
Paul Josef Cordes


President del Consell Pontifici Cor Unum
7 d'octubre 2010–present


Actualment al càrrec