Catedral de Solsona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La catedral de Solsona
Interior i cúpula de la catedral de Solsona

La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del segle XII fins al XVIII, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.

La majoria de l'obra és del segle XIV, però del temple romànic consagrat el 1163 es conserven l'absis (amb finestra amb arquivoltes, dues columnes i capitells), dues absidioles (la del nord sobrealçada), i el campanar de planta quadrada (la part superior és del segle XVI) amb finestrals ben ornats amb arquivoltes, capitells i columnes. Són també romàniques algunes finestres tapiades a la façana nord i la magnífica porta d'escola lleidatana que dóna al claustre, del segle XIII, amb arcades decreixents, capitells i columnes. La primitiva església romànica de Santa Maria tenia el monestir a la vora, adossat als seus murs, i estava situat on avui hi ha el palau episcopal.

La catedral actual, d'estil gòtic, es començà el 1299 i s'acabà cap al 1630 amb la construcció del presbiteri. A l'esquerra del transsepte se situa la parròquia amb un retaule barroc dedicat a la mare de Déu de la Mercè.

Al segle XVIII, per iniciativa del bisbe Lasala, es va construir el cancell i la porta de Sant Agustí, enderrocant per aquest motiu la gran portalada romànica.

Imatge de la mare de Déu del Claustre[modifica | modifica el codi]

A la dreta del temple hi ha la capella del Claustre, on es venera la imatge de la Marededéu del Claustre, patrona de la ciutat. És una talla de pedra de finals del segle XII, considerada una de les escultures més importants del romànic català. Fou feta pel mestre Gilabert de Tolosa, un dels més importants de l'època. La imatge mesura 105 cm. d'alçada. Està asseguda en un tron, amb l'Infant a la falda, i sota els peus estan representats dos monstres. La imatge és de pedra i els anys l'han ennegrit.

Als segle XIII, amb l'arribada dels albigesos, tement per la integritat de la imatge, la van amagar dins el pou del claustre que estaven acabant de construir. Hi ha una llegenda del nen caigut al pou que va ser salvat per la Mare de Déu que sembla tenir fonament històric.

Durant la guerra civil del 1936, les imatges religioses tornaren a perillar, i en aquesta ocasió va ser amagada a la caixa d'escala del campanar pels campaners Porredon i Augé, i més tard la volgueren evacuar a França, però quedà amagada en el garatge del palau episcopal de Vic. Acabada la guerra la imatge va haver de ser restaurada, car la figura de l'Infant havia sofert algunes destrosses; la restauració la féu Enric Monjo i Garriga.

Avui la festa en honor a la Patrona, "la festa del Claustre" (Festa Major de la ciutat, 7,8,9 de setembre) presenta un dels esquemes tradicionals més antics i, alhora, valuosos del Principat, destacant, per damunt de tot, el seu extraordinari patrimoni folklòric; aquest està regit per un estricte protocol firmat per les tres entitats gestores de la festa (la confraria del Claustre, l'agrupació de geganters de la ciutat de Solsona i l'ajuntament de la ciutat) que pretén protegir i marcar les pautes de la festa.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Solsona

Coord.: 41° 59′ 39″ N, 1° 31′ 10″ E / 41.99417°N,1.51944°E / 41.99417; 1.51944