Basílica menor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El tintinnabulum i el conopaeum, privilegis antigament atorgats a les basíliques.

Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques. Segons el dret canònic, cap església catòlica pot ser honorada amb el títol de basílica, llevat que sigui per concessió apostòlica o pel costum immemorial.[1]

En relació a les esglésies, els escriptors sobre arquitectura fan servir el terme basílica per descriure una església construïda d'acord a un estil particular. Els primers cristians construïren les catedrals-basíliques dels bisbes en aquest estil, segons el model de les basíliques seculars semi-públiques, i el seu creixement en mida i importància senyalà el traspàs gradual del poder civil cap a les mans episcopals, aproximadament cap al segle V.

Al segle XVIII, el terme adquirí un sentit canònic, sense tenir res a veure amb aquest estil arquitectònic. Les basíliques, d'acord a aquest sentit canònic, es dividirien en majors i menors. Actualment, només existeixen quatre basíliques majors, totes elles a Roma: Sant Pere del Vaticà, Sant Joan del Laterà, Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs. Tota la resta de basíliques existents al món són basíliques menors.

Privilegis, obligacions i condicions[modifica | modifica el codi]

Ornament heràldic d'una basílica menor

Els privilegis prèviament afegits a la condició de basílica inclouen una certa precedència davant de les altres esglésies, el dret a usar el conopaeum (un baldaquí que sembla un paraigua, també anomenat umbraculum, ombrellino, papilio, sinicchio, etc.), i la campana (tintinnabulum), que es fa servir en processó al capdavant del clergat als actes oficials, i l'ús de la capa magna pel rector o pels membres del capítol quan assisteixen a l'Ofici Diví.[2] En el cas de les basíliques majors, els umbraculae estan fets amb fil d'or i vellut vermell, mentre que a les basíliques menors són de seda groga i vermella (els colors tradicionalment associats amb la Seu Papal i la ciutat de Roma.[3]

Aquests símbols externs, llevat del de la capa magna, encara es veuen a vegades a les basíliques, però a les darreres regulacions de la Santa Seu sobre la matèria, publicades al 1989, no en fan menció. La distinció de ser una basílica actualment només confereixen dos privilegis materials:

La resta de privilegis que actualment comporta es refereixen a la litúrgia de la celebració de la concessió del títol de basílica, i la concessió d'indulgència plenària en certs dies per aquells que resin a la basílica.[4]

El document imposa a les basíliques certs deures:

  • cal que sigui un temple d'esplendor, bastit amb un perfil destacat, reconegut per la seva història, relíquies o imatges sagrades
  • cal que sigui un focus espiritual d'una comunitat que és santuari per a la multitud de devots que hi acudeixen
  • cal que posseeixi un tresor espiritual i sagrat, donant culte continuat al Senyor, a la Mare de Déu i al Sant allà venerat
  • cal que l'ofici que s'hi celebri sigui exemplar per a la resta de temples de la diòcesi
  • cal que promogui la formació bíblica i religiosa dels fidels, així com l'estudi i la divulgació dels documents amb els que es proposa el magisteri papal
  • cal que celebri les festes de la Càtedra de Sant Pere (22 de febrer), de Sant Pere i Sant Pau (29 de juny) i l'aniversari de l'exaltació del Papa[4]

Diverses basíliques són santuaris, i sovint reben un pelegrinatge significatiu, especialment aquelles que es construïren sobre un confessio o sepulcre d'un sant o d'un màrtir. Al desembre del 2009 la Basílica de Guadalupe de Mèxic va establir un nou rècord en rebre 6,1 milions de pelegrins durant els dos dies de la festivitat de Nostra Senyora de Guadalupe.[5]

Categories de les basíliques menors[modifica | modifica el codi]

Al 2008 havien quatre basíliques majors i 1609 basíliques menors al món.[6] D'aquestes 1609, tres tenen el títol de basílica menor papal i quatre el de basílica menor pontifical.

Les tres basíliques menors papals són Sant Llorenç Extramurs de Roma i Sant Francesc d'Assís i Santa Maria dels Àngels, ambdues a Assís.[7]

Les quatre basíliques menors pontificals són Sant Nicolau de Bari (Pulla), la Santa Casa de Loreto, Sant Antoni de Pàdua i el Santuari de la Verge del Rosari de Pompeia.[7] Totes, llevat Sant Antoni de Pàdua, han estat durant alguns anys conjuntament sota la cura de la Comissió Cardenalícia pels Santuaris Pontificis de Pompeia, Loreto i Bari, la qual va suprimir-se al 1996 per establir la Delegació Pontifícia del Santuari de la Mare de Déu del Rosari de Pompeia i la Delegació Pontifícia del Santuari de la Casa Santa de Loreto.[8] Les quatre basíliques pontifícies actualment tenen delegats pontificis individuals. Per la basílica de Bari, que és una dependència de la Secretaria d'Estat, el delegat pontifici és l'arquebisbe metropolità local.[9] Per les basíliques de Loreto i Pompeia, que són prelatures territorials, el delegat pontifici és el prelat territorial local. Només per la basílica de Pàdua es nomena un delegat pontifici distint del bisbe local.

La resta de basíliques menors simplement tenen la categoria de ser-ho. Fins i tot les tres basíliques menors reconegudes que també són basíliques pontifícies no es qualifiquen com a basíliques pontifícies menors.

A Torre del Greco està la Basílica Pontifícia de la Santa Creu ,[10] recordant la visita dels Papes Pius IX al 1849 i de Joan Pau II al 1990, sinó que també a la llista de basíliques menors,[11] encara que només és una basílica menor.

Una altra església italiana, reconeguda com a basílica menor (però no com a pontifícia) és la Reial Basílica Pontifícia de Sant Jaume dels Espanyols de Nàpols.[12] Aquest nom, qualificant-la tant com a pontifical com a reial, és confirmat per diverses fonts.[13][14][15][16]

A Madrid està la Basílica Pontifícia de Sant Miquel, tot i que simplement és una basílica menor,[17] la propietat de la qual és des de 1982 de la Nunciatura Apostòlica al Regne d'Espanya.

La descripció de basílica pontifícia a vegades és donat, potser sense justificació canònica, a algunes esglésies que, siguin pontificals o no, no apareixen a la llista d'aquelles amb dret al títol de basílica. Entre aquestes trobem la Basílica Pontifícia de San Tammaro bisbe a Grumo Nevano,[18] la Basílica Pontifícia de Sant Cosme i Sant Damià a Bitonto i la Basílica Pontifícia de Santa Maria del Carmel d'Avigliano.

Existeix una basílica patriarcal, la Catedral Basílica Patriarcal de Sant Marc de Venècia, que és anomenada patriarcal perquè és la catedral del Patriarca de Venècia; tot i que formalment és una basílica menor.[19]

D'altres basíliques menors[modifica | modifica el codi]

Entre les basíliques menors trobem catedrals, esglésies parroquials, santuaris, així com esglésies conventuals o abadies. Alguns oratoris i llocs semi-privats han estat elevats a la categoria de basílica menor, com l'oratori de Sant Josep de Mont-real.

La catedral de Nostra Senyora de Québec catedral de Nostra Senyora de Québec va ser la primera basílica d'Amèrica del Nord, designada així per Pius IX al 1874. la basílica de Santa Maria a Minneapolis esdevingué la primera basílica dels Estats Units, designada per Pius XI al 1926. A Colòmbia, la catedral de Las Lajas és una basílica menor des del 1954. A l'Àfrica, la basílica de Nostra Senyora de la Pau de Yamoussoukro a la Costa d'Ivori és l'església més gran de món, superant la basílica de Sant Pere.[20]

La basílica de Nostra Senyora de Guadalupe, a Mèxic DF, està considerada com el segon santuari més important del món catòlic, només superat per la Ciutat del Vaticà, per la quantitat de pelegrins que rep anualment (entre 12 i 20 milions).[21] El Santuari de Lourdes, a França, amb diverses basíliques, rep entre 5 i 6 milions de pelegrins anualment.

Durant el segle XX hi ha hagut una pronunciada tendència a incrementar la quantitat d'esglésies que ostenten el títol de basílica menor. Entre els exemples trobem el Valle de los Caídos prop de Madrid, la Missió de Sant Carles Borromeo de Carmel a Carmel-by-the-Sea (Califòrnia), la catedral de Manila (també coneguda com a Basílica Menor de la Immaculada Concepció de Intramuros) i la Basílica Missió de San Juan Capistrano de Califòrnia. Cap a finals del segle XX s'aplicaren mesures més estrictes i es decidí, per exemple, que com que les catedrals tenien un rang superior a les basíliques en qualsevol cas, ja no se'ls atorgaria més el títol de basílica menor.[4]

Basíliques dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]

País Ciutat Basílica Any de
designació
Illes Balears Balears Escorca Santuari de Lluc
1962
Palma Catedral de Mallorca
1905
Sant Francesc de Palma
1943
Catalunya Catalunya Barcelona Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia
1867
Basílica de la Mercè
1918
Santa Maria del Mar
1923
Santa Maria del Pi
1925
Església de Sant Josep Oriol
1936
Església dels Sants Just i Pastor
1946
Temple Expiatori del Sagrat Cor
1961
Monestir de Santa Maria de Jonqueres
2009
Església de Sant Josep Oriol
1936
Temple Expiatori de la Sagrada Família
2010
Castelló d'Empúries Santa Maria de Castelló d'Empúries
1948
Girona Església de Sant Feliu de Girona
2011[22]
Igualada Santa Maria d'Igualada
2006
La Seu d'Urgell Catedral de la Seu d'Urgell
1905
Manresa Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
1886
Mataró Basílica de Santa Maria de Mataró
1928
Monistrol de Montserrat Basílica de la Mare de Déu de Montserrat
1881
Solsona Catedral de Santa Maria de Solsona
1953
Tarragona Catedral Basílica Primada i Metropolitana de Santa Tecla
1894
Terrassa Basílica del Sant Esperit
1951
Tortosa Catedral Basílica de la Mare de Déu del Dolors
1919
Tremp Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors
1923
Vic Catedral de Sant Pere Apòstol
1893
Vilafranca del Penedès Basílica de Santa Maria
1919
Vimbodí i Poblet Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
1963
País Valencià País Valencià Algemesí Basílica de Sant Jaume
Asp Basílica de Nostra Senyora del Socors
Castelló de la Plana Concatedral de Santa Maria
1983
Basílica de la Mare de Déu del Lledó
Elx Església Arxiprestal de Nostra Senyora de l'Assumpció
2006
Morella Església de Santa Maria de Morella
1958
Oriola Santa Església Catedral del Salvador
Sogorb Catedral de Santa Maria de l'Assumpció
1985
València Catedral Basílica Metropolitana de Santa Maria
1886
Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats
1948
Basílica de la Sant Vicenç Ferrer
1951
Vila-real Basílica de Sant Pasqual
1996
Xàtiva Col·legiata de Santa Maria la Major
1973

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Al 2008 havien 1.584 basíliques menors al món (de les 1.476 que havien al 2006), la majoria de les quals es troben a Europa (537 a Itàlia, incloent les basíliques papals i pontificals), 168 a França, 119 a Polònia, 105 a Espanya, 73 a Alemanya, 30 a Àustria, 27 a Bèlgica, 15 a Hongria, 15 a Txèquia, 12 a Suïssa, 22 als Països Baixos, 9 a Eslovàquia, 8 a Malta, 7 a Croàcia, 6 a Eslovènia i Portugal, 5 a Lituània, etc.), diverses a les Amèriques (69 als Estats Units, 55 al Brasil, 45 a l'Argentina, 28 a Mèxic, 26 a Colòmbia, 21 al Canadà, 15 a Veneçuela, 12 al Perú, 9 a Xile, 8 a Bolívia, 5 a l'Uruguai, 4 a El Salvador, etc), Àsia (9 a Terra Santa), 18 a l'Àfrica (4 a Ghana) i Oceania (5 a Austràlia).[23]

Europa[modifica | modifica el codi]

Àfrica i Orient Mitjà[modifica | modifica el codi]

Àsia i Oceania[modifica | modifica el codi]

Amèrica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Robert F. McNamara, Minor Basilicas in the United States
  2.  Gietmann, G. and Thurston, Herbert. «Basilica». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 
  3. Herbert Thurston, "Basilica" in Catholic Encyclopedia 1907
  4. 4,0 4,1 4,2 Domus ecclesiae, Instruction of the Congregation for Divine Worship and the Discipline of the Sacraments, 9 November 1989
  5. anglès ZENIT News Agency, 14 December 2009
  6. list
  7. 7,0 7,1 Basilicas, Italy, Vatican City State, San Marino
  8. Cardinalatial Commission for the Pontifical Shrines of Pompei, Loreto and Bari
  9. Arcidiocesi di Bari-Bitonto, Pontificia Basilica San Nicola, Storia
  10. http://www.scroce.org/Storia%20della%20Basilica%20Santa%20Croce.htm
  11. Basilica Pontificia di S. Croce
  12. Pontificia Reale Basilica di S. Giacomo degli Spagnoli
  13. List of the Cultural Heritage Sites of the Region of Campania
  14. Napoligrafia
  15. Giuseppe de Vargas Machuca, La Reale Pontificia Basilica di San Giacomo degli Spagnoli 1991, cited in Konrad Eisenbichler, The Cultural World of Eleanora di Toledo, Duchess of Florence and Siena
  16. Ornella Cirillo, Carlo Vanvitelli: architettura e città nella seconda metà del Settecento 2005
  17. Basílica Pontificia de San Miguel
  18. The church's website
  19. Patriarchal Cathedral Basilica of St Mark
  20. Guinness World Records lists Basilica of Our Lady of Peace of Yamoussoukro as the largest church in the world, having surpassed the previous record holder, St. Peter's Basilica, upon completion. It has an area of 30,000 sq metres (322,917 sq ft) and is 158 m (518 ft) high. However, it also includes a rectory and a villa (counted in the overall area), which are not strictly part of the church, and it can accommodate 18,000 worshipers, compared to 60.000 for St. Peter's.
  21. Septién, Jaime. «Our Lady of Guadalupe Attracting Record Numbers». Zenit, 11 desembre 2007. [Consulta: 12 desembre 2009].
  22. «El Papa Benet XVI atorga el títol de basílica al temple de Sant Feliu de Girona». Diari de Girona, 9 de juliol de 2011.
  23. GCatholic.com: Basilicas in the World as of 2008.12.31