Baldaquí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Baldaquí de Sant Pere del Vaticà

Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar. El nom fa referència a la ciutat de Baldac, denominació medieval de Bagdad, d'on provenien aquests valuosos teixits de seda, molt elaborats, que generalment presentaven brodats d'or o argent i incrustacions de pedres precioses.

A l'edat mitjana hi havia el costum de sostenir una tela sobre personatges d'alta ascendència per enaltir les seva figura, com ara reis o bisbes.

Per extensió, el mot baldaquí s'aplica també als pavellons que cobreixen els altars, com el baldaquí de Bernini a Sant Pere del Vaticà.


Història[modifica | modifica el codi]

A Catalunya s'han conservat un gran nombre i varietat d'obres de pintura sobre fusta, que en origen, pertanyien a la decoració de l'altar romànic. Aquest mobiliari litúrgic que fonamentalment estava format per frontals d'altar i baldaquins tenia la funció de donar magnificència a l'altar i reforçar el seu caràcter sagrat.

Els baldaquins, eren elements decoratius que estaven col·locats damunt de l'altar i que el dignificaven com a centre de la celebració litúrgica. L'origen dels baldaquins, anomenats també cimboris, tabernacles o propiciatoris, prové d'Orient, i van néixer amb la idea de resguardar les persones de gran autoritat, en un sentit honorífic i protector, ja que es col·locaven damunt els trons dels monarques.

El terme baldaquí deriva de baldacco, antic nom italià de la ciutat de Bagdad d'on s'importaven rics teixits de seda, i que per extensió, passaren a anomenar-se així també, els dossers de tela sostinguts per astes que formaven una estructura cobertora.

A Catalunya trobem dues tipologies de baldaquí, una en forma de templet inspirat en els majestuosos baldaquins de marbre de les grans basíliques romanes com Sant Pere del Vaticà, Sant Joan del Laterà o Santa Maria Maggiore; i l'altre el baldaquí-plafó que consistia en una estructura plana de fusta que se situava enlairada damunt l'altar i que es recolzava en una biga davantera i en dues de laterals. Aquesta tipologia era molt característica de Catalunya però pràcticament desconeguda a Europa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baldaquí Modifica l'enllaç a Wikidata
  • COOK, W.W.S., «The Earliest Painted Panels of Catalonia (I)», The Art Bulletin, Nova York, 1923, V, 4, p. 96-101.
  • RICHERT, G., La pintura medieval en España. Pinturas murales, tablas catalanas, Barcelona, 1926, p. 30.
  • GUDIOL I CUNILL, J., Els primitius. La pintura sobre fusta, Barcelona, 1929 (La pintura mig-eval catalana, II), p. 369-372.
  • POST, CH. R., A History of Spanish Painting, Cambridge, 1930, I, p. 294.
  • COOK, W.W.S.; GUDIOL RICART, J., Pintura e imaginería románicas, Madrid, 1980 (Ars Hispaniae, 6), p. 129-131.
  • FOLCH I TORRES, J., La pintura romànica sobre fusta, Barcelona, 1956 (Monumenta Cataloniae, IX), p. 167.
  • COOK, W.W.S., La pintura románica sobre tabla en Cataluña, Madrid, 1960, p. 16.
  • JUNYENT, E., Catalogne Romane, La Pierre-qui-Vire, 1961, II, p. 246, 253.
  • YARZA, J., La Edad Media, Madrid, 1980 (Historia del Arte Hispánico, II), p. 142.
  • SUREDA, J., La pintura romànica a Catalunya, Madrid, 1981, p. 301-302.
  • AINAUD, J., La Pintura catalana: la fascinació del Romànic, Barcelona, 1989 [versió anglesa: Catalan Painting. The Fascination of Romanesque, Ginebra, 1990], p. 90.
  • PUIGARNAU, A., «El rastre del neoplatonisme al romànic català. L'ideal de bellesa», Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 2003, 7, p. 17-18.
  • CASTIÑEIRAS, M., «The Catalan Romanesque Painting Revisited: the Altar Frontal Workshops (with a Technical Report by A. Morer and J. Badia)», Spanish Medieval Art, Recent Studies, Tempe (Arizona), 2007, p. 138-139.