Basílica Eufrasiana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Conjunt episcopal de la Basílica Eufrasiana al centre històric de Poreč
Mosaics de l'absis
Mosaics de l'absis
Informació
Tipus Basílica
Començament Segle VI
Localització Poreč
Comtat d'Ístria
Flag of Croatia.svg Croàcia
Estil Significant influència bizantina
Materials utilitzats Mosaics, alabastres, marbre, Nacre, Estuc
Basilica 19.png

Tipus Cultural
Criteris (ii),(iii),(iv)
ID 809
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1997 (21a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.


La Basílica Eufrasiana (en croat: Bazilika Eufrazijeva, en italià: Basilica Eufrasiana) és una important basílica a Poreč, Croàcia. El complex episcopal, incloent-hi, a part la mateixa basílica, una sagristia, un baptisteri i el campanar del palau de l'arquebisbe pròxim, és un dels millors exemples del primer art bizantí a la regió. A causa del seu valor excepcional, es va inscriure al Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1997.

Història[modifica | modifica el codi]

Lateral de l'església
Sostre del baptisteri

La primera basílica estava dedicada al sant Maurus de Parentium i es remunta a la segona meitat del segle IV. Encara es conserva, al jardí de l'església, restes d'un mosaic al terra d'aquell segle, que va pertànyer a l'antic oratori d'una església composta d'una nau i una nau lateral (basilicae geminae). Al mosaic s'hi observa un peix (símbol de Crist). Les monedes amb el retrat de l'emperador Valent (365-378), trobat al mateix lloc, confirmen aquestes dates.

La present basílica, dedicada a la Verge Maria, s'edificà al segle VI durant el període del bisbe Euphrasius. Es construïa a partir de 553 al lloc de l'antiga basílica. Per a la construcció, s'utilitzaren parts de l'anterior església i els blocs de marbre s'importaren de la costa del mar de Màrmara. Els mosaics de la paret eren executats per mestres bizantins i els mosaics del terra per experts locals. La construcció va durar aproximadament deu anys. Euphrasius, era representat en un dels mosaics de l'absis, prop de sant Maurus.

Els mosaics[modifica | modifica el codi]

El tret més sorprenent de la basílica són els seus mosaics, que daten del segle VI, i que són considerats entre els millors exemples de l'art bizantí al món.[1]

Detall mosaics de l'absis amb Jesucrist i els dotze apòstols

Els mosaics a l'arc de triomf sobre l'absis representen a Crist amb un llibre obert amb el text Ego sum Lux vera (Sóc la llum veritable) amb els Apòstols, cada un amb el seu atribut. L'arc sota conté mosaics de medallons amb l'Anyell de Déu i retrats de dotze màrtirs femenines. La volta sobre l'absis està decorada amb mosaics de la Verge Maria i el Nen, asseguda al tron celestial. Aquesta és l'única descripció que sobreviu de la Mare de Déu en una basílica occidental del primer cristianisme. És flanquejada per àngels, el bisbe Euphrasius, que sosté una imatge de l'església, sants locals, incloent-hi sant Maurus, el primer bisbe de Poreč i e la diòcesi d'Ístria, i l'ardiaca Claudius.[2] El nen entre Euphrasius i Claudius és acompanyat per la inscripció Euphrasius, fill de l'ardiaca. Totes les figures romanen en un prat cobert amb flors.

El cibori[modifica | modifica el codi]

El cibori sota l'absis

L'absis és dominat per un cibori de marbre, construït el 1277 seguint les ordres d'Otto, bisbe de Poreč. Decorat amb mosaics, és portat per quatre columnes de marbre que pertanyien al cibori previ del segle VI.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica Eufrasiana


Coord.: 45° 13′ 43″ N, 13° 35′ 37″ E / 45.228611111111°N,13.593611111111°E / 45.228611111111; 13.593611111111