Baldaquí de Tost

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Baldaquí de Tost
Baldaquí de Tost
Taller de la Seu d'Urgell, Cap a 1220
Tremp, relleus d'estuc
i restes de full metàl·lic
colrat sobre fusta
176,5 × 161 cm
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

El Baldaquí de Tost és un baldaquí fet pel Taller de la Seu d'Urgell pintat cap a 1220 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1] Va ingressar al museu amb el número de registre 003905-000, com a una adquisició de la col·lecció Plandiura, el 1932.

Del baldaquí es conserva també, al Museu Episcopal de Vic, la cresteria[2] i la biga[3] davantera. Procedeix de l'església de Sant Martí de Tost (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell).[4] La taula del Baldaquí de Tost, que cobria l'altar per donar-li més rellevància, correspon al tipus de moble litúrgic que anava fixat amb unes bigues a la paret absidal. Un altre tipus de baldaquí romànic és el que té forma de templet, que podia ser també de fusta, com el de Baldaquí de Toses,[5] o bé de pedra, com el que hi havia al monestir de Ripoll i del qual es conserven les bases bellament esculpides.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La imatge central és un Crist en Majestat, envoltat com és habitual en aquestes pintures d'una màndorla al voltant de la qual es veu el tetramorf o representació dels quatre evangelistes canònics. Jesús porta un llibre a la mà on es pot llegir "Ego sum lux mundi" (Jo sóc la Llum del món), una fórmula també prototípica d'aquesta iconografia romànica. Els trets del rostre presenten ja característiques que anticipen el gòtic, ja que són menys plans que la cara romànica estàndard. La policromia del conjunt s'ha conservat força bé, amb tons vius vermells, verds i blaus.

La taula de Tost té una representació del Senyor en Majestat, amb nimbe crucífer i entronitzat dins la màndorla, que, a l'època, havia de ser daurada, amb el llibre a la mà esquerra amb una cita bíblica, EGO SVM LVX MVNDI, que el proclama com la llum del món. Amb la dreta, fa el signe de benedicció. Al seu entorn hi ha els quatre símbols dels evangelistes o Tetramorf, cadascun dels quals duu, en lloc del llibre de l'Evangeli d'exemples més primitius, un rètol o filacteri amb el seu nom.

En l'àguila de Joan i el toro de Lluc es pot observar, especialment, la subordinació de la figura al seu marc, és a dir, a l'espai de què es disposa, encara que això representi una distorsió estranya o antinaturalista de les formes. Aquí, la manera de resoldre la configuració d'aquests dos símbols és especialment remarcable. L'estil pictòric, d'altra banda, evidencia alguns trets figuratius de caràcter més naturalista, com la figura i el rostre de l'àngel de Mateu, més pròxim al nou esperit del gòtic.

Aquesta confluència de recursos propis de dos llenguatges pictòrics evidencia les influències i tensions artístiques d'una època de canvi. Pel que fa als colors, la restauració recent ha permès de recuperar el blau i el vermell originals, molt vius.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baldaquí de Tost