Besalú
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de la Garrotxa | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Garrotxa |
||||
| Gentilici | Besaluenc, besaluenca | ||||
| Superfície | 4,92 km² | ||||
| Altitud | 151 m | ||||
| Població (2008) • Densitat |
2.290 hab. 465,45 hab/km² |
||||
| Coordenades | 42° 12′ 9″ N 2° 41′ 60″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
1 Lluís Guinó i Subirós (CiU) |
||||
| Agermanament | Arles (Vallespir)[1] | ||||
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa.
Besalú és una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,81 km2. Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord.
Gaudeix de bona comunicació en trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques : Alt Empordà, Pla de l'Estany i Garrotxa.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de l'església de Santa Maria, en l'alta edat mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però si que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l'edat mitjana amb l'existència d'importants edificis: el pont, els banys jueus, l'església del Monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística bastant coherents amb el passat medieval. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.
Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III-gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona.
Durant la Croada contra la Corona d'Aragó, veient-se forçat a retirar-se de l'Empordà, i desconfiant del Coll de Panissars Felip III de França va intentar prendre la ruta de Besalú, enviant una avançada de 2.000 cavallers i 400 servents per pendre la ciutat[2] on creien que es trobava Pere el Gran. Després d'un primer assalt croat, Asbert de Mediona, el governador de la ciutat feu obrir la porta aquaria[3] per fer entrar seixanta cavallers que foren capturats, per sortir immediatament al front de la guarnició que va derrotar els assetjants, forçant-los a la retirada.
Durant la Guerra dels armanyaguesos, el 1390, fou atacada per les companyies mercenàries de Joan III d'Armagnac i defensada per Bernat IV de Cabrera.
El 1966, fou declarat "Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Fills i filles il·lustres de Besalú
- Joan Sala i Papell (1839-1895): metge i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
[edita] Referències
|
|||||
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Informació de la diputació de Girona
- Monestirs de Catalunya. Besalú
|
|||||
