Besalú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Besalú
Bandera de Besalú Escut de Besalú
(En detall) (En detall)
Localització

Besalú situat respecte Catalunya
Besalú situat respecte Catalunya

Localització de Besalú respecte de la Garrotxa


Municipi de la Garrotxa
Besalú vist des del pont
Besalú vist des del pont
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Garrotxa
Gentilici Besaluenc, besaluenca
Superfície 4,92 km²
Altitud 151 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.406 hab.
489,02 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 475225 4672300Coord.: 42° 11′ 57″ N, 2° 41′ 52″ E / 42.19917°N,2.69778°E / 42.19917; 2.69778
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Lluís Guinó i Subirós (CiU)
Codi territorial 170195
Agermanament Arles (Vallespir)[2]

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Besalú és una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,81 km². Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. La vila de Besalú, nascuda entorn del turó ocupat pel castell comtal i l'església de Santa Maria de Besalú, s'estén cap al SW de la confluència de la riera de Capellades amb el riu Fluvià.[3] Gaudeix de bona comunicació en trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques: Alt Empordà, Pla de l'Estany i Garrotxa.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Nucli antic de Besalú
Localització: Besalú (Garrotxa)
Construït: XII
Estil: Romànic
Bé Cultural d'Interès Nacional
Tipus: Conjunt històric
Identificador: BCIN: 69-CH-ZA
BIC: RI-53-0000070
IPAC: 73

El nucli antic de Besalú és una obra declarada bé cultural d'interès nacional. El 1966 fou declarat "conjunt històrico-artístic nacional" pel seu gran valor arquitectònic. Dels murs i fortificaions del Besalú medieval queden restes esparses, sovint a l'interior d'edificis posteriors. Sabem que uns primers murs protegien el castell comtal i les seves dependències. N'és una mostra el portal de la Força al carrer del comte Tallaferro. El segle XII, un nou recinte rodejava el call jueu, l'església de Sant Vicenç i Vilarrobau, deixant a l'exterior el monestir de Sant Pere, que finalment quedà inclòs dins del darrer recinte fortificat del segle XIV.[3]

A més de l'antiga parròquia de Sant Vicenç de Besalú, l'església de Santa Maria de Besalú, el monestir de Sant Pere de Besalú i del pont de Besalú sobre el Fluvià, cal destacar, d'origen romànic, la façana de l'església de Sant Julià de Besalú de l'antic hospital, la casa Llaudes o Cornellà al Prat de Sant Pere, amb reformes posteriors (al mateix edifici consten les dates 1641 i 1783), i la casa dels porxos del carrer de Tallaferro. Sembla que també d'època romànica és el "Miqwe" o banys rituals jueus, situat arran del riu, al si de l'antic call jueu. D'època gòtica ens ha arribat l'edifici de la plaça de la Llibertat o Major atribuït a la Cúria Reial, i Can Cambó al carrer Major, recentment restaurada per la Direcció General de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya i destinada aequipaments socials i culturals.[3]

També a la plaça Major, porxada, urbanitzada els segles XVI-XVII, cal destacar l'edifici de l'Ajuntament, del segle XVII, restaurat.[3] Recentment, el Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ha redactat un pla especial de protecció i desenvolupament del centre històric de Besalú, que encara no ha estat aprovat.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de l'església de Santa Maria, en l'alta edat mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però sí que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l'edat mitjana amb l'existència d'importants edificis: el pont, els banys jueus, l'església del Monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística bastant coherents amb el passat medieval. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.

El "pagus Bisuldunensis", que primer formà part del comtat de Girona des que aquesta ciutat fou ocupada pels francs el 785, esdevingué comtat independent el segle X, categoria que perdurà fins a l'any 1111, en què el comtat de Besalú s'incorporà al de Barcelona.[3] Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III-gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona.[4] El segle X són documentats a Besalú la parròquia de Sant Vicenç, la canònica de Sant Miquel (que el segle XI es titulà de Santa Maria), el monestir benedictí de Sant Pere i el castell de Besalú, l'origen dels quals, però, podria ser més remot.[3] Del 1017 al 1020 existí un efímer bisbat de Besalú, sorgit gràcies a l'empenta del comte Bernat Tallaferro, a la mort del qual, però, desaparegué.[3]

Durant la Croada contra la Corona d'Aragó, veient-se forçat a retirar-se de l'Empordà, i desconfiant del Coll de Panissars Felip III de França va intentar prendre la ruta de Besalú, enviant una avançada de 2.000 cavallers i 400 servents per prendre la ciutat[5] on creien que es trobava Pere el Gran. Després d'un primer assalt croat, Asbert de Mediona, el governador de la ciutat féu obrir la porta aquaria[6] per a fer entrar seixanta cavallers que foren capturats. Tot seguit sortí al capdavant de la guarnició que va derrotar els assetjants i els obligà a retirar-se.

Durant la Guerra dels armanyaguesos, el 1390, fou atacada per les companyies mercenàries de Joan III d'Armagnac i defensada per Bernat IV de Cabrera. La vitalitat de Besalú des de l'Alta Edat Mitjana fins a l'Època Moderna ha determinat un teixit urbà complex, format per un seguit d'edificacions tradicionals i cultes que responen a processos històrics de construcció, enderrocaments, ampliacions i substitucions, de manera que ben sovint és difícil datar els edificis i determinar-ne l'època i la tipologia.[3]

Educació[modifica | modifica el codi]

L'Escola Salvador Vilarrasa és un centre d'ensenyament infantil i primari del municipi de Besalú creat l'any 1934. L'any 2009 va celebrar el seu 75è aniversari amb presència del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.[7] L'any anterior l'escola va ser objecte d'unes reformes a causa del seu mal estat que obligaren als alumnes a fer classes fora de les aules.[8]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Fires i festes[modifica | modifica el codi]

A Besalú se celebren diverses fires i mercats artesans durant l'any. Els més destacats i importants són el "Besalú Medieval" (primer cap de setmana de setembre), la "Fira de la Ratafia" (primer cap de setmana de desembre), el "Besalú ciutat jueva" (a principis de març), "Herbesalú" (finals de juny), "Liberisliber" a principis d'octubre i la "Fira del ferro" per Setmana Santa.

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Besalú, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 826 57,88
ERC Oriol Junqueras 280 19,62
PSC Pere Navarro i Morera 87 6,09
ICV-EUiA Joan Herrera 61 4,27
CUP David Fernández i Ramos 52 3,64
PPC Alicia Sánchez-Camacho 42 2,94
SI Alfons López Tena 24 1,68
C's Albert Rivera 18 1,26
Vots en blanc 20 1,39
Altres 17 1,17
Total 1.444 80,31

Fills i filles il·lustres de Besalú[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Anunci de la signatura del conveni d'agermanament
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Besalú». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 octubre 2014].
  4. Armengol, Montse; Forcano, Manuel. «Jueus a Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.28. ISSN: 1695-2014.
  5. Ernest Delamont, La croisade de 1285 - Ses causes, ses résultats et ses suites «Enllaç».
  6. Francesc Mir, Les excavacions del Palau de la Cúria
  7. «Benach inaugura l'aniversari del CEIP Salvador Vilarrasa». Garrotxa.info / Naciodigital.cat, 19 de març de2009. [Consulta: 29 de desembre de 2011].
  8. «Besalú Rehabiliten el CEIP Salvador Vilarrasa a causa del seu mal estat». Diari de Girona, 31 de desembre de 2008. [Consulta: 29 de desembre de 2011].
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 39. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]