Besalú
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de la Garrotxa | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Garrotxa |
||||
| Gentilici | Besaluenc, besaluenca | ||||
| Superfície | 4,92 km² | ||||
| Altitud | 151 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
2.427 hab. 493,29 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 475225 4672300Coord.: 42° 11′ 57″ N, 2° 41′ 52″ E / 42.19917,2.69778 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Lluís Guinó i Subirós (CiU) |
||||
| Codi territorial | 170195 |
||||
| Agermanament | Arles (Vallespir)[2] | ||||
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Besalú és una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,81 km². Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord.
Gaudeix de bona comunicació en trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques : Alt Empordà, Pla de l'Estany i Garrotxa.
Taula de continguts |
Història [modifica]
L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de l'església de Santa Maria, en l'alta edat mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però si que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l'edat mitjana amb l'existència d'importants edificis: el pont, els banys jueus, l'església del Monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística bastant coherents amb el passat medieval. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.
Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III-gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona.[3]
Durant la Croada contra la Corona d'Aragó, veient-se forçat a retirar-se de l'Empordà, i desconfiant del Coll de Panissars Felip III de França va intentar prendre la ruta de Besalú, enviant una avançada de 2.000 cavallers i 400 servents per pendre la ciutat[4] on creien que es trobava Pere el Gran. Després d'un primer assalt croat, Asbert de Mediona, el governador de la ciutat féu obrir la porta aquaria[5] per a fer entrar seixanta cavallers que foren capturats. Tot seguit sortí al capdavant de la guarnició que va derrotar els assetjants i els obligà a retirar-se.
Durant la Guerra dels armanyaguesos, el 1390, fou atacada per les companyies mercenàries de Joan III d'Armagnac i defensada per Bernat IV de Cabrera.
El 1966, fou declarat "Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic.
L'any 1990 families de altres continents van moure a Besalu, una gran quantitat de Asians i Africans
Educació [modifica]
L'Escola Salvador Vilarrasa és un centre d'ensenyament infantil i primari del municipi de Besalú creat l'any 1934. L'any 2009 va celebrar els seu 75è aniversari amb presència del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.[6] L'any anterior l'escola va ser objecte d'unes reformes degut al seu mal estat que obligaren als alumnes a fer classes fora de les aules.[7]
Llocs d'interès [modifica]
Fills i filles il·lustres de Besalú [modifica]
- Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?): joglar i trobador. Escriu el primer tractat de poètica que es coneix en llengua romànica Razos de trobar.
- Joan Sala i Papell (1839-1895): metge i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
- Martí Gironell i Gamero (1971-?): periodista i escriptor de llibres com El Pont dels Jueus o L'arqueòleg.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Anunci de la signatura del conveni d'agermanament
- ↑ Armengol, Montse; Forcano, Manuel. «Jueus a Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.28. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Ernest Delamont, La croisade de 1285 - Ses causes, ses résultats et ses suites «Enllaç».
- ↑ Francesc Mir, Les excavacions del Palau de la Cúria
- ↑ «Benach inaugura l'aniversari del CEIP Salvador Vilarrasa». Garrotxa.info / Naciodigital.cat, 19 de març de2009. [Consulta: 29 de desembre de 2011].
- ↑ «Besalú Rehabiliten el CEIP Salvador Vilarrasa a causa del seu mal estat». Diari de Girona, 31 de desembre de 2008. [Consulta: 29 de desembre de 2011].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 39. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Besalú |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Informació de la diputació de Girona
- Monestirs de Catalunya. Besalú
|
|||||
