Riudaura
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Garrotxa | |||
.jpg) |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Garrotxa |
||
| Gentilici | Riudaurenc, riudaurenca | ||
| Superfície | 24,10 km² | ||
| Altitud | 572 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
429 hab. 17,8 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Sistema polític Entitats de població • Alcaldessa: |
5 Eulàlia Massana i Serra (ERC) |
||
Riudaura és un municipi de la comarca de la Garrotxa. Actualment, l'any 2007 l'alcaldessa és l'Eulàlia Masana. Forma part d'un partit majoritàriament de dones.
Riudaura, està situat en el límit amb la comarca del Ripollès, tancat de muntanyes i boscos, és molt visitat per excursionistes, car té moltes rutes per a practicar el senderisme. Poble amb un gran tipisme per les seves cases i els seus carrers de pedra.
De l'antic monestir romànic avui en dia només en resta una torre circular.
El seu recurs econòmic és l'agricultura i la ramaderia així com algunes petites indústries.
Taula de continguts |
[edita] Història
La primera referència la tenim en la fundació del monestir, l'any 852 pel comte wifred de Besalú i el defineix com "una vall erma i deserta" de nom Riodazzari. El monestir de Riudaura va ser donat al monestir de La Grassa (Occitània) entre els anys 937 i 953, pel comte Sunyer, per la redempció de la seva ànima.
Sembla que ja al segle XI hi ha indicis de poblament al voltant del monestir.
Al segle XV, Riudaura, a través del seu prior Pere (cardenal de Foix) va emancipar-se de La Grassa per passar a dependre de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta emancipació però, fou revocada pel papa Nicolas V. Al 1592 finalment el monestir passà a dependre de Camprodon gràcies a la mediació papal.
Entre els segles XI i XVI el monestir de Riudaura hagué de fer front a les ànsies dels senyors del voltant que intentaren reiteradament apropiar-se de les terres i les rendes del monestir.
El monestir es mantingué actiu fins a inicis del segle XIX.
Al segle XV, com tants altres pobles del voltant, Riudaura va patir els estralls dels terratrèmols que arrassaren el poble. En aquest mateix segle s'edificà la petita església de Sant Marçal, al bell mig del poble. Aquesta església té una llinda amb una data molt posterior (segle XVII), degut a una reforma de la portada, però l'acta de consegració és del segle XV.
A mitjan segle XIX el poble va patir els estralls de diferents epidèmies entre les que cal destacar la de febre tifoidea de 1863.
Cal destacar el paper del poble durant les guerres carlines, especialment la tercera ja que fou a l'hostal de la corda (dins del terme municipal de Riudaura) on es firmà la fi de la resistència carlina a Catalunya (pacte secret entre Francesc Savalls i Martínez Campos).
L'any 1931, la Generalitat de Catalunya inclogué les valls de Riudaura com a "zona d'interès natural i paisatgístic" especialment per la biodiversitat de la ribera.
L'any 1940, la riera de Riudaura es desbordà inundant diversos carrers, i més avall, donà cabal al riu Fluvià que inundà la vila d'Olot.
El poble de Riudaura sofrí durant els anys 70 un sotrac important amb el descobriment de petroli dins el seu terme, les cates van revelar que el petroli es trobava molt per sota d'una bossa de gas, però el moviment de personal que es va produir va suposar un impuls econòmic pel poble.
[edita] Cultura
.jpg)
El poble manté la tradició i la cultura ben viva, cal destacar per exemple el gran nombre de cançons tradicionals recollides al poble recentment per Josep Garcia. O el curiós ball del Gambeto que es balla per la festa major.
També cal destacar la missa del gall on entra el pastor amb una ovella (antigament un moltó, un marrà capat) que s'agenolla davant de l'altar, i les pastoretes que canten cançons dialogades amb el cor de l'església.
Les altres festes destacades són:
- La festa del roser (diumenge de pentecosta) amb el tradicional ball del Gambeto
- La festa de Sant Sebastià
- L'aplec de Font de Joan
- La festa del segar
[edita] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Bac d'en Déu | 26 |
| Clot de la Plana | 23 |
| Fajula, la | 15 |
| Riudaura | 258 |
| Solei, el | 84 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Llocs d'interès
- Església parroquial de Santa Maria de Riudaura.
- Església de Sant Miquel del Mont. Any 1779.
- Santuari de la Font de Joan
- Plaça del gambeto
- El vell Teix (exemplar de teix d'uns 300 anys)
- Puigestela
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web oficial de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
  |
Aquest article és un esborrany sobre la Garrotxa. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
