Riudaura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riudaura
Bandera de Riudaura Escut de Riudaura
(En detall) (En detall)
Localització

Riudaura situat respecte Catalunya
Riudaura situat respecte Catalunya

Localització de Riudaura respecte de la Garrotxa


Municipi de la Garrotxa
Ridaura, església de Santa Maria, torre, i cases veïnes.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Garrotxa
Gentilici Riudaurenc, riudaurenca
Superfície 23,6 km²
Altitud 572 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
452 hab.
19,15 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 451175 4671075Coord.: 42° 11′ 25″ N, 2° 24′ 31″ E / 42.19028°N,2.40861°E / 42.19028; 2.40861
Organització
Entitats de població
• Alcaldessa:

5
Eulàlia Massana i Serra (ERC)
Codi territorial 171498

Riudaura és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Actualment, l'any 2007 l'alcaldessa és l'Eulàlia Masana. Forma part d'un partit majoritàriament de dones.

Riudaura està situat en el límit amb la comarca del Ripollès, tancat de muntanyes i boscos, és molt visitat per excursionistes, car té moltes rutes per a practicar el senderisme. Poble amb un gran tipisme per les seves cases i els seus carrers de pedra.

De l'antic monestir romànic avui en dia només en resta una torre circular.

El seu recurs econòmic és l'agricultura i la ramaderia així com algunes petites indústries.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera referència la tenim en la fundació del monestir, l'any 852 pel comte Wifred de Besalú i el defineix com "una vall erma i deserta" de nom Riodazzari. El monestir de Riudaura va ser donat al monestir de la Grassa (Occitània) entre els anys 937 i 953, pel comte Sunyer, per la redempció de la seva ànima.

Sembla que ja al segle XI hi ha indicis de poblament al voltant del monestir.

Al segle XV, Riudaura, a través del seu prior Pere (cardenal de Foix) va emancipar-se de la Grassa per passar a dependre de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta emancipació però, fou revocada pel papa Nicolau V. El 1592 finalment el monestir passà a dependre de Camprodon gràcies a la mediació papal.

Entre els segles XI i XVI el monestir de Riudaura hagué de fer front a les ànsies dels senyors del voltant que intentaren reiteradament apropiar-se de les terres i les rendes del monestir.

El monestir es mantingué actiu fins a inicis del segle XIX.

Al segle XV, com tants altres pobles del voltant, Riudaura va patir els estralls dels terratrèmols que arrasaren el poble. En aquest mateix segle s'edificà la petita església de Sant Marçal, al bell mig del poble. Aquesta església té una llinda amb una data molt posterior (segle XVII), degut a una reforma de la portada, però l'acta de consagració és del segle XV.

A mitjan segle XIX el poble va patir els estralls de diferents epidèmies entre les quals cal destacar la de febre tifoïdal de 1863.

Cal destacar el paper del poble durant les guerres carlines, especialment la tercera, ja que fou a l'hostal de la corda (dins del terme municipal de Riudaura) on es firmà la fi de la resistència carlina a Catalunya (pacte secret entre Francesc Savalls i Martínez Campos).

L'any 1931, la Generalitat de Catalunya inclogué les valls de Riudaura com a "zona d'interès natural i paisatgístic" especialment per la biodiversitat de la ribera.

L'any 1940, la riera de Riudaura es desbordà inundant diversos carrers, i més avall, donà cabal al riu Fluvià que inundà la vila d'Olot.

Antic pou de petroli prop del nucli urbà de Riudaura

El poble de Riudaura sofrí durant els anys 60 un sotrac important amb el descobriment de petroli dins el seu terme, les cates van revelar només indicis i que es trobava molt per sota d'una bossa de gas que tampoc era rendible d'explotar, el moviment de personal que es va produir no va suposar un impuls econòmic pel poble.

L'octubre de 2012 l'empresa Teredo Oils va rebre l'autorització de la Generalitat de Catalunya per fer prospeccions, amb la finalitat d'extreure hidrocarburs del subsòl per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica, també anomenada fracking. Des de llavors la població de Riudaura i de la resta de municipis afectats s'ha mobilitzat contra les prospeccions i la fractura hidràulica i s'ha creat la Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking.

Pla dels Tiradors de Riudaura amb pancartes contra el fracking en l'inici d'una caminada popular contra aquesta tècnica.
Pla dels Tiradors de Riudaura amb pancartes contra el fracking en l'inici d'una caminada popular contra aquesta tècnica.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Plaça del Gambeto

El poble manté la tradició i la cultura ben viva, cal destacar per exemple el gran nombre de cançons tradicionals recollides al poble recentment per Josep Garcia. O el curiós ball del Gambeto que es balla per la festa major.

També cal destacar la missa del gall on entra el pastor amb una ovella (antigament un moltó, un marrà capat) que s'agenolla davant de l'altar, i les pastoretes que canten cançons dialogades amb el cor de l'església.

Les altres festes destacades són:

  • La festa del roser (diumenge de pentecosta) amb el tradicional ball del Gambeto
  • La festa de Sant Sebastià
  • L'aplec de Font de Joan
  • La festa del segar
  • Festival de música tradicional "D'aquí estant veig una estrella"

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
el Bac d'en Deu 31
el Clot de la Plana 33
la Fajula 15
Riudaura 282
el Solei 78
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
31 25 24 522 971 913 1.096 1.111 955 943
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
950 823 752 710 638 629 426 387 372 383
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
389 390 417 413 406 417 426 441 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església parroquial de Santa Maria de Riudaura.
  • Església de Sant Miquel del Mont. Any 1779.
  • Santuari de la Font de Joan
  • Plaça del gambeto
  • El vell Teix (exemplar de teix d'uns 300 anys)
  • Puigestela

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]