Teix
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre l'arbre. Vegeu altres significats a «Puig del Teix». |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Taxus baccata L. |
||||||||||||||
El teix (Taxus baccata) és un arbre originàri d'Europa occidental, central i meridional i del nordoest d'Àfrica, el nord d'Iran i el sudest asiàtic.
És una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 m, excepcionalment 28. Té un tronc marró gruixat que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 4000 anys. Les fulles, lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 cm de llarg per 2-3 mm d'ample i s'agrupen espiralment sobre el peduncle.
És una planta dioica, encara que ocasionalment monoica, que pot canviar de sexe segons l'estació. Cada pinya conté una única llavor de 4-7 mm de llarg que s'envolta d'una estructura vermella que li dóna forma de baia anomenada arillus que madura 6-9 mesos després de la polinització. Els ocells els mengen els fruits i dispersen les llavors.
La família de les taxàcies es molt antiga, doncs l'espècie Palaeotaxus rediviva data del Triàsic, es a dir, de fa més de 160 milions d'anys. El gènere Taxus comença a trobar-se en el Juràssic. El nostre teix, no apareix fins al Quaternari i en l'actualitat, apart del tipus descrit per Linné, s'ha diversificat en set subespècies més.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El nom genèric Taxus, és romà, ja utilitzat per Virgili i Plini, derivat sembla del grec "taxis" que vol dir fila, per la disposició de les seves fulles o de "toxicos" verí.
El nom específic baccata prové del llatí "bacca", baia, amb referència al tipus de fruit.
[edita] Ecologia
El teix és una gimnosperma de la família de les taxàcies (subdivisió Coniferophytina, clase Pinopsida); família que compren al voltant de 20 espècies, totes elles a l´hemisferi boreal, menys una a l´illa de Nova Caledònia. L'àrea natural del teix considerada en sentit estricte, comprèn Europa, Centre, Nord i Oest d'Àsia, Marroc, Algèria, Açores i Madeira, trobant-se gairebé sempre aïllat i escàs. A Espanya es troba a casi totes les serralades i a les Balears, formant parcel·la a la Serra de Mariola. La Serra Tejada en la Penibètica, deu els seu nom a antigues parcel·les d´aquesta espècie.
Al Principat, viu des de l'estatge montà fins al subalpí, a les torrenteres i als cingles ombrívols, altituds del ordre dels 800-1.100 m. No forma mai boscos; rar a les Illes Balears. A Tarragona, els teixos estan molt ben representats i als boscos de Poblet, Montsant, Cardó, Rasquera o dels Ports, són prou abundants, amb exemplars únics a Catalunya i inclús a tot l´Estat, encara que a Girona hi ha exemplars coneguts per la seva singularitat.
El teix viu en qualsevol tipus de sòl, encara que millor en els calcaris, però sempre en llocs fresquívols, humits i de sòl profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya. Resisteix bé el fred i requereix un cert grau mínim d´humitat en l´ambient i en el sòl. És freqüent company d´aurons, grèvols i d´altres espècies d´anàlogues exigències.
[edita] Descripció
Arbre perennifoli, d´alçada mitjana, no sol passar dels 10 m, tot i que pot arribar a atènyer fins uns 20 m. Té el tronc gruixut, d´escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes. Capçada de forma piramidal, d´un verd trist i fosc, formada per branques molt obertes i molts branquillons pènduls. És de creixement molt lent, però de una gran vigoria, i se n´han trobat exemplars mil·lenaris. Les seves arrels són més aviat superficials que profundes, però están molt esteses i allargades.
Fulles linears, d´1 a 3 cm, acabades en punta, d´un verd fosc per l´anvers i més pàl·lides pel revers. La base del pecíol es perllonga en una mena de veta que s´enganxa a la branca.
Es una planta dioica, té flors unisexuals, masculines i femenines en peus diferents, hi ha arbres masculins i arbres femenins; molt rarament monoica. Inflorescències masculines, molt petitones, a les axil·les de les fulles, globoses, generalment revirades cap avall; cada flor es composa de 6-14 estams claviformes, grogosos, de cap poligonal, dels que penjen 4-8 sacs pol·línics, generalment 5. Flors femenines solitaries, en l´extrem d´un petit eix axilar revestit de bràctees, molt petites i poc visibles, amb aspecte de borrons escamosos, amb el coll de l´òvul visible en el seu centre; donen una sola llavor de color verdós bru, que es guarneix amb un embolcall carnós de color roig viu (aril) que actua d´element d´atracció dels ocells, encarregats de dispersar les llavors. Floreix a finals d´hivern o al començament de la primavera i el fruit madura a final d´estiu o a la tardor del mateix any. La floració del teix es produeix amb regularitat, i els peus femenins fructifiquen tots els anys, sempre que no es trobin massa separats dels masculins.
[edita] Usos i tradicions
El teix es molt utilitzat en horticultura ornamental i n'existeixen moltes varietats. La seva fusta s'empra per a la fabricació de diferents tipus de mobles i, excepte els arilli, contenen una substància anomenada taxina que s'empra en tractaments de quimioteràpia i es tòxica.
Es creu que tenia un significat místic i sagrat en cultes pagans precristians i a vegades, hi ha teixos prop de les esglésies cristianes.
De fusta dura, compacta, resistent, elàstica, imita molt be al eben; molt estimada per ebenistes, antigament s´utilitzava per fabricar arcs i també llances, que els romans anomenaven "taxus". Per la resistència a la putrefacció, alguns faraons l´utilitzaven per construir-ne sarcòfags. S´utilitzava molt en ornamentació, donant-li formes capricioses. Es pot plantar aïllat, formant bovades, avingudes. Es un arbre que abundava molt antigament i per les seves utilitzacions ha anat minvant; avui en dia, es troba en via d´extinció; ara està protegit i n´es evident la recuperació.
El teix té fama des de l´antiguitat d´emmenagog i narcòtic. És una planta molt verinosa a causa de l´alcaloide taxina, que produeix hipotensió, depressió cardíaca i després la mort. Tot l´arbre és tòxic, excepte l´aril que envolta la llavor. La taxina no actua de la mateixa manera per a tots els animals, ja que en alguns remugants, especialment les cabres i les vaques, la toleren relativament bé, encara que les vaques avorten. Pels èquids és mortal i per l´home altament perillosa. Tot i això i el seu aspecte, bonic, però a la vegada tenebrós, ha donat lloc a quantitat de llegendes i històries, més o menys certes, però sempre interessants.
Últimament s´ha descobert, que el taxol, que s´extreu de l´escorça del teix, és una substància amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d´ovari, pell, mama i colon; amb el greu inconvenient que són necessaris molts quilos d´escorça per obtenir petites quantitats de taxol; obstacle que serà aviat superat amb l´obtenció de grans quantitats de taxol a través de mètodes de laboratori basats en el cultiu de cèl·lules vegetals procedents del teix, segons estudis realitzats a Center for Plant Biotechnology de la Universitat de Toronto (Canadà).
