La Vall de Bianya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Vall de Bianya
Bandera de la Vall de Bianya
(En detall)
Localització

La Vall de Bianya situat respecte Catalunya
La Vall de Bianya situat respecte Catalunya

Localització de la Vall de Bianya respecte de la Garrotxa


Municipi de la Garrotxa
Plaça de l'Hostalnou de Bianya.
Plaça de l'Hostalnou de Bianya.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
• Bisbat
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Garrotxa
Olot
Bisbat de Girona
Gentilici Bianyenc, bianyenca
Superfície 93,68 km²
Altitud 480 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.316 hab.
14,05 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 454900 4673550Coord.: 42° 12′ 46″ N, 2° 27′ 13″ E / 42.21278°N,2.45361°E / 42.21278; 2.45361
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

11
Santi Reixach Garriga (CiU)
Codi postal 17813 o 17858[2]
Codi territorial 172082
Festa major Festa Major de Bianya (15 de maig)
Festa Major de la Canya (1 de maig)
Festa Major de la Vall del Bac (17 d'agost)
Patró/Patrons Sant Isidre
Sant Josep Obrer (la Canya)
Mare de Déu d'Esperança (la Canya)
Web

La Vall de Bianya (fins al 1910 anomenat Capsech,[3] i des del 1920 fins al 1981, Vall de Vianya)[3] és un municipi de l'Alta Garrotxa, a les Comarques Gironines. El formen els pobles de la vall de Bianya i la vall del Bac. El cap de municipi és l'Hostalnou de Bianya. El poble amb més habitants, la Canya. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El nom «Bianya» (també escrit «Vianya»), prové de la via romana que travessava la vall, la «Via Annia» (ara anomenada Via Romana del Capsacosta), una ramificació de la Via Augusta. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar l'esmentada vall s'enfilava pel Capsacosta cap al coll d'Ares, on s'unia de nou, ja a la Gàl·lia, amb l'esmentada via principal.[4] El nom «Via Annia» és d'època preromana, i prové probablement del nom de lloc cèltic «Vianna», que es conserva sota la forma «Vienne» en molts noms de poblacions franceses.[5] Està documentat al segle XV com «Biannia».[6]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Escut no oficial de la Vall de Bianya

El municipi el forma la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya. El terme també comprèn l'antic municipi de la vall del Bac, a la capçalera de la riera d'Oix, i la capçalera i el vessant dret de la riera de Castellar.

Les principals muntanyes del terme són el coll de Caubet, el Puigespunya i la serra de Sant Miquel del Mont al sud; la serra de Malforat (entre la vall de Bianya i la del Bac), i el puig d'Ou, al límit amb el Ripollès, al nord. El bosc, de roure martinenc, d'alzina i de pi roig i els pasturatges ocupen unes 7.000 hectàrees.

Entitat de població Habitants (2013)
Canya, la 562
Capsec 101
Castellar de la Muntanya 12
l'Hostalnou de Bianya 105
Llocalou 175
Sant Andreu de Socarrats 46
Sant Martí del Clot 35
Sant Pere Despuig 92
Sant Salvador de Bianya 75
Santa Margarida de Bianya 77
Vall del Bac 36
Font: Municat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
88 81 80 826 1.360 2.886 2.340 2.180 2.142 2.168
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.277 2.314 2.024 1.797 1.615 1.460 1.121 1.067 1.039 1.070
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.076 1.129 1.130 1.158 1.214 1.256 1.307 1.320 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Avellana Corba; el 1717, Sant Andreu de Porreres, Sant Martí de Solamal i Santa Maria Sacot; el 1857, Vall del Bac, Castellar de la Muntanya, Sant Andreu de Socarrats, Sant Martí del Clot, Sant Pere Despuig i Santa Margarida de Bianya; el 1970, Sant Salvador de Bianya.

A part de l'Hostalnou de Bianya, Llocalou, i la Vall del Bac, el municipi comprèn, a més, el poble de Capsec, que fins al 1917 donà nom al municipi, i una sèrie d'antics llocs i parròquies, algunes d'origen romànic, que havien pertangut als distints monestirs propers (Riudaura, Camprodon, Sant Pere de Besalú, Sant Joan les Fonts, Sant Joan de les Abadesses): Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Despuig, Sant Martí de Bianya (o de Solamal) i Sant Martí del Clot (o de Tornadissa), a la vall de Bianya; Porreres, Llongarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i Santa Magdalena del Coll, a la vall del Bac; el poble i castell de Castellar de la Muntanya, a la vall de Castellar, i el terme separat de la Canya. A més, el 1970 es va annexar al municipi el poble de Sant Salvador de Bianya.

Camprodon Montagut i Oix
Sant Pau de Segúries Sant Joan de les Abadesses Brosen windrose-fr.svg Sant Joan les Fonts
Riudaura Olot

Economia[modifica | modifica el codi]

Hi predominen els conreus de secà, de cereals, farratges, patates i llegums, principalment. El conreu de regadiu es limita a petits sectors d'hortalisses. La ramaderia bovina és important per a la producció de llet i carn, i també la porcina.

Al sector més pròxim a Olot i Sant Joan les Fonts hi ha, a prop de l'Hostalnou de Bianya, de Llocalou i de la Canya, les escasses activitats industrials: petites empreses del sector tèxtil i alimentari (embotits), i uns laboratoris que fabriquen productes de veterinària.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. A tot el municipi, el codi és 17813, a excepció de l'enclavament de la Canya, on és 17858.
  3. 3,0 3,1 Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842 INE.es
  4. Via Romana del Capsacosta
  5. Cercar al Diccionari català-valencià-balear el terme «Bianya» (Edició en línia del Diccionari).
  6. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.260. ISBN 84-7304-186-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall de Bianya Modifica l'enllaç a Wikidata