És una església parroquial aixecada sobre un petit puig; és romànica, del segle xii, i posteriorment, molt modificada pels afegitons i les reformes que s'hi efectuaren en temps posteriors, especialment durant la divuitena centúria. Era d'una nau que s'estenia de llevant fins a ponent, però el segle xviii hom amplià vers els costats nord i sud, capgirant la seva disposició i convertint la vella nau en creuer. Les restes romàniques apreciables són, a l'extrem sud-oest de l'edifici, amb un petit tros de cornisa sota un aixecament de coberta de la nau originària, i el campanar, antiga espadanya, convertida en torre rectangular amb teulat a quatre vessants. Sota les obertures del pis superior, obertes als quatre vents hi podem apreciar d'altres obertures cegues.[1]
Té una porta barroca. Durant el segle xviii es van fer ampliacions al temple romànic, la vella nau va passar a ser el creuer i es bastí una nova porta a migdia segons el gust de l'època. A la llinda hi ha la data de 1782 i dins el timpà hi ha els atributs iconogràfics de l'apòstol enmig de motius decoratius de fullatges estilitzats.[1]
La família dels Bianya, posseïa en franc alou una estada senyorial al costat de l'església de Sant Pere del Puig (avui aquesta estada està totalment en ruïnes); a ells es deu la fundació de l'església parroquial de Sant Pere. L'any 964 va tenir lloc la consagració del temple anterior al que ha arribat als temps actuals; apareix esmentat com: "...Sancti Petri...constructam in territorio de Bianya...". El topònim del lloc, vinculat amb el nom del temple, ve documentat com "Pui" (1095), "Podio de Biania" (1248) i "Podio" (1372) essent aquest darrer el que ha prevalgut fins a èpoques més recents.[1]
↑ 1,01,11,2«Església de Sant Pere Despuig». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2016].
