Esparver vulgar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esparver vulgar
Exemplar adult.
Exemplar adult.
Exemplar immadur amb una presa.
Exemplar immadur amb una presa.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Falconiformes
Família: Accipitridae
Gènere: Accipiter
Espècie: A. nisus
Nom binomial
Accipiter nisus
(Linnaeus, 1758)


L'esparver vulgar (Accipiter nisus) és un ocell de l'ordre dels falconiformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Esparver vulgar en vol.
  • Fa entre 27 i 38 cm de llargada i entre 59-64 cm (mascle) i 67-80 cm (femella) d'envergadura alar (mascle)
  • ales curtes i arrodonides, la part superior de les quals és fosca i la inferior blanca amb taques brunes.
  • Cua bastant llarga.
  • Cap petit.
  • Bec curt.
  • Potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
  • Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell.
  • Les femelles són molt més grosses que els mascles (de vegades, el doble), presenten sobre l'ull una ratlla blanca que els arriba fins a l'occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles.
  • Ambdós sexes presenten franges grises a la cua.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Accipiter nisus - MHNT

Aprofita un arbre (generalment, un pi) per fer-hi el niu, a base de branques que hi transporta. Al maig hi pon 4 o 6 ous que cova durant 35 dies i els petits no volen fins al cap de 24-30 dies més.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És molt voraç i caça tant al descobert com a l'aguait, pardals, estornells, fringíl·lids, talps, ratolins, insectes, etc.[1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Prefereix boscos més humits que els de l'astor.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a gairebé tot Euràsia. Nia i hiverna al Principat de Catalunya i al País Valencià, i a les Balears només hiverna.

Costums[modifica | modifica el codi]

Només allà on existeix bosc és on demostra ésser un caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa. És migrador parcial a l'hivern i arriba fins al sud del Sàhara.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 36-37. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]