Esparver vulgar
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplar adult.
 Exemplar immadur amb una presa.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Accipiter nisus (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
L'esparver vulgar (Accipiter nisus) és un ocell de l'ordre dels falconiformes.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Fa entre 27 i 38 cm de llargada i entre 59-64 cm (mascle) i 67-80 cm (femella) d'envergadura alar (mascle)
- Té ales curtes i arrodonides, la part superior de les quals és fosca i la inferior blanca amb taques brunes.
- Cua bastant llarga.
- Cap petit.
- Bec curt.
- Potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
- Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell.
- Les femelles són molt més grosses que els mascles (de vegades, el doble), presenten sobre l'ull una ratlla blanca que els arriba fins a l'occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles.
- Ambdós sexes presenten franges grises a la cua.
Subespècies [modifica]
Reproducció [modifica]
Aprofita un arbre (generalment, un pi) per fer-hi el niu, a base de branques que hi transporta. Al maig hi pon 4 o 6 ous que cova durant 35 dies i els petits no volen fins al cap de 24-30 dies més.
Alimentació [modifica]
És molt voraç i caça, tant al descobert com a l'aguait, pardals, estornells, fringíl·lids, talps, ratolins, insectes, etc.[1]
Hàbitat [modifica]
Prefereix boscos més humits que els de l'astor.
Distribució geogràfica [modifica]
Viu a gairebé tot Euràsia. Nia i hiverna al Principat de Catalunya i al País Valencià, i a les Balears només hiverna.
Costums [modifica]
Només allà on existeix bosc és on demostra ésser un caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa. És migrador parcial a l'hivern i arriba fins al sud del Sàhara.
Referències [modifica]
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 36-37. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esparver vulgar |
- L'esparver vulgar a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- BirdLife International (2004). Esparver vulgar. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5 de juny del 2008 (anglès).
- Fotografies i descripció de l'esparver vulgar. (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors de l'esparver vulgar. (anglès)
- Hàbitat i comportament social d'aquesta espècie. (anglès)
- Vídeos d'aquest ocell en el seu hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
