Dragó
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Dragó comú
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
Els dragons (també anomenats dragolí, ragolí, menja-robes o trinxa-robes) són rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae). N'existeixen unes 650 espècies distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el mon incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre espècies a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superfícies llises.
Espècies autòctones dels Països Catalans [modifica]
Als Països Catalans hi trobem dues espècies de dragons: el dragó comú (Tarentola mauritanica) i el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure per ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart dits de cada peu, mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits.
Dragó comú [modifica]
- Nom comú: Dragó comú (Tarentola mauritanica)
- Longitud: 15 cm incloent la cua
- Coloració: variable, generalment marró fosc o gris fosc
Dragó Rosat [modifica]
- Nom comú: Dragó rosat (Hemidactylus turcicus Linnaeus, 1758)
- Longitud: fins a 10 cm incloent la cua
- Coloració: sovint clara, bastant translúcida, amb tonalitats groguenques o rosades
Habiten en zones properes a la costa, tot i que el dragó comú també s'estén cap a regions més interiors. Podem trobar les dues espècies per tota la conca mediterrània. El dragó rosat estén la seva distribució fins a les costes del mar Roig i el Pakistan, i pel sud, fins a Kenya. També es troba al continent americà a causa de la seva introducció accidental mitjançant el transport marítim de càrrega. Ambdues espècies viuen a les esquerdes de les parets dels edificis, en terrenys rocosos i també als troncs dels arbres i a les atzavares. La seva capacitat per conviure amb l'ésser humà els permet mantenir les poblacions saludables, amb pocs enemics naturals i gran abundància de refugis. Els habitatges moderns fan disminuir les possibilitats de trobar refugis segurs. Tot i així, de moment les seves poblacions es troben en bon estat de conservació.
Habitualment fan postes de només dos ous que tarden uns quatre mesos a eclosionar. La seva biologia és encara poc coneguda. S'alimenten d'insectes, i per aquesta raó, es poden observar fàcilment a les parets de les cases, sota la llum dels fanals, preparats per capturar les seves preses. El dragó comú també pot alimentar-se de cries d'altres dragons.
De vegades es poden arribar a trobar dragons dins les cases o fins i tot dins els armaris, i no és estrany sentir l'afirmació que es mengen la roba. Com ja s'ha dit, els dragons són animals insectívors, i per tant, si es troben dins els armaris possiblement sigui perquè allà poden trobar alguna papallona o alguna arna per alimentar-se. És segur que no s'alimenten de roba.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dragó |
