Saure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Saures
Des del Permià
Tuatara (Sphenodon punctatus)
Tuatara (Sphenodon punctatus)
Tiliqua nigrolutea
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Subclasse: Diapsida
Clade: Sauria
(Gauthier, 1984)
Subgrups

Lepidosauromorpha
Archosauromorpha

Els saures són un subordre de rèptils de l'ordre dels escatosos que agrupa les sargantanes, els dragons, els camaleons, les iguanes i els varànids, entre altres. Aquest subordre, que comprèn 2.700 espècies, és representat als Països Catalans per les famílies dels gecònids, lacèrtids, escíncids i ànguids.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Microlophus peruvianus fotografiat al Perú.

Cos allargat cobert amb escates còrnies i, de vegades, òssies, amb cintura escapular i pelviana. Dos parells de potes pentadàctiles ben desenvolupades, encara que hi ha algunes espècies que no en tenen (família dels ànguids i algunes espècies dels escíncids).[1] Gairebé sempre tenen tres parpelles, que poden ésser transparents, una de les quals té funcions de membrana nictitant. Algunes espècies tenen ull parietal.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Són animals terrestres que habiten en zones càlides, on romanen llargues estones prenent el sol. A l'estació desfavorable presenten hibernació.

Són inofensius i, als Països Catalans, només el llangardaix verd (Lacerta viridis) i el llangardaix comú (Lacerta lepida), poden produir mossegades perilloses.

Com a sistema de defensa tenen la fugida i la possibilitat de l'autoamputació de la cua, la qual poden desprendre amb molta facilitat per efecte d'una forta contracció muscular (i mentre el bellugueig de la cua distreu l'enemic, poden fugir) i la poden regenerar amb facilitat. Una cua regenerada es caracteritza per la manca dels anells regulars d'escates.

Mengen cucs o insectes vius, malgrat que alguns són frugívors i poden completar la dieta amb vegetals tendres.

Es reprodueixen des del mes de març fins al juny. Són animals ovípars (les femelles dipositen els ous en forats del sòl, els colguen i se'n desentenen totalment) però hi ha alguns representants que són ovovivípars com els escíncids.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 66. Desembre del 1988, Barcelona ISBN 8473063546.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]