Vilobí d'Onyar
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Selva | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Selva |
||
| Gentilici | Vilobinenc, vilobinenca | ||
| Superfície | 32,61 km² | ||
| Altitud | 148 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
2.756 hab. 84,51 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 53′ 20″ N 2° 44′ 33″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
3 |
||
Vilobí d'Onyar és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l'àrea urbana de Girona. El seu terme municipal comprèn 3 pobles: Salitja, Sant Dalmai i Vilobí. Aquest últim és el centre administratiu del terme.
La població de Vilobí s'emplaça en un terreny planer a la dreta del riu Onyar ha anat creixent a l'entorn de la seva església parroquial de Sant Esteve i l'antic castell on hi ha el centre històric i el reste de la població ha seguit la carretera de Santa Coloma.
| Entitat de població | Hab. (2006) |
|---|---|
| Salitja | 303 |
| Sant Dalmai | 484 |
| Vilobí d'Onyar | 1.931 |
| Font: Municat | |
Taula de continguts |
[edita] Història
Els seus orígens són del temps de la romanització del territori, ben a prop, hi passava una important comunicació romana, la Via Augusta. Les restes arqueològiques trobades a la zona són de l'època del Paleolític Mitjà. La primera documentació escrita apareix l'any 882 amb el nom de Villa Albini. Un dels seus personatges més destacats va ser el remença Pere Antoni que va participar a la crisi de la pagesia catalana al segle XV. El creixement de la població s 'ha mantingut constant des de mitjan segle XIX fins als anys vuitanta del segle XX, des d'aleshores el desenvolupament urbà ha esdevingut molt important.
[edita] Situació geogràfica
Està situat al nord-est de la depressió pre-litoral, a la conca mitja del riu Onyar que travessa el terme de nord-es a sud-est. Els boscos de Vilobí són d'alzines, pins i sureres.
El punt més alt del municipi es troba al cràter de la Crossa de Sant Dalmai, a l'ermita de Sant Llop situada al cràter del volcà de la Crosa. El volcà de considerables dimensions, compartir amb el municipi de Bescanó, actualment és un espai protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Està emplaçat a la falla que separa les Guilleries de la plana de la Selva.
[edita] Comunicacions
- El municipi està comunica amb Girona per la carretera N-II i per la xarxa secundària de carreteres espanyoles, la GI-533 que passa per Sant Dalmai i comunica amb Santa Coloma de Farners
- L'Aeroport Internacional Girona Costa Brava està dins aquest terme municipal.
[edita] Economia
Lesa fonts més destacades d'ingressos de la població eren la ramaderia i l'agricultura, que evolucionà de la tradicional en iniciar-se la mecanització de les feines del camp. La construcció de l'aeroport internacional Girona-Costa Brava, l'any 1967, ha transformat la economia, ja que ha estat triat per les companyies de baix cost i és el punt d'arribada de milions de turistes.
[edita] Llocs d'interès
- Església parroquial Sant Esteve. Va substituir la vella església medieval del segle XI. L'actual és una obra de l'any 1773 amb campanar barroc.
- Castell de Vilobí. Segles XII i XIII. Obres de remodelació al segle XIX.
- Capella de Santa Margarida. Segle XIII.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Bibliografia
- Volum 14. Catalunya poble a poble, Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5802-X.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
