Sant Hilari Sacalm
|
|||
| Localització | |||
 
|
|||
| Municipi de la Selva | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Selva |
||
| Gentilici | Hilarienc, hilarienca | ||
| Superfície | 83,24 km² | ||
| Altitud | 800 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
5.753 hab. 69,11 hab/km² |
||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 459575 4636500Coord.: 41° 52′ 46″ N, 2° 30′ 46″ E / 41.87944,2.51278 | ||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Robert Fauria i Danés (CiU) |
||
| Codi territorial | 171642 |
||
Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Tradicionalment sempre se li ha dit capital de les Guilleries en tractar-se de la principal població d'aquesta comarca natural. És també anomenada "La Vila de les 100 fonts" ja que en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d'un centenar de deus, entre les quals s'hi troba la font Font Vella. Una de les seves festes més importants és el Via Crucis Vivent, declarat festa tradicional d'interès nacional.
Taula de continguts |
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1787 incorpora Santa Margarida de Vellors; el 1857, Montsolí; i el 1900, Querós.
Economia [modifica]
Les activitats agrícoles han perdut importància en relació amb les activitats industrials i de serveis. La indústria de torneria d'objectes de record i l'embotellament d'aigua mineral són les dues activitats econòmiques principals. L'atenció dels turistes n'és una altra de gran importància econòmica per al municipi.
Transports [modifica]
Actua de centre de comunicacions de la zona de les Guilleries, ja que hi conflueixen les carreteres GE-542, d'Anglés; la GE-551, de Santa Coloma de Farners; la GE-550, d'Arbúcies i la GE-541 fins a Vic.
Llocs d'interés [modifica]
- Església de Sant Hilari, d'origen romànic, però reformada el segle XIX.
- Balneari de la Font Picant, d'aigua bicarbonatada i ferruginosa. Conserva una font noucentista i l'antic hotel.
- Taverna de l'Aigua, edifici noucentista de Josep Maria Pericas.
- Antiga parròquia de Santa Maria de Mansolí, del segle XIII.
Hi ha alguns casals singulars:
- Mas Saleta, amb una capella gòtica (segle XVI), convertit en castell. Finca dels Marquesos de Mansolí.
- Mas Soler, edifici setcentista.
- Casal de Villavecchia.
- Balneari Font Vella, edifici d'aigues termals
- Estadi Municipal (VISTA ALEGRE), estadi de futbol
- Museu Guilleries[2]
- Oficina de Turisme, Can Rovira
Personatges il·lustres [modifica]
- Josep Moragues i Mas, militar de la Guerra de Successió Espanyola.[3]
- Serrallonga, bandoler llegendari.
- Anton Busquets i Punset, escriptor.
- Salvi Huix i Miralpeix, bisbe d'Eivissa i de Lleida, nascut a la parròquia de Santa Margarida de Vallors.
Política [modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Robert Fauria | 6 | 46 | ||
| Partit Independent de les Guilleries - E | Juan Ramon Veciana | 4 | 32 | ||
| Esquerra Republicana de Catalunya - AM | Joan Garriga | 3 | 22 | ||
| Total | 13 | ||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Robert Fauria | 6 | |||
| Esquerra Republicana de Catalunya - AM | Joan Garriga | 5 | |||
| Partit Independent de les Guilleries - EPM | Juan Ramon Veciana | 2 | |||
| Total | 13 | ||||
Tradició [modifica]
Sant Hilari també se'l reconeix com a poble de tradicions, la més destacada és la tradició procecional del divendres Sant: el Via Crucis Vivent. Un acte on milers de persones pugen a Sant Hilari per poder precenciar l'espectacle en directe, pots informarte més sobre aquest acte a la web del Via Crucis Vivent: *http://www.viacrucisvivent.cat/
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 108. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Torras i Ribé, Josep M. La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Hilari Sacalm |
- Ajuntament de Sant Hilari Sacalm
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre la Selva. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
