Cristina de Bolsena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Santa Cristina».
santa Cristina

Talla de Moriz Schlachter, ca. 1889, a Ravensburg
verge, màrtir
Nom secular Christina
Naixement Segle III
Bolsena (Viterbo, Laci)
Defunció Segle III
Bolsena
Enterrament Santa Cristina de Bolsena (hi ha part de les relíquies); Catedral de Palerm o Toffia (Rieti) (els dos llocs s'atribueixen la possessió del cos)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Bolsena (Basílica di Santa Cristina), Palerm, Toffia
Festivitat 24 de juliol
Iconografia Amb una mola al costat o penjada al coll, palma de martiri; amb serps
Patronatge Mariners, moliners; Lloret de Mar, Santa Cristina d'Aro, Bolsena; copatrona de Palerm; El Burgo de Osma; Orde de Santa Cristina de Somport

Santa Cristina va ser una jove de Bolsena (Toscana) del segle III, venerada com a santa màrtir per l'Església catòlica i l'ortodoxa. En aquesta també és coneguda com a Cristina de Tir o Cristina la Gran Màrtir, per la confusió entre la ciutat libanesa de Tir i la vila de Tyro, al llac de Bolsena, d'on era originària. La seva festivitat és el 24 de juliol.

Vida[modifica | modifica el codi]

El Martirologi romà de 2004 en dóna les poques dades que se'n tenen: "A Bolsena a Toscana, santa Cristina, verge i màrtir". La santa havia estat inclosa al calendari catòlic de sants com a santa celebrada arreu; l'any 1969, en la reforma del calendari, se l'hi va treure "perquè res no es coneix d'aquesta verge i màrtir llevat del seu nom i la seva sepultura a Bolsena". Actualment, se celebra com a "commemoració" el dia de la seva festivitat.

Excavacions arqueològiques a Bolsena han demostrat que hi havia un culte a aquesta santa ja al segle IV.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Altar de Santa Cristina, a la basílica de Bolsena

Al segle IX va redactar-se una narració del seu martiri, sobre la qual van fer-se moltes variants. Segons aquesta història tardana i la tradició oriental, havia nascut a Tir, al Líban; segons la tradició occidental, a Pèrsia, durant el segle III o el segle V.

Era filla d'un ric magistrat anomenat Urbanus; convertida al cristianisme, va ser turmentada pel seu mateix pare per tal que en renegués. Déu mateix, però, va fer que resistís el turment, i no va morir fins al vuitè turment que va patir. Entre aquests: va ser esquinçada amb ganxos de ferro, rostida en una graella, ficada en un forn i en un pou amb serps, lligada a una mola i llançada a un riu (uns àngels, però, aixecaren la pedra i no s'enfonsà), assagetada, etc. Mort son pare, Dió, el successor d'aquest, va continuar amb el martiri fins que morí a cops de llança.

El més probable és que tota la llegenda sigui fictícia, basant-se en les actes de martiri d'altres sants verges, com santa Bàrbara, afegint-hi els trets habituals: diversos turments, conflicte amb el pare, càstig dels torturadors, etc.

Relíquies[modifica | modifica el codi]

Dues poblacions diuen tenir el cos de la santa. A la catedral de Palerm, d'on és una de les quatre patrones, s'ensenya en una urna transparent. A Toffia, a Rieti, se n'ensenya un altre cos.

Santa Cristina d'Osma[modifica | modifica el codi]

A la parròquia de Santa Cristina d'El Burgo de Osma és mostra un cos atribuït a Santa Cristina de Bolsena, patrona de la ciutat i coneguda com a Cristina d'Osma. Tot i que la devoció a la santa és antiga a la ciutat, la relíquia va arribar-hi en 1789. La cèdula que acompanyava les relíquies, datada a Roma en 1788, certifica que era el cos d'una jove màrtir trobat a les catacumbes de Cal·lixt. Malgrat això, des que va arribar, es prengué erròniament com la relíquia de la santa toscana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]