Don Giovanni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Don Giovanni
L'ària del champagnequadre de Max Slevogt
L'ària del champagne
quadre de Max Slevogt
Títol original: Don Giovanni
Llengua original: italià
Gènere: dramma giocoso
Música: Wolfgang Amadeus Mozart (Partitura online)
Llibret: Lorenzo Da Ponte (Llibret online)
Font literària: Don Giovanni Tenorio, ossia Il convitato di pietra, llibret de Giovanni Bertati i música de Giuseppe Gazzaniga
Actes: dos
Època de composició: març - octubre de 1787
Estrena: 29 d'octubre de 1787
Teatre: Teatre dels Estats de Praga
Estrena a Catalunya: 18 de desembre de 1849, Teatre Principal (Barcelona)
Estrena al Liceu: 21 de febrer de 1866
Personatges:
  • Don Giovanni, jove cavaller extremadament llicenciós - Baríton
  • El Comanador - Baix
  • Donna Anna, la seua filla, promesa a Don Ottavio -Soprano
  • Don Ottavio - Tenor
  • Donna Elvira, dama de Burgos, abandonada per Don Giovanni - Soprano
  • Leporello, criat de Don Giovanni - Baix
  • Masetto, amant de Zerlina - Baix
  • Zerlina, camperola - Soprano
  • Cor: camperols i camperoles, servents, noies, músics

Don Giovanni (títol complet: Il dissoluto punito, ossia il Don Giovanni, literalment "El llibertí castigat, o Don Giovanni"), K. 527, és una òpera en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret de Lorenzo da Ponte. Va ser estrenada en el Teatre dels Estats de Praga el 29 d'octubre de 1787. Don Giovanni és una de les obres mestres de Mozart i forma part de l'anomenada trilogia Da Ponte –les tres obres compostes per Mozart amb llibret de Lorenzo Da Ponte–, juntament amb Così fan tutte i Les noces de Fígaro.[1]

Entre les nombroses òperes basades en el mite de Don Joan, Don Giovanni és considerada com la més reeixida, sense possible comparació amb la resta. El llibret de Da Ponte va ser anomenat, com molts a la seua època, dramma giocoso: en què "giocoso" fa referència al seu caràcter còmic, mentre que "dramma" significa simplement un text operístic, abreviatura de "dramma per musica". Mozart va considerar-la una opera buffa.

El filòsof danès Søren Kierkegaard, en la seua obra Enten/Eller (O bé... o bé...), argüeix que el Don Giovanni de Mozart és l'obra d'art més gran mai produïda. El finale, en què Don Giovanni refusa penedir-se, ha esdevingut un captivador tema artístic i filosòfic per a molts escriptors, incloent-hi George Bernard Shaw, qui, a Home i super-home, va parodiar l'òpera (fent esment explícit a la partitura de Mozart per a l'escena final entre el comanador i Don Giovanni).

L'any 1979 se'n va fer una adaptació cinematogràfica dirigida per Joseph Losey. Entre els millors intèrprets del paper principal de Don Giovanni, cal destacar els baixos Ezio Pinza, Cesare Siepi i Norman Treigle, i els barítons Dietrich Fischer-Dieskau i Thomas Hampson.

Composició i estrena[modifica | modifica el codi]

El llibret va ser enllestit al juny de 1787 i la partitura es va completar el 28 d'octubre del mateix any. L'òpera va ser estrenada a Praga l'endemà d'haver conclòs la partitura, amb el títol complet de Il Dissoluto Punito ossia il Don Giovanni Dramma giocoso in due atti. En l'estrena vienesa, el 7 de maig de 1788, s'hi van afegir els següents números amb els corresponents recitatius: l'ària de Don Ottavio Dalla sua pace (composta el 24 d'abril per al tenor Morella, K. 540a), l'ària d'Elvira Mi tradi quell'alma ingrata (composta el 30 d'abril per a la soprano Cavalieri, K. 540c) i el duet entre Leporello i Zerlina Per queste tue manine (compost el 28 d'abril, K. 540b).

A Catalunya es va estrenar el 18 de desembre de 1849 al Teatre Principal de Barcelona. Va ser un fracàs amb dues úniques representacions. El 21 de febrer de 1866 es va tornar a presentar a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, aquesta vegada amb més dignitat i millor acollida.[2]

Costums en la representació[modifica | modifica el codi]

El número de conjunt final va ser omès generalment fins a mitjan segle XX, i no apareix en el llibret vienès de 1788. Mozart també va fer-ne una versió reduïda. No obstant això, el número de conjunt s'interpreta complet avui dia. Altre costum tradicional era tallar l'ària de Don Ottavio Il mio tesoro, que va ser substituïda en l'estrena vienesa pel tenor Francesco Morella per Dalla sua pace. Actualment se solen ometre sovint alguns dels números addicionals composts per a l'estrena vienesa.

Don Giovanni i altres compositors[modifica | modifica el codi]

La gran popularitat de Don Giovanni ha provocat un gran nombre de cites i adaptacions per part d'altres compositors. La més famosa i probablement la més significativa des del punt de vista musical és la fantasia Réminiscences de Don Juan de Franz Liszt. El minuet del finale de l'Acte I també fa una aparició incongruent en la Fantasie on Two Motives from Mozart's "Marriage of Figaro" de Liszt, i Sigismund Thalberg utilitza el mateix minuet, en companyia de Deh vieni alla finestra, en la seva Grand Fantaisie sur la serenade et le Minuet de Don Juan, Op. 42. Deh vieni alla finestra també apareix en el Klavierübung de Ferruccio Busoni, sota el títol "Variations-Studie nach Mozart" (Variació-estudi sobre Mozart). Beethoven, Danzi i Chopin van escriure variacions sobre el tema del duet entre Don Giovanni i Zerlina, Là ci darem la mano.

La música de Don Giovanni també s'ha usat en un gran nombre de pel·lícules, incloent-hi It Happened in Brooklyn, Parting Glances, Some Girls, Madagascar Skin, Il Cermonie, i The Bonfire of the Vanities. L'ària Il mio tesoro s'utilitza com a tema principal de la comèdia cl'assica d'Ealing Kind Hearts and Coronets. A més, Là ci darem la mano sona a El festí de Babette entre la virginal dona protagonista, Philippa, i el seu pretendent, el cantant d'òpera Achille Papin, en un moment d'indecisió romàntica que evoca la mateixa circumstància de l'òpera.

Argument[modifica | modifica el codi]

Acte I[modifica | modifica el codi]

Lloc: Sevilla.
Temps: el Segle XVII.

El jardí del comanador. Leporello està vigilant al costat de la casa de Donna Anna. Don Giovanni, l'amo de Leporello, ha penetrat en la casa per a seduir Donna Anna. (ària de Leporello: "Notte e giorno faticar -- Treballe nit i dia") Apareix Donna Anna, percaçant a un emmascarat Don Giovanni. Donna Anna vol descobrir la identitat de l'atacant i crida demanant auxili. (Trio: "Non sperar, se non m'uccidi - No fugiràs, si no em mates") El comanador, pare de Donna Anna, apareix i repta Don Giovanni a un duel. Mentre Donna Anna corre a la recerca d'ajuda Don Giovanni fereix el comanador, donant-li mort, i fuig sense ser reconegut. Poc després aplega Donna Anna amb el seu promès, Don Ottavio. Donna Anna es mostra horroritzada i Don Ottavio li jura venjar la mort de son pare. (Duet: "Fuggi, crudele fuggi -- Fuig, cruel, fuig.")

Canvi d'escena: una plaça pública davant del palau de Don Giovanni. Don Giovanni i Leporello arriben i escolten a una dona lamentant-se que ha estat recentment abandonada i desitjant venjar-se (ària de Donna Elvira: "Ah, chi mi dice mai -- Ah!, qui hauria de dir-me!") Giovanni comença a flirtejar amb ella, però quan li veu el rostre, reconeix en ella a una recent conquesta, Donna Elvira. En adonar-se, espenta Leporello cap endavant perquè conte a Elvira la veritat, i fuig. Leporello intenta consolar Elvira desenrotllant una llista dels amors de Don Giovanni. Còmicament dicta el nombre d'amants que el seu amo ha tingut i els seus països d'origen: 640 a Itàlia, 231 a Alemanya, 100 a França, 91 a Turquia i 1.003 a Espanya. (ària de Leporello: "Madamina, il catalogo è questo -- Senyoreta, aquest és el catàleg.") En un recitatiu sovint tallat, Elvira clama venjança.

Quan Donna Anna surt, apareix la comitiva nupcial de Masetto i Zerlina. Don Giovanni i Leporello arriben poc després. Don Giovanni se sent immediatament atret per Zerlina, i intenta desfer-se'n del gelós Masetto oferint-los la celebració de les seues noces al seu palauet. Masetto, en adonar-se que les intencions de Don Giovanni són les de trobar la manera d'estar a prop de Zerlina, mostra el seu enuig (Masetto aria: "Ho capito! Signor, sì -- He comprès! Si senyor.") Don Giovanni i Zerlina queden sols. Ell, comença immediatament a desplegar les seues arts de seducció. (Duet: "Là ci darem la mano -- Ens donarem la mà.")

Elvira arriba i interromp la seducció (Elvira aria: "Ah, fuggi il traditor -- Fuig del traïdor!") Després arriben Ottavio i Anna, tramant la seua venjança contra l'encara desconegut assassí del pare d'Anna. Aquesta, inconscient que està parlant amb el seu mateix atacant, li demana el seu ajut. Aquest li'l promet de tot cor, preguntant-li amb interès quin home seria capaç de torbar la seua pau - òbviament, Don Giovanni encara busca l'oportunitat de seduir Donna Anna. Però avui no és el dia de Don Giovanni, Donna Elvira torna i anuncia la recent traïció del cavaller. Don Giovanni contenta a les seues acusacions dient a Ottavio i Anna que Elvira està boja. (Quartet: "Non ti fidar, o misera -- No t'hi refies, oh pobra!") En el moment en què Don Giovanni se'n va, expressant el seu jurament de trobar l'assassí del comanador, Anna de sobte reconeix en ell el seu atacant, i l'assassí de son pare. (ària d'Anna: "Or sai chi l'onore -- Ja sé qui l'honor...")

Leporello, encara mig determinat a anar-se'n, informa Don Giovanni que tots els convidats de la boda camperola es troben al seu palau, que havia estat capaç de distreure Masetto de la seua gelosia, però que el retorn de Zerlina després de l'episodi de seducció ho havia malbaratat tot. Don Giovanni, això no obstant, es troba molt feliç i encarrega a Leporello que organitze una festa. (Ària del champagne de Don Giovanni: "Fin ch'han del vino -- Finalment, amb el vi.") Se'n va corrents al palau.

Zerlina segueix al gelós Masetto i tracta de calmar-lo. (Ària de Zerlina: "Batti, batti o bel Masetto -- Colpeja'm, oh estimat Masetto.") Tot just quan ha aconseguit persuadir-lo de la seua innocència, els sorprèn la veu Don Giovanni i Zerlina desitja fugir. La confiança de Masetto s'evapora en un instant, el gelós nuvi s'amaga i espera per a veure per si mateix el capteniment de Zerlina amb Don Giovanni. Zerlina intenta amagar-se, però és en va: Don Giovanni comença de nou el procés de seducció fins que ensopega amb Masetto. Confús però ràpidament recuperat, Giovanni manifesta que Zerlina estava molt trista lluny de Masetto, i li la torna temporalment. Després acompanya la parella fins a la cambra nupcial, que ha estat luxosament decorada, i Leporello també invita a tres convidats emmascarats, els disfressats Elvira, Ottavio i Anna, que han vingut a capturar Don Giovanni, a ser possible, tot just enmig d'un intent de cometre un nou crim.

Canvi d'escena: sala de ball. Don Giovanni, enmig d'un alegre ball, s'emporta Zerlina, mentre Leporello entreté Masetto. Quan se sent un crit de socors de Zerlina, Leporello surt corrents per ajudar el seu amo. Don Giovanni intenta confondre els presents empenyent el seu criat fins a la sala de ball, apuntant-lo amb l'espasa, acusant-lo d'intentar seduir Zerlina. Elvira, Ottavio i Anna es lleven les màscares i manifesten que ara ells ja coneixen tota la veritat. Els convidats no creuen la versió de Don Giovanni, i l'ataquen, però ell lluita contra la multitud i aconsegueix fugir...

Acte II[modifica | modifica el codi]

Junt a la casa de Donna Elvira. Leporello amenaça de deixar Don Giovanni, però aquest el convenç que no ho faça oferint-li diners. (Duet: "Eh via buffone -- Anem, bufó.") Giovanni, volent seduir la criada d'Elvira, persuadeix a Leporello perquè intercanvien la capa i el barret. Elvira guaita per la finestra. (Trio: "Ah taci, ingiusto core -- Ah, calla, cor injust.") Veient la possibilitat d'una malifeta, Giovanni s'amaga, deixant Leporello al peu de la finestra i amb la seua roba, i canta des del seu amagatall la seua promesa de penediment i el seu desig de tornar amb Elvira. Elvira, convençuda, baixa al carrer. Evidentment confon Leporello amb Don Giovanni i ambdós surten de l'escenari. Mentrestant, Don Giovanni aprofita per a seduir la criada, acompanyant-se a si mateix amb la mandolina. (Ària de Don Giovanni: "Deh vieni alla finestra -- Ah, surt a la finestra.")

Abans que Don Giovanni puga acabar el procés de seducció de la criada, arriba Masetto acompanyat dels seus amics, a la recerca de Don Giovanni. Don Giovanni (vestit com Leporello) els convenç que també ell vol a Don Giovanni mort i se suma a la patrulla. Després de convéncer la patrulla que cal separar-se (Ària de Don Giovanni: "Metà di voi qua vadano -- La meitat de vosaltres per ací."), "confisca" totes les armes de foc i colpeja a un desarmat Masetto, fugint amb una estrepitosa rialla. Zerlina arriba i consola Masetto. (Ària de Zerlina: "Vedrai carino -- Veniu estimat.")

Canvi d'escena: en un pati fosc, Leporello abandona Elvira. (Sextet: "Sola, sola in buio loco -- Sola en aquest lloc fosc.") Quan Leporello intenta fugir, arriben Anna i Ottavio. Ottavio intenta consolar Anna de les seues penes. Just quan Leporello està a punt de sortir per la porta, que ha tardat bastant a trobar en la foscor, Zerlina i Massetto l'obren i entren, veient-lo en la seua disfressa de Don Giovanni i capturant-lo abans que puga fugir. Quan Anna i Ottavio se n'adonen, s'acosten a Leporello, amenaçant-lo de mort. Elvira intenta protegir l'home que ella creu que és Don Giovanni, declarant que és el seu promès i suplicant pietat. Els altres quatre la ignoren, mentre que Leporello es treu la capa per a mostrar la seua vertadera identitat. Davant el desconcert i la confusió general, Leporello aprofita per a fugir. (Ària de Leporello: "Ah pietà signori miei -- Ah, pietat senyors meus.") Amb tots aquests esdeveniments, Ottavio ha acabat per convéncer-se de la culpabilitat de Don Giovanni i, per tant, jura venjar-s'hi (Ària d'Ottavio: "Il mio tesoro -- El meu tresor.")[3] i Elvira està furiosa amb Don Giovanni per haver-la enganyat una altra vegada. (Ària d'Elvira: "Mi tradì quell'alma ingrata -- Em va trair aquella ànima ingrata.")

Canvi d'escena: un cementeri amb una estàtua del comanador. Leporello li conta a Don Giovanni la seua recent experiència que gairebé li ha costat la vida, però Don Giovanni se'n riu, comparant-la amb el seu recent episodi de quasi-èxit en la seducció d'una criada enamorada de "Leporello". Leporello no ho troba divertit, però Don Giovanni riu davant de les protestes del seu criat. La veu de l'estàtua adverteix Don Giovanni que les seues rialles no duraran fins a l'alba. A petició del seu amo, Leporello llegeix la inscripció del pedestal: "Ací espera la venjança el meu assassí." El criat tremola, però el despreocupat Don Giovanni li ordena que convide l'estàtua a sopar, amenaçant-lo de mort si no ho fa. (Duet: "Oh, statua gentilissima -- Oh estàtua gentilíssima.") L'estàtua assenteix amb el cap i respon, "Sí".

Canvi d'escena: habitació de Donna Anna. Ottavio pressiona Anna perquè es case amb ell, però Donna Anna considera inapropiat casar-s'hi amb la mort de pare tan recent. Ell l'acusa de ser cruel, i ella li assegura que l'estima i que li és fidel. (Anna aria: "Non mi dir -- No em digues.")

Canvi d'escena: habitacions de Don Giovanni. Giovanni gaudeix de l'abundància d'un gran àpat animat amb música (durant el qual l'orquestra interpreta música contemporània de l'òpera, finals del segle XVIII -- incloent-hi una referència a l'ària "Non più andrai" de Le nozze di Figaro de Mozart, mentre Leporello serveix. (Finale "Già la mensa preparata -- Ja està prepararat el sopar.") Apareix Elvira, dient que ja no sent ressentiment vers Don Giovanni, només pietat. ("L'ultima prova dell'amor mio -- La darrera prova del meu amor.") Giovanni, sorprès per l'absència d'odi, li pregunta què vol. La desesperada petició d'Elvira que canvie de vida troba només aquesta resposta: "Brava!", amb la qual Don Giovanni la menysprea i la ignora, argüint després que el vi i les dones són "l'essència i la glòria de la humanitat". Ferida i angoixada, Elvira es rendeix i se'n va. Poc després, se senten els seus crits fora dels murs de palau i torna a entrar, fugint per una altra porta. Giovanni ordena Leporello que veja què l'ha esglaiada, i després de sortir, el criat també fa un crit i torna a la cambra amb la notícia que l'estàtua ha aparegut, tal com havia promès. Se sent un ominós repic a la porta. Leporello, paralitzat d'horror, no pot obrir, de manera que Don Giovanni obre ell mateix la porta, on està l'estàtua del comanador. ("Don Giovanni! a cenar teco m'invitasti - Don Giovanni! Em vas convidar a sopar amb tu.") L'estàtua exhorta al despreocupat malvat a penedir-se del seu abjecte estil de vida, però Don Giovanni hi refusa fèrriament. L'estàtua s'afona en la terra i arrossega Don Giovanni amb ella. Se sent l'atronador soroll del foc de l'infern que envolta Don Giovanni, fins que les flames se l'empassen.

Donna Anna, Don Ottavio, Donna Elvira, Zerlina, i Masetto arriben, cercant el malvat. Troben al pobre Leporello sota la taula, immobilitzat per l'horror del que ha vist, el que no tarda a descriure als altres. Atès que el problema s'ha resolt, Anna i Ottavio decideixen esperar un any de dol abans de casar-se. Elvira passarà la resta de la seua vida en un convent. Finalment Zerlina i Masetto aniran a casa a sopar i Leporello anirà a la taverna a buscar un nou amo. El cor final expressa la moral de l'òpera - "Així acaba qui va ser dolent. La mort d'un pecador semplre reflecteix la seua vida."

Aquest conjunt sovint era omès en el passat per alguns directors que manifestaven que el cor final mai no va ser considerat realment part de l'òpera. Aquesta percepció no ha sobreviscut, i actualment gairebé sempre s'interpreta.

Àries famoses[modifica | modifica el codi]

Acte I
  • Madamina, il catalogo è questo (L'ària del catàleg), Leporello
  • Ho capito, signor sì, Masetto
  • Là ci darem la mano (duet), Don Giovanni, Zerlina
  • Or sai chi l'onore, Donna Anna
  • Dalla sua pace, Don Ottavio
  • Fin ch'han dal vino (L'ària del champagne), Don Giovanni
  • Batti, batti, o bel Masetto, Zerlina
Acte II
  • Deh vieni alla finestra (Serenata), Don Giovanni
  • Metà di voi qua vadano, Don Giovanni
  • Vedrai, carino, Zerlina
  • Il mio tesoro intanto, Don Ottavio
  • Mi tradì quell'alma ingrata, Donna Elvira
  • Non mi dir, bell'idol mio, Donna Anna

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Don Giovanni
  • Argument pres de The Opera Goer's Complete Guide de Leo Melitz, versió de 1921.
  • Prefaci de Schünemann a l'edició completa de la partitura i el llibret, 1974, Dover publications, Inc., NY

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Revista 440classica. El mite de Don Joan arriba a Peralada
  2. Alier, Roger. El gran llibre del Liceu. Edicions 62, 2004, p. 70. ISBN 9788429754490. 
  3. És en aquest punt de la versió de Viena on Zerlina intenta recapturar un suplicant Leporello, agafant-lo pels cabells i cridant Masetto. Amenaçant-lo amb una navalla, el nuga a un tamboret mentre ell li demana que no li faça mal. (Duet: "Per queste tue manine - Per aquestes manetes teues.") Zerlina corre a la recerca de Masetto i la resta, i Leporello aconsegueix desnugar-se i fugir poc abans que tots hi arriben. Aquesta escena purament còmica gairebé mai es representa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]