Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart són una part important de les seves composicions. Mozart va compondre un important nombre de simfonies, durant un ampli període que cobreix uns 24 anys: des de 1764 fins al 1788. Segons la majoria de les investigacions recents, Mozart no va escriure només les 41 simfonies que apareixen referenciades en les edicions tradicionals, sinó que hi ha fins a 68 obres completes d'aquest tipus. No obstant, per convenció, la numeració original s'ha conservat i per això la seva última simfonia encara es coneix com la Simfonia núm. 41. Algunes de les simfonies (K. 297, K. 385, K. 550) foren revisades per l'autor després de les seves primeres versions.

Hi ha tres simfonies numerades que se sap que no són de Mozart. Les simfonies núm. 2 (atribuïda a Leopold Mozart) i la núm. 3 (composta per Karl Friedrich Abel) són espúries. Les simfonies espúries de Mozart són les que tenen una autenticitat dubtosa o falsa. Les simfonies que se sospita que no són de Mozart, però que no s'ha provat de quin compositor són, estan encara en aquesta llista. Simfonia núm. 37 de Mozart és en realitat la Simfonia núm. 25 de Michael Haydn; Mozart només va afegir 20 compassos de la introducció lenta. N'hi ha tres més –K. 66 C, K. 66d i K. 66e– que s'han perdut i no s'ha pogut demostrar que fossin composicions de Mozart; per aquest motiu no han estat incloses en la llista.

Altres obres simfòniques que no van formar part de la seqüència de les 41 simfonies del catàleg Köchel original, han estat inclosos en posteriors edicions tot i que no estan en una seqüència cronològica. A més, hi ha alguna simfonia autèntica que mai ha tingut numeració. En resum, les simfonies en la seqüència cronològica 1-41 s'han enumerat primer; les simfonies que tindrien els números 42 a 56 s'enumeren després i, finalment, apareixen les altres simfonies. Pel que fa a la numeració, les simfonies de la 42 a la 56 de vegades presenten les sigles "GA" abans del número, que era com apareixien a l' Alte Mozart-Ausgabe.[1] No hi ha simfonies "GA 49" i "53 GA".

Llista de les simfonies[modifica | modifica el codi]

Número Tonalitat K. Any Informació
1 Mi major K. 16 1764 1
2
(espúria)[2]
Si major K. 17/
Anh.C 11.02
1765? -
Simfonia núm. 2: Partitura lliure a l'IMSLP.
3
(espúria)[3]
Mi major K. 18/Anh.A 51 1767 -
Simfonia núm. 3: Partitura lliure a l'IMSLP.
4 Re major K. 19 1765 4
5
«l'Haia»
Si major K. 22 1765 5«l'Haia»
6 La major K. 43 1767 6
7 Re major K. 45 1768 7
8 Re major K. 48 1768 8
9 Do major K. 73/75a 1769-70 9
10 Sol major K. 74 1770 10
11[4]
(dubtosa)
Re major K. 84/73q 1770 11[5](dubtosa)
12 Sol major K. 110/75b 1771 12
13 La major K. 112 1771 13
14 La major K. 114 1771 14
15 Sol major K. 124 1772 15
16 Do major K. 128 1772 16
17 Sol major K. 129 1772 17
18 La major K. 130 1772 18
19 Mi major K. 132 1772 19
20 Re major K. 133 1772 20
21 La major K. 134 1772 21
22 Do major K. 162 1773 22
23 Re major K. 181/162b 1773 23
24 Si major K. 182/173dA 1773 24
25
«Petita en sol menor»
Sol menor K. 183/173dB 1773 25«Petita en sol menor»
26 Mi major K. 184/161a 1773 26
27 Sol major K. 199/161b 1773 27
28 Do major K. 200/189k 1774 28
29 La major K. 201/186a 1774 29
30 Re major K. 202/186b 1774 30
31
«Paris»
Re major K. 297/300a 1778 31«Paris»
32
Overtura a l'estil italià
Sol major K. 318 1779 32Overtura a l'estil italià
33 Si major K. 319 1779 33
34 Do major K. 338 1780 34
35
«Haffner»
Re major K. 385 1782 35«Haffner»
36
"Linz"
Do major K. 425 1783 36"Linz"
37[6] Sol major K. 444/
(425a+Anh.A 53)
1783 37[7]
Simfonia núm. 37: Partitura lliure a l'IMSLP.
38
«Praga»
Re major K. 504 1786 38«Praga»
39 Mi major K. 543 1788 39
40
«Gran en sol menor»[8]
Sol menor K. 550 1788 40«Gran en sol menor»[8]
41
«Jupiter»
Do major K. 551 1788 41«Jupiter»
GA 42
(dubtosa)
La major K. 75 1771 GA 42(dubtosa)
GA 43
(dubtosa)
La major K. 76/42a 1767 GA 43(dubtosa)
GA 44
(dubtosa)
Re major K. 81/73l 1770 GA 44(dubtosa)
GA 45
(dubtosa)
Re major K. 95/73n 1770 GA 45(dubtosa)
GA 46
(dubtosa)
Do major K. 96/111b 1771 GA 46(dubtosa)
GA 47
(dubtosa)
Re major K. 97/73m 1770 GA 47(dubtosa)
GA 48[9]
Re major K. 111+
(120/111a)
1771 -
GA 50[10] Re major K. (126+(161/163))
/141a
1772 -
GA 51[11] Re major K. 196+(121/207a) 1774-75 -
GA 52[12] Do major K. 208+(102/213c) 1775 -
GA 54
(dubtosa)
Si major K. Anh. 216/
74g/Anh.C 11.03
1771 -
GA 55
(dubtosa)
Si major K. Anh. 214
/45b
1768 GA 55(dubtosa)
GA 56[13]
(dubtosa)
La major K. 98/
Anh.C 11.04
1771 -
Simfonia, K. 98: Partitura lliure a l'IMSLP.
(no numerada)
(dubtosa)
"Odense"
La menor K. Anh. 220
/16a
1765 -
(no numerada) Fa major K. Anh. 223
/19a
1765 (no numerada)
"7a"
«Vell Lambach»[8]
Sol major K. Anh. 221/45a 1766-67 "7a"«Vell Lambach»[8]
(no numerada) Re major K. 135+61h 1772? -
No score available
(no numerada)[14][15] Re major K. 204/213a 1775 -
(no numerada)[14][16] Re major K. 250/284b 1776 -
(no numerada)[14][17] Re major K. 320 1779 -
(no numerada)
(només el minuet)
Do major K. 409 1782 -

[18][19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El nom complet de l' Alte Mozart-Ausgabe va ser el Wolfgang Amadeus Mozart Werke : kritisch durchgesehene Gesamtausgabe
  2. Atribuïda a Leopold Mozart
  3. Escrita per Carl Friedrich Abel
  4. Algunes vegades atribuïda a Leopold Mozart o a Carl Ditters von Dittersdorf
  5. Algunes vegades atribuïda a Leopold Mozart o a Carl Ditters von Dittersdorf
  6. Només la introducció lenta és de Mozart; la resta és de Michael Haydn
  7. Només la introducció lenta és de Mozart; la resta és de Michael Haydn
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Dues versions
  9. El primer i el segon moviments són l'obertura i el núm. 1 de l'òpera Ascanio in Alba, K. 111. El tercer moviment és el finale' de la simfonia (K. 120/111a) a Ascanio in Alba.
  10. Per una explicació detallada del perquè de tants números Köchel per aquesta simfonia vegeu l'article K141a (formerly K126, K161, K163) "Il sogno di Scipione" Symphony in D al Mozart Forum per Dennis Pajot.
  11. El primer i el segon moviments, junts, constitueixen l'obertura de l'òpera La finta giardiniera, K. 196. El tercer moviment està llistat de manera separada com a K. 121/207a.
  12. El primer i el segon moviments es basen en la música de l'òpera Il re pastore, K. 208. El tercer moviment consisteix en material de composició nova. El segon moviment és incomplet.
  13. Alguns cops anomenada GA 48.
  14. 14,0 14,1 14,2 Basada en la serenata amb el mateix número K.
  15. A partir de la Serenata núm. 5
  16. A partir de la Serenata «Haffner»
  17. A partir de la Seranata «Posthorn»
  18. imslp.org: Symphonies by Wolfgang Amadeus Mozart
  19. Neue Mozart-Ausgabe