Mitridate, re di Ponto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mitridates, rei del Pont
Mitridates VIen una moneda
Mitridates VI en una moneda
Títol original: Mitridate, rè di Ponto
Llengua original: italià
Gènere: opera seria
Música: Wolfgang Amadeus Mozart
Llibret: Vittorio Amadeo Cigna-Santi
Font literària: Mithridate de Jean Racine (1673); traduïda a l'italià per Giuseppe Parini
Actes: 3
Època de composició: 1770
Estrena: 26 de desembre de 1770
Teatre: Teatre Regi Ducal de Milà
Estrena a Catalunya: 11 de març de 1996, Palau de la Música Catalana (dintre de la temporada del Gran Teatre del Liceu)
Personatges:

S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena

  • Mitridates, rei del Pont i d'altres regnes, amant d'Aspasia (tenor), Cavaliere Guglielmo d'Ettore
  • Aspasia, la seua promesa, ja declarada reina (soprano), Antonia Bernasconi (de soltera Wagele)
  • Sifare, fill del rei i de Stratonica, enamorat d'Aspasia (castrato soprano), Pietro Benedetti (Sartorino)
  • Farnace, primogènit del rei, enamorat d'Aspasia, (castrato contralt), Giuseppe Cicognani
  • Ismene, filla del rei dels parts, enamorada de Farnace (soprano), Anna Francesca Varese
  • Marzio, tribú romà, amic de Farnace (tenor), Gaspare Bassano
  • Arbate, governador de Nimfea (castrat soprano), Pietro Muschietti

Mitridate, rè di Ponto (Mitridates, rei del Pont) és una Opera seria en tres actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart (1770), sobre llibret italià de V. A. Cigna-Santi. Porta per número K. 87. En l'últim catàleg Köchel: K6 74a.

Història[modifica | modifica el codi]

Mozart va escriure Mitridate mentre es trobava de viatge per Itàlia l'any 1770. Tenia catorze anys. Va ser la seua primera experiència amb l'òpera seriosa. Va rebre cent florins i la manutenció durant els cinc mesos que va tardar a compondre-la. Com la resta de les seues primeres òperes, segueix molt de prop el model italià.

Es va compondre per a inaugurar la temporada musical de Milà, per encàrrec del comte Firmian, governador i mecenes milanès. Les circumstàncies de la seua composició i estrena poden seguir-se a través de les cartes de Leopold Mozart. Es va estrenar amb gran èxit al Teatre Regi Ducal de Milà el 26 de desembre de 1770. Aquesta primera representació va suscitar l'entusiasme del públic, de Giuseppe Parini i de tots els cantants. El castrato Pietro Benedetti va afirmar que, si el públic no quedava encantat amb el duet final del segon acte, "es faria castrar per segona vegada".

Després d'aquesta primera representació, n'hi va haver altres vint en el mateix escenari, dirigint Mozart les quatre primeres. No es va tornar a representar fins al segle XX.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

L'acció té lloc a Nimfea, port de Crimea, Regne del Pont l'any 63 adC. El protagonista és el rei Mitridates VI Eupator (132-63 adC). Ocupat en les seues lluites contra els romans, deixa la seua promesa Aspasia, a cura dels seus fills, Farnaces i Sifares. Després de patir una severa derrota, Mitridates és donat per mort.

Acte[modifica | modifica el codi]

Escena 1 Arbate, el governador de Nimfea, dóna la benvinguda a Sifares. Sifares es queixa del seu germà, Farnaces, a causa dels forts llaços que l'uneixen els romans, els seus enemics. Arbate jura lleialtat a Sifares. Aspasia prega a Sifares, perquè l'ajude a resistir els avanços de Farnaces. Sifares accepta les seues súpliques, i alhora revela el seu amor per ella. Aspasia ama secretament a Sifares.

Escena 2 Farnaces, el primogènit, ofereix el seu amor a Aspasia, qui el rebutja amb el suport de Sifares, que la protegeix enfront del seu poderós germà. Arriben notícies que Mitridates és viu i s'acosta a la ciutat. Arbate insta als germans a sobreposar-se a les seues diferències i saludar son pare. Farnaces conspira amb Marzio, tribú romà, contra Mitridates.

Escena 3 Mitridates arriba a Nimfea amb la princesa Ismene, filla del rei dels parts, per a oferir-la com a esposa al seu fill Farnaces. Mitridates vol que Farnaces es case amb Ismene, la seua promesa. Ismene està enamorada de Farnaces. Arbate li diu a Mitridates que Farnaces persegueix a Aspasia, però no esmenta a Sifares. Gelós, Mitridates jura venjar-se de Farnaces.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Escena 1 Farnaces menysprea i amenaça a Ismene, i aquesta li ho diu a Mitridates, el qual suggereix que es case amb Sifares. Mitridates demana a Aspasia que es casen immediatament, però ella vacil·la, la qual cosa demostra la seua infidelitat. Aspasia li confessa el seu amor a Sifares, però acorden separar-se per a salvaguardar l'honor. Sifares planeja anar-se'n i Aspasia queda preocupada, immersa en el seu conflicte entre l'amor i el deure.

Escena 2 Mitridates és conscient del complot de Farnaces i els romans contra ell, i planeja venjar-se'n, malgrat l'oferta de pau que Marzio li fa arribar. Deté a Farnaces, acusat de traïció. Ismene salva al príncep, Farnaces ho confessa tot a son pare i és ingressat a la presó. Aspasia i Sifares declaren el seu amor i estan disposats a morir, per temor a Mitridates.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Escena 1 Ismene, encara enamorada de Farnaces, tracta de convèncer a Mitridates perquè perdone Aspasia i Sifares. Els romans, guiats per Marzio, ataquen i Mitridates es prepara per a la batalla. Aspasia pensa a suïcidar-se ingerint verí, i només la intervenció de Sifares aconsegueix salvar-la. Sifares també vol morir i s'uneix a son pare en la batalla.

Escena 2 Marzio allibera a Farnaces i li promet el tron de son pare si li ajuda. Però el príncep canvia d'idea, es penedeix de la seua traïció i s'uneix a l'exèrcit de son pare.

Escena 3 Mitridates és ferit en combat i ell mateix es llança sobre la seua espasa per a suïcidar-se, davant la derrota. Abans de morir, perdona els seus fills i dóna la seua benedicció a Sifares i Aspasia, mentre Farnaces es declara disposat a casar-se amb Ismene. En el quintet final Sifares, Aspasia, Farnaces, Ismene i Arbate declaren la seua intenció de venjar-se dels romans i combatre a aquells que pretenen acabar amb la llibertat del món sencer.

Valoració[modifica | modifica el codi]

Instrumentació original[modifica | modifica el codi]

Originàriament interpretada amb 2 flautes, 2 oboès, 4 trompes, 2 fagots, 2 trompetes, timbals, instruments de corda i baix continu.

Llibret[modifica | modifica el codi]

El text original era el Mithridate de Jean Racine (1673); va ser traduït pel clergue Giuseppe Parini. Vittorio Amadeo Cigna-Santi va versificar aquesta traducció per a l'òpera de Mozart. Aquest poeta residia a Torí i va enviar a Milà el llibret per parts.

La història de Mitridates ja havia estatt posada en música amb anterioritat, per Quirino Gasparini.

Estructura musical[modifica | modifica el codi]

Consta d'una obertura, vint-i-un àries, una cavata, una cavatina, un duo i un cor final. Mozart va intercalar set recitatius acompanyats. De les peces vocals d'aquesta òpera, destaquen:

Núm. 4 Ària d'Aspasia: Nel sen mi palpita
Núm. 7 Ària de Mitridates: Se di laure il crine adorno
Núm. 13 Ària d'Aspasia: Nel grave tormento
Núm. 17 Duo de Sifares i Aspasia: Se viver non degg'io. Duo al final del segon acte en què els dos declaren el seu amor.
Núm. 18 Ària d'Ismene: Tu sai per chi m'accese

Discografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Cátedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6
  • Valentin, E., Guia de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7
  • La magia de la ópera (Catàleg Philips Classics), 1993
  • OperaGlass

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]