Castrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un castrat (castrato en italià) és un cantant masculí emasculat des de la infància per tal de conservar la veu aguda en què li permetria continuar interpretant les parts de soprano i de contralt. Es creu que la incorporació dels cantants eunucs a la litúrgia catòlica s'esdevingué al segle XII en el context de la geografia ibèrica a causa de la convivència amb la cultura mossàrab. Els primers documents que fan referència de la presència dels cantants castrats diuen que provenen de la península Ibèrica i daten els primers anys del segle XVI. La institució eclesiàstica aconsellava la pràctica de la castració d'aquells escolans cantants que tenien destacades aptituds musicals i les famílies sacrificaven els atributs dels seus fills a canvi de la la seva estabilitat laboral. A la nòmina dels cantors de la capella papal de 1602-03, al costat dels cèlebres cantors castrats Rossini i Grisardo, s'hi trobaven consignats diversos cantors hispànics sota l'epígraf de spagnuolo eunuco.

Escoles de cant a partir del segle XVII[modifica | modifica el codi]

A partir del segle XVII, l'entrada dels castrati en el repertori operístic llançà a la fama els cantants italians. I per això es construïren escoles de cant a Nàpols (amb Francesco Provenzale i Nicola Porpora); a Bolonya (amb P. F Tosi i F.A. Pistochi), Gènova, Milà, Mòdena i Florència. Van ser famosos Baldassare Ferri (1610 - 1680) i Giovanni Francesco Grossi Siface (1653 - 1697).

Castrats del segle XVIII[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castrat Modifica l'enllaç a Wikidata