Cadència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La successió d'un acord de subdominant i de tònica s'anomena cadència plagal.

En música, rep el mot de cadència distintes situacions. Una cadència, harmònicament, és una succesió de dos o més acords. També s'anomena cadència (de l'italià, cadenza) el passatge virtuosístic interpretat pels solistes durant la interpretació d'un concert, la qual pot ser improvisada o no.

Taula de continguts

Harmonia [modifica]

Hi ha diverses cadències ja estandaritzadas a l'harmonia tradicional, les quals reben el seu nom depenent de la succesió d'acords que siga. Les cadències poden ser modulants, és a dir, que començen en una tonalitat i acaben en una altra, o no.

Algunes cadències [modifica]

Cadència autèntica

És la succesió d'un acord de dominant (normalment el V, encara que també es pot utilitzar el VII) i el I (la tònica). Té un fort sentit resolutiu.

Cadència plagal

És la succesió d'un acord de subdominant (IV en les tonalitats major i menor; II en tonalitat major i en les escales menor melòdica i menor bachiana). Té sentit resolutiu, però no tant com la cadència autèntica.

Cadència trencada

És la succesió d'un acord de dominant i un altre acord que no siga la tònica. S'utilitza sovint l'enllaç V-VI, però no és obligatòri. Té un fort sentiu de suspensió del discurs harmònic.

Cadència de concert [modifica]

És costum, als concerts per a solista i orquestra, que el primer faci un solo en el qual demostri el seu virtuosisme. Segons el període musical, el compositor o l'intèrpret aquest solo pot ser improvisat durant el concert o prèviament escrit; també pot ser una part de l'obra exclusiva del solista, o pot tenir acompanyament de l'orquestra.

Fonts [modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cadència