Cadència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La successió d'un acord de subdominant i de tònica s'anomena cadència plagal.

En música, distintes situacions reben el mot de cadència. Una cadència, harmònicament, és una successió de dos o més acords. També s'anomena cadència (de l'italià, cadenza) el passatge virtuosístic interpretat pels solistes durant la interpretació d'un concert, la qual pot ser improvisada o no.

Harmonia[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses cadències ja estandarditzadas a l'harmonia tradicional, les quals reben el seu nom depenent de la successió d'acords que siga. Les cadències poden ser modulants, és a dir, que comencen en una tonalitat i acaben en una altra, o no. Alguns tipus de cadència són:

  • Cadència autèntica: És la successió d'un acord de dominant (normalment el V, encara que també es pot utilitzar el VII) i el I (la tònica). Té un fort sentit resolutiu.
  • Cadència perfecta: Una cadència autèntica es considera cadència perfecta quan l'acord del I grau és en un temps fort, es troba en estat fonamental, i hi ha la tònica a la veu superior.
  • Cadència trencada: És la successió d'un acord de dominant i un altre acord que no siga la tònica. S'utilitza sovint l'enllaç V-VI, però no és obligatòri. Té un fort sentit de suspensió del discurs harmònic.

Cadència de concert[modifica | modifica el codi]

És costum, als concerts per a solista i orquestra, que el primer faci un solo en el qual demostri el seu virtuosisme. Segons el període musical, el compositor o l'intèrpret aquest solo pot ser improvisat durant el concert o prèviament escrit; també pot ser una part de l'obra exclusiva del solista, o pot tenir acompanyament de l'orquestra.

Fonts[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cadència Modifica l'enllaç a Wikidata