Red Special

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Brian May amb la seva guitarra, la Red Special en un concert al 2005

La Red Special (o la Fireplace[1]), és la guitarra de Brian May, mític guitarrista del grup de rock Queen. La guitarra va ser construïda pel mateix Brian May, amb ajuda del seu pare el 1963.[2][1] Aquest fet va venir a causa del fet que en aquells moments no podria permetre comprar-se les guitarres que en aquella època li agradaven. Aquesta guitarra va acompanyar a en Brian durant totes les gires i és la guitarra que s'escolta en tots els discos de la banda Queen.

Amb motiu del 50è aniversari de l'instrument, va publicar un llibre sobre la construcció i la seva història: Brian May’s Red Special: The Story of the Home-Made Guitar that Rocked Queen and the World, esctir per Brian May i Simon Bradley.[1]

La guitarra no és simplement un model únic dissenyada pel propi May, si no que també té un magnífic so i molt personal que la fa única al món. El nom de "Red Special" ve degut al color vermell de la guitarra. El sistema de circuits inventat pel mateix Brian May permet una gamma de més de 20 combinacions de so diferents.

Construcció[modifica | modifica el codi]

Brian May tocant amb la replica de Greg Fryer la Red Special "John" (The Fryer logo al claviller) a Varsòvia, 1998.

A més aquesta guitarra li va sortir per molt pocs diners, el cost total de la Red Special va ser de només de 8 lliures esterlines, degut en gran part a que els materials utilitzats els va obtenir d'andròmines velles que tenia per casa.

  • La fusta del masteler la hi va donar un amic de la família que s'anava a desfer d'una xemeneia de caoba.[1]
  • Per als marcadors en el mànec va utilitzar uns vells botons.
  • Va fabricar un sistema de trèmol utilitzant molls a repulsió, en comptes de tracció, com en totes les guitarres d'aquesta època.
  • Va dissenyar un sistema de pont amb rodes per tal d'evitar la fricció de les cordes amb el pont i, al mateix temps, ajudant que les mateixes tornin a la seva posició original i evitant així que la guitarra es desafini després d'usar el trèmol.[1]
  • Va modificar les pastilles Burns Tri-Sonic que havia comprat, rebobinant-les i emplenant-les amb epoxy per a evitar sons microfònics en ells mateixos.
  • Va connectar les seves pastilles en sèrie, agregant interruptors per a invertir la fase, d'aquesta manera aconseguia molts més sons a la seva guitarra que qualsevol altra guitarra de l'època (on les quals estan connectades en paral·lel), ja que així pot usar qualsevol tipus de combinació amb les pastilles.

Variants i restauració[modifica | modifica el codi]

La Red Special de May abans(superior) i després(inferior) de la restauració

A finals dels 90, l'australià Greg Fryer va restaurar la Red Special arreglant els petits i grans problemes que tenia la guitarra a causa del desgast, deixant-la gairebé com nova. També va fabricar 3 còpies de la mateixa (Brian les va batejar amb els noms de George, John i Paul), lliurant-li 2 a en Brian i quedant-se ell amb una (Paul).

El 2004, el luthier anglès Andrew Guyton va començar la fabricació de 50 còpies de la Red Special. Quaranta en vermell (pel 40º aniversari de la guitarra) i 10 en verd (a en Brian li agradaven molt les rèpliques de Guild fetes en aquest color).

A principis del 2006, la guitarra va ser novament objecte de millores sent instal·lada en ella un nou jack i fins i tot reemplaçant el trast 0.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Red Special Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Brian May: Me, my dad and ‘the old lady’». The Guardian, 17 octubre 2014 [Consulta: 25 octubre 2014].
  2. «The Red Special Story». "Brian May Guitars – The Official web site". [Consulta: 28 desembre 2009].

Enllaços exters[modifica | modifica el codi]