Scorpions

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Scorpions
Scorpions (10).JPG
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Hannover, Alemanya
Gènere(s) Hard rock, heavy metal
Anys en actiu 1965 - actualitat
Discogràfiques Rhino, RCA, Mercury, EMI, Atlantic, WEA, BMG
Lloc web oficial Web oficial
Membres
Klaus Meine
Matthias Jabs
Rudolf Schenker
James Kottak
Paweł Mąciwoda

Scorpions és un grup de hard rock[1][2][3]/heavy metal[4][5][6][7] creada a Hannover (Alemanya) el 1965. Els components actuals són: Klaus Meine, Matthias Jabs, Rudolf Schenker, James Kottak i Paweł Mąciwoda. Van gaudir de molta popularitat a la dècada dels 80 i 90, amb senzills com "Rock You Like a Hurricane", "Wind of Change", "Still Loving You" o "Holliday". La banda ha venut més de 75 milions d'àlbums arreu del món.[8]

Història[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Creat al 1965 pel guitarrista Rudolf Schenker, encara que l'any oficial en què es va crear és el 1969 quan el germà petit d'en Rudolf, Michael Schenker, i Klaus Meine van entrar a la banda, llancen el seu primer enregistrament al 1972 anomenat Lonesome Crow.

A causa de la seva irresponsabilitat, i al seu alcoholisme, Michel abandona el grup al 1973 i al seu lloc entra Uli Jon Roth, que tenia les mateixes influències d'Eric Clapton i Jimi Hendrix. Aquest guitarrista li donaria a Scorpions a la meitat de la dècada dels 70, el virtuosisme que va deixar pendent Michel. Aquell mateix any, entren a l'alineació Herman Rarebell a la bateria i Francis Buchholz en el baix, reemplaçant Jürguen Rosental, i Wolfang Dizioni respectivament. El so peculiar d'Uli Jon Roth va marcar el so del grup durant els següents anys, en els que van editar discs tan notables com In Trance, llançat el març de l'any 1975. Aquest disc és considerat el seu primer treball musical consagrat. Scorpions ho aconseguia, aconseguia que l'èxit els il·luminés. Fora del musical, In Trance, va estar marcat per la polèmica, ja que a la seva caràtula apareix una model despulla a sobre d'una guitarra elèctrica mostrant un pit descobert. Es van fer llançaments posteriors que mostraven a la mateixa model, encara que aquesta vegada, el seu cos està tapat completament per ombres. Aquesta seria la primera de moltes altres caràtules que han estat estat censurades a Scorpions. El 1976 llançarien Virgin Killer, que la portada del qual va ser censurada a causa que en aquest apareixia una nena nua; la caràtula va ser substituïda per una on apareixien els membres de la banda.

Maduresa i èxit comercial[modifica | modifica el codi]

Scorpions va fer nombroses gires a Europa, també van arribar al Japó al 1978, on van deixar registrat el directe Tokyo Tapes, últim disc que gravaria Uli Jon Roth en el grup, que ja començava a tenir diferències musicals respecte a la línia que prenien de cara al futur; finalment Uli, deixa el grup per formar el seu propi projecte, un projecte ple de psicodèlia, i d'atributs que no anaven en la mateixa direcció del que buscaven Rudolf i Klaus. Per la qual cosa Michel torna al grup. Tanmateix, amb les seves constants faltes als concerts, la banda va haver de contractar un guitarrista convidat per suplir les insolències de Michel a les gires, aquest guitarrista, que també té el seu lloc dins del Saló de la Fama del Rock and Roll als Estats Units, respon al nom de Matthias Jabs; el seu primer concert va tenir lloc en un gran festival a Cleveland, Ohio, Estats Units el 1979. Michel opta per deixar definitivament al seu germà, i formar la seva pròpia banda, pel qual encertadament Mathias presa el seu lloc fins a la data, el 1979.

El 1980, graven Animal Magnetism el primer disc de Scorpions amb en Mathias, en el que el jove de 23 anys, demostra el dinamisme que li van contagiar les seves influències en la guitarra com ho són Gary Moore, Eric Clapton, Ritchie Blackmore, i Jimmy Page. Aquest àlbum va ser llançat el 31 de març de l'any 1980; els premis que va merèixer guanyar en el seu moment, van ser lliurats alguns anys després, al 1984 va ser disc d'or i al 1991 disc de platí. Els temes més representatius són Twentieth Century Man, Falling in Love, The Zoo i Animal Magnetism. A més, aquesta és un dels primers enregistraments que es feien amb l'efecte de guitarra Woa Woa, o caixa de veu en la que Jabs és tota una institució. L'èxit no trobat per Scorpions en els Estats Units a la dècada dels 70, va acabar amb l'enregistrament del disc BlackOut al 1982, on van vendre més de dos milions de còpies als Estats Units, a només dues setmanes d'haver-lo posat en venda. A l'esmentat material sobresurt el tema No One Like You. Durant l'enregistrament d'aquest àlbum el vocalista, Klaus Meine, va tenir problemes amb les seves cordes vocals que van arribar a tanta gravetat que va pensar a retirar-se de la banda. Després de dos cirurgies amb èxit i un treball vocal metòdic, Klaus reprèn novament el seu lideratge. L'any 1982 aquest treball musical es va transformar en disc d'or i l'any 1984 va ser disc de platí.[9]

L'enlairament total d'aquesta banda teutona, va tenir lloc al 1984 amb el LP Love At The First Sting, on es troba l'èxit Rock You Like A Hurricane, que va ser posat més de 26 setmanes consecutives en la llista del top 100 de les revistes Billboard, i la Rolling Stone, dos dels mitjans de comunicació més poderosos en qüestió de música. El vídeo d'aquesta cançó va ser produït pel director d'imatge d'Iron Maiden, i va ser el número 1 del Top 10 de la cadena de televisió recent creada, MTV.

Un altre èxit sortit d'aquest material és Still Loving You, balada que va conquerir de ple a la joventut nord-americana de la passada dècada. Aquell mateix any, es produeix el festival Rock in Rio en el que van participar bandes de la talla de Kiss, Iron Maiden, Van Halen, AC/DC, i Scorpions entre altres més, presentant-se davant de més de 350 mil espectadors. Va ser tan gran el virtuosisme que es va viure en aquella primera edició, que les revistes i mitjans especialitzats de comunicació les van catalogar com les "Olimpiades del Rock" posant "votació" a cada un dels grups que van tocar aquell dia per atorgar-los la medalla d'or, plata i bronze respectivament als triomfadors. Kiss va obtenir la de bronze, AC/DC la de plata, i Scorpions la d'or.

Al 1985, se suscita el més gran triomf musical de la banda gravant una extenuant gira realitzada per gairebé tot el món, la qual van titular World Wide Live (Per Tot el Món en Directe), material amb què es van col·locar per més de 52 setmanes en les llistes de popularitat de tot el món. Més tard, al 1988 editen Savage Amusement creant una batada vàlida amb la cançó The Rithym of Love amb el que es van col·locar als primers llocs altre cop. Dins de la gira de Savage Amusement visiten l'ex Unió Soviètica, sent el primer grup de rock que aconsegueix entrar a aquesta regió europea. D'aquesta gira per més de 8 ciutats de l'URSS, la banda edita un vídeo titulat To Russia With Love And Other Savage Amusements en el qual queda plasmada la història d'aquests concerts. Ja trencada la barrera de gel per Scorpions, al 1989, la banda convida a diversos grups per organitzar un festival per la pau a l'URSS; entre aquests Ozzy Osbourne, Bon Jovi, Skid Row, Mötley Crüe, Cinderella, entre altres més.

Scorpions al 2007.

A causa de la inspiració que va tenir Klaus durant la seva estada a la Unió Soviètica, escriu i compon la música d'un dels èxits més grans i reconeguts en la seva història personal, el títol d'aquesta obra que simbolitza el trencament de les cadenes i el Mur de Berlín a Alemanya, Winds Of Change, tema que fins a la data ha estat interpretat també pel tenor José Carreras a duet amb Klaus Meine, per l'Orquestra Simfònica de Londres i l'Orquestra Filharmònica de Berlín. Aquesta cançó ha estat inclosa al disc Crazy World, editat al 1990, en el qual demostren un Hard Rock encara dels 80, però amb matisos evolucionats i millorats. Altres cançons que ressalten a Crazy World són Send Me An Angel i Hit Between The Eyes cançó que va ser inclosa a la pel·lícula Free Jack del director Geoff Murphy, en la que actuen Mick Jagger, Emilio Esteves, Rene Russo i Anthony Hopkins. En aquest material discogràfic Francis Buchholz és acomiadat del grup i és reemplaçat per Ralph Rieckerman. Ralph havia treballat abans al terreny musical, component simfonies i temes per a bandes sonores de pel·lícules.

És al 1993, quan la banda llança Face The Heat, un dels discs més pesats de Scorpions, no només d'aquesta dècada, sinó de tota la seva història. D'aquest enregistrament sobresurten els èxits Under the Same Sun, el qual va servir de tema central de la pel·lícula Under the Siege, de Steven Seagal, i la cançó No Pain No Gain.

Acabant la gira Face The Heat Tour, i presentant-se davant de més d'un milió de persones al llarg de tota la gira, prenen una aturada; i graven al 1996 Pure Instinct el disc més suau de tota la seva carrera. El que queda molt clar en aquest enregistrament, és que la banda va entrar en una etapa d'experimentació que pel que sembla els va deixar molt bons resultats personalment, però no molt grats per als seus seguidors a tot el món, ja que no va ser ben rebut a causa del canvi musical i no va tenir tant èxit com els seus anteriors enregistraments. En aquesta etapa, el bateria Herman Rarebell, decideix abandonar el grup per qüestions personals, al seu lloc entra el jove bateria James Kottak qui es trobava tocant amb Krunk. En el catorzè LP anomenat Eye to Eye, la cançó To Be Number One va estar al primer lloc per més de 9 setmanes consecutives a Europa i Japó entre altres països.

Renaixement[modifica | modifica el codi]

L'any 2000 graven juntament amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín, el disc Moment Of Glory, amb el qual reprenen el seu estatus de llegendes, guanyant discs d'or i platí a Europa, sobretot a Espanya i Portugal. L'any 2001 seria el decisiu perquè la banda tragués el disc i DVD Unplugged anomenat Acoustica, en el qual es pot veure versions de The Zoo, Rythm of Love i Tease me Please Me entre d'altres. L'any 2002 el grup inicia una gira amb Deep Purple i Dio promocionant el disc Bad For Good: The Very Best Of Scorpions en el qual inclouen dos nous temes, Bad For Good i Cause I Love You. Al 2003 inicien una nova gira amb Whitesnake i Dokken pels Estats Units i participen d'altres grans esdeveniments tocant en l'aniversari de Moscou.[10] L'any 2004 surt en venda l'album anomenat Unbreakable; aquell mateix any Ralph Rieckermanen deixa el grup i és substituït per Paweł Mąciwoda.

Humanity Hour 1 surt a la venda l'any 2007; aquest disc està realitzat per la següent formació de la banda: Klaus Meine en veu, els guitarristes Matthias Jabs al Rudolf Schenker, Paweł Mąciwoda al baix i finalment pel bateria James Kottak. El tema més representatiu és Humanity.[11][12]

Estil i influències[modifica | modifica el codi]

Estil del grup[modifica | modifica el codi]

En la seva joventut, Rudolf Schenker estava influït per grups com els Rolling Stones mentre que Klaus Meine li agradava més els Beatles, més rock però menys agressius que els Rolling Stones i semblants. De les seves influències dels anys seixanta Schenker guardarà un cert estil característic a la guitarra, sobretot en el moment d'alguns solos que emprèn com a Still Loving You o Wind of Change (al contrari de Matthias Jabs que posseeix un estil fluid i ràpid característic dels anys 1980). Al pas dels anys van abandonar aquests estils per experimentar amb altres. El seu primer album, Lonesome Crow, és fortament tenyit del rock psicodèlic d'Alemanya (anomenat el Krautrock).[13]
És amb el seu segon album, Fly to the Rainbow, que Scorpions va començar a dégager el so ja més hard rock per el qual ha conegut (sobretot sobre la cançó Speedy's Coming). Però és realment amb l'album següent, In Trance, que el grup es deslliga definitivament arrels purament psychédéliques per clarament definir-se en l'hard rock. La influència del productor Dieter Dierks, del qual és llavors la primera col·laboració amb Scorpions, és major en aquest canvi cap a un estil musical diferent, més aprofundit i més personal. A aquesta època el so del grup és ja prou únic gràcies al joc de guitarra del virtuose Ulrich Roth, influït per Jimi Hendrix i el néo-classicisme que es pot trobar en Ritchie Blackmore de Deep Purple a aquesta època.[14] Les seves influències són tanmateix recognoscibles: aquest estan grups com Led Zeppelin, Deep Purple, Blue Öyster Cult o Jimi Hendrix. Scorpions realitza en alguna mena una sintesi dels estils d'aquests grups posant al punt un hard rock poderós i mélodique, sovint tenyit d'influències de rock progressiu/psychédélique i caracteritzat per la veu delicada de Klaus Meine i les solos inspirats de Roth donats suport a per riffs constants.
Continuació a la sortida de Roth el grup va emprendre un girant essencial per la seva carrera modernitzant en alguna mena el seu estil. Aquest girant s'observa sobre l'album Lovedrive de 1979 i ha degut a l'aportació decisiva del nou guitariste del grup Matthias Jabs, al joc més modern que Roth i més pròxim d'un estil a la Van Halen.[15] És aquest so que, evolucionant i s'affinant, es trobarà al curs dels anys 1980, synonymes d'èxit internacional pel grup. L'album Savage Diversió de 1988 veu una orientació més comercial, és-a-dir menys hard rock i més al gust del dia, d'aquest estil musical. Aquesta variation stylistique mineure déplaît per la continuació al grup que, l'any següent, se separa del seu productor attitré Dieter Dierks i entra en studio per gravar Crazy World. Sobre aquest album aparegut l'any 1990, Scorpions en torna al seu so clàssic, però es pot tanmateix anotar en les composicions una influència lleugera de l'estil dels Guns no Roses - amb riffs de guitarra més creguts sobretot, però també un el seu globalement menys pesat que sobre els precedents Blackout o Love at First Sting. Després Crazy World, últim gran èxit en data de Scorpions, el grup és víctima del déclin de la popularité de l'hard rock i de l'heavy metal en benefici del grunge, el que va empènyer-ho a canviar diverses fes el seu gènere musical.
Sobre els seus albums dels anys 1993 a 2001, Scorpions decideix d'expérimenter sense gran èxit de nous estils de més en més allunyats de l'hard rock per renouer amb la célébrité (metall amb Cara the Heat l'any 1993, électro-pop amb Eye II Eye l'any 1999, symphonique amb Moment of Glory l'any 2000, acústic amb Acoustica l'any 2001) abans de finalment tornar al seu el seu originel amb l'album Unbreakable de 2004. Aquest retorn a les fonts molt de temps desitjat i esperat pels fans i els críticos es prossegueix sobre l'album Humanity - Hour 1 l'any 2007 (album que conté tanmateix algunes tecles modernes gènere new metal).

Influència i postérité[modifica | modifica el codi]

Scorpions ha considerat com la un dels pioners de l'hard rock, l'instigateur de la productiva escena hard rock alemanya i el millor grup d'hard rock d'Europa continental (és d'en un altre lloc el primer grup d'hard rock no anglosaxó a obtenir un èxit internacional conseqüent, llaurant així la via als grups provenint d'escenes hard rock/metal de països com l'Alemanya, el Brasil, els països scandinaves...). Scorpions ha influït de nombrosos grups, permetent amb d'uns altres grups com Van Halen, Aerosmith i AC/DC, de definir el so de l'hard rock caractéristique dels anys 1980. La seva música barrejant cançons prement-se de les riffs molt riques i poderosos i d'altres en arpèges al so cristallin aliades a la guitarra elèctrica, ha influït el so de grups i de guitaristes d'hard rock i de metal com Metallica, Dokken, Def Leppard, Iron Maiden, Dio o encara Bon Jovi, Billy Corgan (dels Smashing Pumpkins) o Alex Skolnick (del grup Testament).[16] La seva fórmula aliant hard rock i ballades hi haurà reprès per de nombrosos grups i ajudarà a definir el gènere i l'èxit de la power ballad en el rock. Lovedrive, Blackout i Love at First Sting han considerat entre els més grans albums d'hard rock mentre que els albums live Tòquio Pegues i World Wide Live han mirat com fent part dels millors live d'hard rock i mateix de rock pel primer.
Scorpions ha estar nomenat la 27è més gran grup d'hard rock, la 8è millor grup d'hard rock dels anys 1970 i la 10è dels anys 1980 per Digitaldreamdoor[17] i la 46è més gran grup d'hard rock per VH1[18] (en una llista que no inclut pas que de l'hard rock al sentit estricte del terme, però tot artista tenint utilitzat o influït l'hard rock, el metal o el punk rock com els Rolling Stones, els Clash o Pink Floyd). La revista Rolling Stone ha qualificat Scorpions de Plantilla:Guil.[19] El grup és el primer amb Queen a haver-hi rebut un Echo award de millor grup de l'any, en 1992,[20] tandis que en 2009 assoleix un segon Echo award, aquesta fes pel conjunt de la seva carrera.[21]

Components[modifica | modifica el codi]

Membres actuals[modifica | modifica el codi]

Cronologia[modifica | modifica el codi]

1966-1972

1973-1977

1978-1992

1993-2005

Discografia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Discografia de Scorpions

Àlbums[modifica | modifica el codi]

Recopilatòris[modifica | modifica el codi]

Vídeos i DVDs[modifica | modifica el codi]

  • First Sting (VHS, 1985)
  • World Wide Live (VHS, 1985)
  • To Russia With Love And Other Savage Amusements (VHS, 1988; DVD, 2003)
  • Crazy World Tour Live (VHS, (1991; DVD, 2002)
  • Moment of Glory (con la Berliner Philharmoniker) (DVD, 2001)
  • Acoustica (DVD, 2001)
  • A Savage Crazy World (DVD, 2002)
  • Rock You Like A Hurricane (DVD, 2003)
  • Unbreakable World Tour 2004: One Night in Vienna (DVD, 2005)
  • Live At Wacken Open Air 2006 (DVD, 2008)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Scorpions

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. M. C. Strong. The great rock discography. Giunti, 1998, pg. 722. ISBN 88-09-21522-2. 
  2. Philip Dodd. The Book of Rock: from the 1950s to today. Thunder's Mouth Press, 2005. ISBN 1-56025-729-6. 
  3. «Scorpions Biography». www.bighairmetal.com. [Consulta: 2008-04-12].
  4. Ingham, Chris. The Book of Metal. Thunder's Mouth Press, pg. 104. ISBN 978-1-56025-419-5. 
  5. Weinstein, Deena. Heavy Metal: The Music and its Culture. DaCapo, 2000. ISBN 0-306-80970-2, pg. 29, 36.
  6. Christe, Ian. Sound of the Beast. Allison & Busby, pg. 2. ISBN 0-7490-8351-4. 
  7. Walser, Robert. Running with The Devil. Wesleyan University Press, pgs. 2. ISBN 0-8195-6260-2. 
  8. (anglès) «75 million sold copies». popmatters.com. [Consulta: 2007-10-29].
  9. «All Music Guide review of the album». allmusic.com. [Consulta: 2007-05-18].
  10. Entrevista amb Klaus Meine (metal-rules.com)
  11. New SCORPIONS Album Title, Artwork Revealed (bravewords.com)
  12. «Klaus Meine podcast interview». Stuck in the 80s, 2007. [Consulta: 2007-11-26].
  13. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta dico_rock
  14. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta eix_killer
  15. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta lovedrive_all_music
  16. (anglès) Alex Skolnick sobre Scorpions, www.vintageguitar.com. Consultat el 27-06-2008
  17. (anglès) llista dels millors grups d'heavy metal sobre Digitaldreamdoor, www.digitaldreamdoor.com. Consultat el 25-06-2008
  18. (anglès) The Greatest: 100 Greatest Artists of Hard Rock (40 - 21), www.vh1.com. Consultat el 06-06-2008
  19. (anglès) Biographie del grup sobre el lloc de Wacken Open Aire, www.wacken.com. Autors: Moselle / Bendelow / Klingemann. Consultat el 26-06-2008
  20. (alemany) Vencedor de l'ECHO award 1992, www.echo-deutscher-musikpreis.de. Consultat el 25-06-2008
  21. (alemany) Vencedors dels ECHO awards l'any 2009, www.echopop.de. Consultat el 7-03-2009