Orquestra Filharmònica de Berlín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Orquestra Filharmònica de Berlín (Berliner Philharmoniker i anteriorment Berliner Philharmonisches Orchester, sigla: BPO) és una de les orquestres simfòniques més importants del món. El seu actual director titular és Simon Rattle, que és conegut pel seu suport a la música clàssica contemporània. La BPO també és base de diversos conjunts de música de cambra. Va ser creada el 1882, i des del 2002 és una Fundació de Dret Públic, de la que el land de Berlín n'és el titular. Els fons per a l'organització són subvencionats per la ciutat de Berlín amb el patrocini del Deutsche Bank.

L'antic edifici de la Filharmònica va ser destruït el 1944, durant la Segona Guerra Mundial. Des del 1963 té seu en un edifici - la Berliner Philharmonie - concebut per l'arquitecte Hans Scharoun.

Història[modifica | modifica el codi]

Entrada a la sala de concerts.

La BPO va ser fundada a Berlín a la primavera de 1882 per 54 músics sota el nom de Frühere Bilsesche Kapelle (Antiga Banda de Bilse); el grup es va dissoldre després que el seu anterior director Benjamin Bilse anunciés la seva intenció d'endur-se el conjunt en un tren de quarta classe per a un concert a Varsòvia. L'orquestra va rebre el seu actual nom i es va reorganitzar sota l'administració financera de Hermann Wolff el 1887. El seu primer director amb la nova organització va ser Ludwig von Brenner; el1887 Hans von Bülow, un dels directors més elogiats al món, s'uní a ell i, des de llavors, la reputació de l'orquestra es va consolidar, amb convidats com Hans Richter, Felix von Weingartner, Richard Strauss, Gustav Mahler, Johannes Brahms i Edvard Grieg dirigint el conjunt en els següents anys.

El 1895, Arthur Nikisch es convertí en el director titular, i el 1923 li va succeir Wilhelm Furtwängler. L'orquestra va continuar actuant durant la Segona Guerra Mundial, malgrat els diversos canvis que hi va haver en la direcció. Després que Furtwängler viatgés a Suïssa el 1945, Leo Borchard es va convertir en el director. Aquest acord només duraria uns quants mesos; va ser ferit i morí per un tret accidental per les forces d'ocupació nord-americanes a Berlín, i Sergiu Celibidache li va succeir. Furtwängler tornà el 1952 i dirigí l'orquestra fins a la seva mort, l'any 1954.

El seu successor fou Herbert von Karajan, que va romandre amb l'orquestra fins a 1989, renunciant només mesos abans de morir. Sota el seu comandament l'orquestra va fer una gran quantitat d'enregistraments i realitzà moltes gires. A la seva mort, Claudio Abbado va ocupar el càrrec de director principal, expandint el repertori de l'orquestra des de les obres clàssiques i romàntiques fins a les més modernes del segle XX.

En firmar per la BPO, Simon Rattle posà una condició, i va ser que es convertís en una fundació pública autogovernable, amb el poder de prendre les seves pròpies decisions artístiques i financeres. Això requerí un canvi en la Llei de l'Estat, que va ser aprovada el 2001, permetent-li unir-se a l'organització el 2002.

Directors artístics[modifica | modifica el codi]

En la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orquestra Filharmònica de Berlín