Edvard Grieg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edvard Grieg

Edvard Grieg, retratat el 1891 per Eilif Peterssen
Naixement 15 de juny de 1843
Bergen (Noruega)
Defunció 4 de setembre de 1907 (als 64 anys)
Nacionalitat Noruega Noruega
Ocupació Compositor i pianista

Edvard Hagerup Grieg (15 de juny de 1843 - 4 de setembre de 1907) va ser un compositor i pianista noruec. És conegut principalment per la composició de la música incidental de l'obra Peer Gynt del dramaturg Henrik Ibsen. Grieg és considerat com un compositor nacionalista que s'inspirà en el folklore de la seva terra.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Grieg va néixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny de 1843. El nom és d'origen escocès i originalment s'escrivia Greig. El seu besavi, després de la batalla de Culloden (1746), va emigrar i després d'estar en diversos llocs finalment s'instal·là com a comerciant a Bergen cap al 1770.

La seva mare, Gesine, era professora de piano, cosa que va fer que el noi creixés en un ambient molt musical. L'estiu de 1858 Edvard va conèixer al llegendari violinista noruec Ole Bull, que era cunyat de Gesine. Bull va descobrir el talent del noi de 15 anys i va convèncer els seus pares perquè l'enviessin al Conservatori de Leipzig per tal que pogués desenvolupar el seu talent.

El mateix 1858 Grieg va ingressar en el conservatori destacant especialment en el piano i fruit del seu progrés va realitzar diversos concerts per Leipzig. A la primavera de 1860 va contreure una greu malaltia pulmonar. Un any després (1861) va iniciar el seu debut com a concertista a Karlshamn, Suïssa. El 1862 va finalitzar els seus estudis al conservatori, i tot i quedar descontent amb la dura disciplina rebuda en el conservatori, va aconseguir bons resultats en la majoria de les àrees, amb l'excepció de l'orgue, que era obligatori pels alumnes de piano.

El 1862 va realitzar un concert a Bergen on va executar algunes obres molt tècniques, incloent la sonata Patètica de Beethoven. El 1863 va marxar a Copenhaguen (Dinamarca), on hi va romandre durant tres anys. Va ser allí on va conèixer alguns compositors danesos com Hartman i Niels Gade. També va conèixer al compositor noruec Rikard Nordraak, autor de l'Himne Noruec, qui es va convertir en un gran amic i en una font d'inspiració. Nordraak va morir poc després i Grieg va compondre una marxa fúnebre en el seu honor.

Com que Grieg tenia bones relacions amb l'Orquestra Filharmònica de Bergen (Harmonien) des de 1880 fins a 1882 en va ser el seu director musical.

A Copenhaguen va coincidir en dues ocasions amb Franz Liszt. En la segona ocasió Grieg va mostrar-li els esborranys del seu Concert per a piano. Va transcriure la partitura orquestral i la part del piano solista, la qual cosa és un veritable desafiament tècnic i musical. Listz, posteriorment, va valorar molt favorablement el seu treball, i va ser un suport molt important en la carrera de Grieg. Listz va escriure una recomanació als directors noruecs, i això va permetre que obtingués una beca.

L'11 de juny de 1867 Grieg es va casar amb la seva cosina germana, Nina Hagerup, a qui havia conegut a Copenhaguen. L'any següent va néixer Alexandra, la seva única filla.

El 1869 Grieg va escriure el seu famós Concert per a piano, mentre estava de vacances a Dinamarca. Edmund Neupert va donar un concert del seu primer treball a Copenhaguen al qual Grieg no va poder assistir a causa dels compromisos de direcció que tenia a Christiania (Oslo).

A l'estiu de 1869 Alexandra va emmalaltir i posteriorment va morir, amb tan sols 13 mesos. Poc després Edvard i Nina van marxar a Roma, on van ser convidats a una reunió amb Franz Liszt, qui va expressar el seu agrat pel Concert de piano de Grieg.

A principis del segle XX agafà una forta amistat amb el pianista i també compositor australià Percy Aldridge Grainger, el que restà molt influït per Grieg, i en els seus concerts interpretava sempre que podia el Concert per a piano del seu amic Grieg.

Edvard Grieg va morir la tardor de 1907 amb 64 anys, després d'un llarg període de convalescència. El seu funeral va conduir a milers de persones pels carrers de la seva ciutat natal, per tal d'honorar l'artista. Les seves cendres i les de la seva dona van ser sepultades en una tomba d'una muntanya prop de la seva casa de Troldhaugen.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Sonata per a piano en mi menor, op. 7
  • Simfonia núm. 1 en do menor 1863-1864
  • Simfonia núm. 2 "Im Frühjahr" (fragments)
  • Sonata núm. 1 per a violí i piano en fa major, op. 8 (1865)
  • Obertura de concert "Im Herbst", op. 11
  • Sonata núm. 2 per a violí i piano en sol major, op. 13 (1867)
  • Concert per a piano en la menor, op. 16
  • Sigurd Jorsalfar (1872), suite orquestral
  • Música incidental per a l'obra d'Ibsen, Peer Gynt, op. 22 (1875). Més endavant Grieg va arranjar dues suites, la Suite núm. 1 op. 46 (1888) i la Suite núm. 2 op. 55 (1891), seleccionant els fragments més destacats de l'obra, per a ser executats en sales de concert.
  • Balada per a piano en sol menor, op. 24
  • Quartet per a corda en sol menor, op. 27 (1877–1878)
  • Trio per a piano en la major, (inacabat) (1878)
  • Sonata per a violoncel i piano en la menor, op. 36 (1882–1883)
  • Suite Holberg (Del temps de Holberg), op. 40, per a orquestra de corda
  • Sonata per a violí i piano op. 45 núm. 3 (1886)
  • Olav Trygvason, op. 50 (fragments d'una òpera)
  • 66 peces líriques per a piano solo, en 10 volums. Destquen A la Primavera, Ocellet, Papallona, Notturno (Nocturn), Dia de noces a Troldhaugen, Als seus peus, Melodia noruega, Poème erotique (Poema eròtic), op. 12, 38, 43, 47, 54, 57, 62, 65, 68 i 71. Grieg va orquestrar quatre de les peces del Llibre V, Op. 54, amb el títol de Suite Lírica
  • Lieder sobre textos de Heinrich Heine, Goethe, op. 4 i op. 48
  • Quartet per a corda en fa major, (1891) (inacabat)
  • Quintet per a piano en si major, (inacabat)
  • Diverses peces per a piano, moltes inspirades en danses i cançons populars noruegues. Per això el van anomenar el Chopin del Nord.

La música de Grieg a la cultura popular.[modifica | modifica el codi]

El matí de Peer Gynt va ser un dels fragments favorits de Carl Stalling qui sovint el va utilitzar per alguns curts a Warner Bros. El fragment A la cova del rei de la muntanya, de la mateixa obra, va ser utilitzada el 1931 a la pel·lícula M, un assassí entre nosaltres, en la qual Peter Lorre caracteritzava a un assassí en sèrie de nens.

El primer moviment del Concert per a piano de Grieg va ser utilitzat a la pel·lícula "Lolita" d'Adrian Lyne el 1997.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edvard Grieg