Claudio Abbado

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Claudio Abbado

Retrat de Claudio Abbado, el 2012.
Naixement 26 de juny de 1933
Milà
Defunció 20 de gener de 2014 (als 80 anys)
Bolonya
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació Director d'orquestra

Claudio Abbado (Milà, 26 de juny de 1933 - Bolonya, 20 de gener de 2014)[1][2] va ser un director d'orquestra italià.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Descendent d'una família de músics, va néixer a Milà. Va estudiar piano en el Conservatori de Milà amb son pare Michelangelo Abbado i Carlo Maria Giulini. Després va viatjar a Viena per a completar els seus estudis de direcció amb Hans Swarowski.

L'any 1958 va ser distingit als Estats Units d'Amèrica amb el Premi del Concurs de Direcció Orquestral Koussevitzky (1958).[3] L'any 1960 va debutar a La Scala de Milà, amb motiu de la commemoració del tercer centenari del naixement del compositor barroc Alessandro Scarlatti.

A Nova York va guanyar un altre premi de direcció, el Mitropoulos (1963)[3] i el 1965 va dirigir la Simfonia núm. 2 de Gustav Mahler - amb el padrinatge de Herbert von Karajan - amb l'Orquestra Filharmònica de Viena, en el marc del Festival de Salzburg, sent aquests dos esdeveniments els que li van donar el reconeixement mundial i el van llançar a la fama com a director de concert i d'òpera.

El 1968 va ser nomenat director musical del Teatre de La Scala, càrrec que va ocupar fins a l'any 1986.[3] Durant aquesta època va dirigir no només el repertori operístic italià tradicional, sinó que va presentar una òpera contemporània cada any, a més d'una sèrie de concerts dedicats a les obres d'Alban Berg i Modest Mússorgski. També va fundar l'Orquestra della Scala, per a oferir concerts orquestrals.

Després, va ser nomenat director Musical de l'Òpera Estatal de Viena entre 1986 i 1991,[3] amb produccions notables com la versió original de Borís Godunov de Mússorgski i la poques vegades representada Khovànxtxina, Fierrabras de Schubert i Il viaggio a Reims de Rossini. Va dirigir en dues ocasions el Concert d'Any Nou de Viena: el 1988 i el 1991.

Va ser director principal de l'Orquestra Simfònica de Londres entre 1979 i 1987.[3] L'any 1989 va succeir a Herbert von Karajan al davant de l'Orquestra Filharmònica de Berlín, com és tradicional mitjançant votació secreta entre els membres d'aquesta agrupació. L'any 1998 va anunciar que deixaria aquesta responsabilitat l'any 2002. També va ser director invitat de l'Orquestra Simfònica de Chicago.

L'any 1988 va fundar el festival de música Wien Modern, que des de llavors s'ha expandit per a incloure tots els aspectes de l'art contemporani.

Abbado va ser diagnosticat amb càncer d'estómac l'any 2000, i a conseqüència del tractament, li va ser extirpat part del seu sistema digestiu. Després de recuperar-se, va crear l'Orquestra del Festival de Lucerna l'any 2003.

L'agost del 2013 el president de la república italiana Giorgio Napolitano, fent ús dels seus poders constitucionals, el nomenà senador vitalici.[4]

Contribucions i estil[modifica | modifica el codi]

Abbado també era molt conegut pel seu treball amb els joves músics. Era fundador i director musical de l'Orquestra Juvenil de la Unió Europea (1978) i de l'Orquestra Juvenil Gustav Mahler (1986).

Va rebre molts premis i reconeixements entre els quals destaquen el Praemium Imperiale, la Medalla Mahler, la Bundesverdienstkreuz, el Premi Khytera, i doctorats honoraris d'universitats de Ferrara, Cambridge, Aberdeen i L'Havana.

Es distingia per la seua versatilitat i per l'amplitud del seu repertori, que comprèn no només les obres clàssiques de repertori - amb especial interès pel classicisme i el romanticisme alemanys i les obres de Rossini i Verdi- sinó també pels compositors del segle XX com Arnold Schönberg, Alban Berg i altres posteriors com ara Karlheinz Stockhausen, Luigi Nono, Pierre Boulez o Krzysztof Penderecki.

Va estrenar obres de Manzoni i de Luigi Nono i va realitzar gravacions dels cicles simfònics més importants: simfonies i música coral de Johannes Brahms, simfonies de Gustav Mahler, Txaikovski, Prokófiev, Mússorgski, Antonín Dvořák i Mozart.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El director d'orquestra italià Claudio Abbado mor als 81 anys». El Punt-Avui, 20 gener 2014. [Consulta: 27 gener 2014].
  2. Verdú, Daniel. «Muere el director de orquesta Claudio Abbado a los 80 años» (en castellà). El País, 20 gener 2014. [Consulta: 20 gener 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Claudio Abbado». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Nominati Abbado, Cattaneo, Piano e Rubbia senatori a vita». [Consulta: 30 agost 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudio Abbado


Precedit per:
Guido Cantelli
Director Musical, La Scala, Milà
1968–1986
Succeït per:
Riccardo Muti
Precedit per:
André Previn
Director Principal, Orquestra Simfònica de Londres
1979–1987
Succeït per:
Michael Tilson Thomas
Precedit per:
Egon Seefehlner (director)
Director Musical, Òpera Estatal de Viena
1986–1991
Succeït per:
Eberhard Waechter (director)
Precedit per:
Herbert von Karajan
Director Musical, Orquestra Filharmònica de Berlín
1989–2002
Succeït per:
Simon Rattle