Bruno Maderna
  |
||
|---|---|---|
 Estudi de Fonologia Musical usat per Maderna |
||
| Estil: | Serialista | |
| Naixença: | 28 d'abril de 1920 Venècia, Vèneto, Itàlia |
|
| Defunció: | 13 de novembre de 1973 (als 53 anys) Darmstadt, Hessen, Alemanya |
|
| Nacionalitat: |  Itàlia |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
| Altres activitats: | Director d'orquestra | |
Bruno Maderna (Venècia, Vèneto, Itàlia, 28 d'abril de 1920 - Darmstadt, Hessen, Alemanya, 13 de novembre de 1973) fou un composior i director d'orquestra italià.
Hereu de Webern, s'havia consagrat per sencer, des del 1954, a la música electrònica. El seu nom sovint associat a Berio, tingué especial rellevància des del Studio di Fonologia de la RAI, primer centre de música experimental italià, amb seu a Milà. En el món de la música es recorda la quasi espectacular dimensió del seu curs lliure de dodecafonia, realitzat entre 1957 i 1958 en el Conservatori d'aquella ciutat. D'aquella època, justament, és la seva obra Continuum, peça representativa dintre d'una de les vessants que cultivà sense apartar-se, en cert sentit, de la <música tradicional>.
En els últims anys havia començat a abandonar el seu treball de compositor per dedicar-se amb més freqüència a la direcció, cas que per alguns crítics porta a la memòria el de Boulez. Es tractava d'un període de transició. Una de les seves últimes composicions, tant mateix, ha estat destacada com a treball clau de la seva producció: Quadrivium (1969).
Maderna havia sigut director musical de la RAI (Radio-Televisió-Italiana) en els seus últims anys una de les seves ultimes aparicions en públic tingué lloc a Londres, on dirigí obres de Bartók i Schönberg, retransmeses per una cadena de catorze estacions nacionals de TV. No fou un ortodoxe. Havia dirigit, igualment, peces de Bach, Mozart, Fortner i Nono, és a dir, assumit la significació del classicisme i avantguardisme en una de les empreses artístiques de major significació per la música italiana contemporània. Des de feia alguns anys residia en la ciutat alemanya de Darmstadt.(¹)
Entre les seves obres més conegudes cal citar:
* Concert, per a dos pianos i orquestra de cambra (1948);
* Studiper <Il Processo di Kafka> per a orquestra (1949):
* Composizione in tre tempi (1951);
* Dimensioni, per a flauta i orquestra (1954);* Quartet per a corda (1955);
Sintaxis, música electrònica (1958);
* Continuo, música electrònica (1958);
* Dimensioni per a flauta i cinta, amb audició estereofònica (1958);
Continuo, música electrònica sobre 23 objectes sonors de qualitats anàlogues, en moviment (1958), etc...(²)
Bibliografia[modifica]
- Suplement anys, 1973-1974, pàgs. 226-227, de l´Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-6951-7)
- Suplement anys, 1961-1962, pàg. 255 de l´Enciclopédia Espasa (ISBN 84-239-4595-2)
