Bruno Maderna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Noteicon4.svg30x-Music.pngBruno Maderna
Audio console at Studio di Fonologia Musicale RAI di Milano.jpg
Estudi de Fonologia Musical usat per Maderna
Naixement 28 d'abril de 1920
Venècia, Vèneto, Itàlia
Mort 13 de novembre de 1973 (als 53 anys)
Darmstadt, Hessen, Alemanya
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació Compositor – Director d'orquestra
Estil Serialista

Bruno Maderna[1] (Venècia, Vèneto, Itàlia, 28 d'abril de 1920 - Darmstadt, Hessen, Alemanya, 13 de novembre de 1973) fou un compositor i director d'orquestra italià.

Hereu de Webern, s'havia consagrat per sencer, des del 1954, a la música electrònica. El seu nom sovint associat a Berio, tingué especial rellevància des del Studio di Fonologia de la RAI, primer centre de música experimental italià, amb seu a Milà. En el món de la música es recorda la quasi espectacular dimensió del seu curs lliure de dodecafonia, realitzat entre 1957 i 1958 en el Conservatori d'aquella ciutat. D'aquella època, justament, és la seva obra Continuum, peça representativa dintre d'una de les vessants que cultivà sense apartar-se, en cert sentit, de la <música tradicional>.

En els últims anys havia començat a abandonar el seu treball de compositor per dedicar-se amb més freqüència a la direcció, cas que per alguns crítics porta a la memòria el de Boulez. Es tractava d'un període de transició. Una de les seves últimes composicions, tanmateix, ha estat destacada com a treball clau de la seva producció: Quadrivium (1969).

Maderna havia sigut director musical de la RAI (Radio-Televisió-Italiana) en els seus últims anys una de les seves últimes aparicions en públic tingué lloc a Londres, on dirigí obres de Bartók i Schönberg, retransmeses per una cadena de catorze estacions nacionals de TV. No fou un ortodox. Havia dirigit, igualment, peces de Bach, Mozart, Fortner i Nono, és a dir, assumit la significació del classicisme i avantguardisme en una de les empreses artístiques de major significació per la música italiana contemporània. Des de feia alguns anys residia en la ciutat alemanya de Darmstadt.(¹)

Entre les seves obres més conegudes cal citar:
* Concert, per a dos pianos i orquestra de cambra (1948);
* Studiper <Il Processo di Kafka> per a orquestra (1949):
* Composizione in tre tempi (1951);
* Dimensioni, per a flauta i orquestra (1954);* Quartet per a corda (1955);
Sintaxis, música electrònica (1958);
* Continuo, música electrònica (1958);
* Dimensioni per a flauta i cinta, amb audició estereofònica (1958);
Continuo, música electrònica sobre 23 objectes sonors de qualitats anàlogues, en moviment (1958), etc.(²)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bruno Maderna». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.