Serge Koussevitzky

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Serge Koussevitzky

Serge Koussevitzky (en rus, Сергей Александрович Кусевицкий. Vishny Volotxok, Rússia, 26 de juliol de 1874 - Boston, Estats Units, 4 de juny de 1951) fou un contrabaixista, compositor i director d'orquestra rus, nacionalitzat nord-americà.

Estudià al Conservatori de Moscou, on rebé lliçons de contrabaix de Rambousek. El 1894, entrà a formar part de l'orquestra del Teatre Bolxoi, on fou solista de contrabaix des de 1901 a 1905. El 1901, començà la seva carrera com a solista utilitzant transcripcions del repertori de violoncel i composicions pròpies. Comença la seva carrera com a director imitant la direcció de Nikisch.

El 1905, es va casar amb la filla d'un ric comerciant de te, Natalia Ushkov. El seu sogre li dóna suport com a mecenes. El 1907 va fixar la seva residència a Berlín, on dirigí la Filharmònica de la ciutat. Dos anys més tard, retornà a Moscou, on fundà les Edicions Musicals Russes, que s'encarregaren de donar suport i imprimir les obres de compositors russos que Koussevitzky sempre va ajudar de forma incondicional. El 1909, creà la seva pròpia orquestra simfònica.

Després de la revolució de 1917, se li confia la direcció de l'Orquestra Simfònica de l'Estat de Petrograd (avui Sant Petersburg), que s'acabarà denominant Filharmònica de Leningrad. El 1920 abandonà Rússia per establir-se a París, on dirigí representacions d'òperes russes i funda els concerts Koussevitzky de l'Òpera, una orquestra formada pels millors músics de la ciutat que es dedicà al repertori rus i francès (1921 - 1928). El 1924, l'anomenaren director de l'Orquestra Simfònica de Boston, plaça que conservà fins el 1949. Convertí aquesta orquestra en una de les millors del món. El1940, fundà el Berkshire Music Center, acadèmia estiuenca a la que hi acudien els millors musics de l'època per a donar lliçons.

El 1943, va crear la Fundació Koussevitzky en memòria de la seva esposa, morta un any abans i que es dedicà al mecenatge d'obres de compositors de tot el món. El primer encàrrec fou l'òpera Peter Grimes de Benjamin Britten. El 1947, es tornà a casar amb una neboda de la seva primera esposa, la qual es va fer càrrec de la nova fundació. El 1949, abandonà la direcció de la Simfònica de Boston en favor de Charles Münch. S'acontentà amb la direcció del Berkshire Music Center fins la seva mort, sempre envoltat dels millors músics, com en totes les seves orquestres.

Ocupà un lloc molt rellevant en la vida musical del segle XX, tant en la funció de director de gran vàlua com en la de mecenes i impulsor de la música del seu país.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Samuel Barber: Simfonia núm. 2 amb l'Orquestra Simfònica de Boston
  • Anton Bruckner: Simfonia núm. 8 amb l'Orquestra Simfònica de Boston
  • Piotr Ilitx Txaikovski: Francesca da Rimini amb l'Orquestra Simfònica de Boston
  • Piotr Ilitx Txaikovski: Simfonia núm. 5 amb l'Orquestra Simfònica de Boston
  • Piotr Ilitx Txaikovski: Roméo et Juliette amb l'Orquestra Simfònica de Los Àngeles
  • Piotr Ilitx Txaikovski: Simfonia núm. 6 amb l'Orquestra Simfònica de Los Àngeles
  • Serguei Prokófiev: Suite Simfònica op. 33 amb l'Orquestra Simfònica de Boston
  • Aram Khatchaturian: Concert per a piano amb Kapell i l'Orquestra Simfònica de Boston
  • Jean Sibelius: Simfonies núms. 2, 5 i 7. amb l'Orquestra Simfònica de Boston
  • Jan Sibelius: Simfonies núms. 5 i 6 amb l'Orquestra Simfònica de Boston

Referències[modifica | modifica el codi]

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàgs. 246-247.Enciclopedias Planeta

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serge Koussevitzky