Béla Bartók

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Béla Bartók l'any 1927

Béla Bartók (IPA: ˈbeːlɒ ˈbɒrtoːk) (Nagyszentmiklós, Hongria —actualment Sânnicolau Mare, Romania—, 25 de març de 1881 - Nova York, 26 de setembre de 1945) fou un compositor i pianista hongarès, considerat, amb Zoltán Kodály, el més important compositor hongarès del segle XX. Per les seves investigacions sobre la música folklòrica, Bartók es considera com un dels fundadors de l'etnomusicologia, l'estudi de la música folklòrica i la música de cultures no occidentals.

Infantesa i primers anys[modifica | modifica el codi]

Bartók va créixer en la Gran Hongria de l'Imperi Austrohongarès, que va ser trencat pel Tractat de Trianon després de la Primera Guerra Mundial. El seu lloc de naixement, Nagyszentmiklós (Gran Sant Nicolau), esdevingué Sânnicolau Mare, Romania. Després de la mort de son pare el 1888, la mare de Béla, Paula, va dur la família a viure a Vinogradiv, ara a Ucraïna, i després a Prešporok, avui Bratislava, en la seua nativa Eslovàquia. Quan va ser creada Txecoslovàquia, el 1918, Béla i sa mare es van establir en costats oposats de la frontera.

Carrera musical inicial[modifica | modifica el codi]

Bartók al final de l'educació secundària

Bartók va estudiar piano amb István Thoman i composició amb János Koessler a la Reial Acadèmia de Música de Budapest. Allí va conèixer Zoltán Kodály i junts van recollir música folklòrica de la regió. Aquesta tasca va tenir un gran impacte en el seu estil posterior.

Anteriorment, la idea de Bartók de la música folklòrica hongaresa es derivava de les melodies gitanes trobades en les obres de Franz Liszt i altres, de manera que el 1903 va escriure un extens treball orquestral, Kossuth, nom de l'heroi de la revolució hongaresa de 1848, incorporant aquestes melodies.

Influències en la música de Bartók[modifica | modifica el codi]

Quan va descobrir les cançons folklòriques dels llauradors magiars, va començar a incorporar-les en la seua pròpia música i a escriure melodies amb el mateix estil, així com amb l'ús freqüent de figures rítmiques de sabor folklòric.

Una altra gran influència va ser la música de Richard Strauss, a qui va conèixer a Budapest en l'estrena de Així parlà Zaratustra el 1902, que va ser l'obra del mestre bavarès que més el va influir. Aquest nou estil va emergir en els següents anys. Bartók s'estava bastint una carrera com a pianista, quan el 1907 va obtenir un treball com a professor de piano en l'Acadèmia Reial on va tenir molts alumnes, entre ells a Giörgy Sandor.[1] Això li va permetre romandre a Hongria en comptes de fer gires per Europa com a pianista, i li va permetre recollir més música folklòrica, principalment a Transilvània. Mentrestant la seua música va començar a incorporar les influències d'aquesta activitat i les de la música de Debussy, que Kodály va portar de París. Els seus grans treballs orquestrals continuaven sent molt propers a la música de Brahms i Richard Strauss, però va escriure una bona quantitat de petites peces per a piano que mostraven el seu creixent interès en la música folklòrica. Probablement la primera peça que va mostrar clars signes d'aquest nou interès és el Quartet de Corda núm. 1.

Etapa mitjana[modifica | modifica el codi]

El 1909, Bartók es va casar amb Marta Ziegler. El seu fill Béla va nàixer el 1910.

El 1911 va escriure la que va ser la seua única òpera, El castell de Barbablava, dedicada a la seua esposa Marta. Va presentar-la al premi de la Comissió per a les Belles Arts Hongareses, però el jurat va manifestar que l'obra era impossible d'interpretar, i van rebutjar-la de seguida.

L'òpera no es va estrenar fins a 1918, amb la condició del govern que esborrara el nom del llibretista, Béla Balázs, del programa, a causa dels seus punts de vista polítics. Bartók va refusar.

En els següents tres anys no va escriure gaire, concentrant-se a arreplegar música folklòrica i arreglar-la (a Europa central, els Balcans i Turquia). Quan va començar la Primera Guerra Mundial va acabar aquestes expedicions i va tornar a la composició, escrivint el ballet El príncep de fusta el 1916 i el Quartet de Corda no. 2.

A continuació va treballar en un altre ballet, El mandarí meravellós, influït per Ígor Stravinski, Arnold Schönberg i Richard Strauss, i després les seues dues sonates per a violí, que són harmònicament i estructuralment unes de les més complexes peces que va escriure. Va escriure el seu tercer i quart quartet de corda el 1927. El cinquè Quartet, de 1934, és menys innovador que els dos anteriors. Va escriure el seu sisè (i últim) Quartet el 1939.

El mandarí meravellós va ser començat el 1918, però no va ser interpretat fins al 1926, a causa del seu contingut sexual: una sòrdida història de prostitució, robatori i assassinat.

Bartók es va divorciar de Marta el 1923 i es va casar amb una estudiant de piano, Ditta Pásztory. El seu segon fill, Péter, va nàixer el 1924. Per a les lliçons de música de Péter va començar a compondre una col·lecció de sis volums de peces de piano progressives, Mikrokosmos, bastant popular entre els estudiants de piano d'avui dia. Va ser l'última obra que va compondre a Europa.

Segona Guerra Mundial i carrera posterior[modifica | modifica el codi]

Placa memorial de Béla Bartók a Baja, Hongria

El 1940, després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, i amb una situació política deteriorada, Bartók va ser temptat cada vegada més a deixar Hongria.

Bartók estava en forta oposició als nazis. Després de llur ascensió al poder a Alemanya, va refusar donar-hi concerts i va abandonar el seu editor alemany.

Primer va enviar els seus manuscrits fora del país, i després, no sense cert rebuig, es va mudar als Estats Units amb Ditta. Péter Bartók se'ls va unir en 1942 i després es va allistar en la Força Naval. Béla Bártok fill va romandre a Hongria.

Bartók mai no es va sentir confortablement als Estats Units, i hi va trobar molt difícil la composició. A més, no era gaire conegut i hi havia poc interès en la seua música.

El seu últim treball haguera sigut el Quartet per a Cordes no. 6, de no haver sigut per Serge Koussevitzky que li va encarregar el Concert per a Orquestra, el treball més popular de Bartók, que va alleujar la seua situació financera. També va rebre una comanda de Yehudi Menuhin per a escriure una Sonata per a Violí sol. Sembla que això va renovar el seu interès en la composició, i va començar el seu Concert per a Piano no. 3, un melodiós i quasi neoclàssic treball, i el seu Concert per a Viola.

Béla Bartók va morir a Nova York de leucèmia. Va deixar el Concert per a Viola inconclús a la seua mort, el qual va ser completat pel seu alumne Tibor Serly.

Va ser soterrat en el Cementeri Ferncliff d'Hartsdale, Nova York, però després de la caiguda del comunisme a Hongria el 1988, les seues restes van ser traslladades a Budapest. Es va realitzar un funeral d'estat el 7 de juliol de 1988 i va ser soterrat en el Cementeri Farkasreti de la mateixa ciutat.

Obres selectes[modifica | modifica el codi]

Música orquestral[modifica | modifica el codi]

Música coral[modifica | modifica el codi]

  • Cantata Profana (1930)
  • De temps antics (1935)

Música de cambra[modifica | modifica el codi]

  • Sonata per a dos pianos i percussió
  • Música per a corda, percussió i celesta
  • "Contrastos" per a clarinet, violí i piano (vegeu enllaços externs)
  • sis quartets de corda, enregistrats pel "Quartet Parrenin" fundat per Jacques-Louis Parrenin
  • tres sonates per a violí

Piano[modifica | modifica el codi]

Música escènica[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


  1. Enciclopèdies Planeta, La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 397 (ISBN 84-08-02160-5)