Wilhelm Backhaus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wilhelm Backhaus, 1907

Wilhelm Backhaus (Leipzig, Alemanya, 26 de març de 1884Villach, Àustria, 5 de juliol de 1969) fou un pianista. Primer va estudiar a Leipzig i el 1899 fou deixeble a Frankfurt d'Eugen d'Albert. El 1900, als setze anys, debutà a Londres com a pianista. El 1905, guanyà el Premi Rubinstein de piano i fou nomenat professor del Royal College of Manchester: a partir de 1908, es dedicà a una fructífera carrera de pianista professional. Fou un dels primers pianistes que enregistrà discs, ja que s'inicià en aquest terreny el 1909.

Malgrat que intentà establir-se als Estats Units, canvià de pensament i actuà en la majoria de les ciutats europees, donant recitals i tocant amb prestigioses orquestres. Es distingí sobretot en llurs interpretacions de Beethoven i Brahms, i va ser el primer pianista que defensà la vàlua dels dos concerts de piano de Brahms, en lloc de cenyir-se a un de sol, com s'estilava llavors.

També fou el primer que gravà la integral dels 24 estudis de Chopin, registre realitzat el 1928 i que durant molts anys fou considerat de referència.

Després de trobar refugi a Suïssa durant la Segona Guerra Mundial, retornà la seva carrera. El 1954, tronà per primera vegada en trenta anys als Estats Units i actuà en un programa Beethoven en el Carnegie Hall de Nova York, del qual es féu un enregistrament. Malgrat la seva longevitat, morí quan encara estava en actiu.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilhelm Backhaus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. La Discoteca Ideal de Interpretes, pàg. 33 d'Enciclopèdies Planeta