Jan Kubelík

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Jan Kubelík
Fotografia de Jan Kubelík
Fotografia de Jan Kubelík
Naixença: 9 de juliol de 1880
Praga, Txèquia
Defunció: 5 de desembre de 1940 (als 60 anys)
Praga, Txèquia
Nacionalitat: República Txeca República Txeca
Activitat principal: Violinista
Altres activitats: Compositor

Jan Kubelík (Praga, Txèquia, 9 de juliol de 1880 - 5 de desembre de 1940) fou un violinista i compositor txec.

Començà la seva formació artística als cinc anys, i tres anys després feia la seva primera aparició en públic a Praga, assolint un èxit formidable. De 1892-98 estudià al Conservatori de la capital txeca, sota la direcció del professor Otakar Ševčík, de la qual excel·lent escola sabé assimilar-se per complet, i des de 1898 ja com artista perfecte, recollint després una sèrie de sorollosos triomfs artístics a Praga, Budapest i Viena. D'aquesta data endavant la carrera artística de Kubelik fou una sèrie ininterrompuda d'èxits en totes les ciutats importants d'Europa i Amèrica.

Casat el 1903, a Budapest, amb Marianne comtessa Czaky Szell, matrimoni en el qual tingué vuit fills, entre els quals destaca Rafael Kubelik que fou un gran director d'orquestra. En aquesta data adquirí la nacionalitat hongaresa. El 1907 emprengué un viatge al redós del món, havent organitzat més de 200 concerts. La crítica musical el considerava com un dels més complets tècnics del violí, les quals millors interpretacions eren les obres de Paganini i de l'escola romàntica. Posseïa un joc desproveït de tot amanerament i afectació virtueseril, desplegant en els cantabile un ingenu sentiment expressiu.

Durant la primer guerra mundial es dedicà a la composició, deguin-se-li sis concerts originals per a violí, diverses cançons, peces de concert i un nou acompanyament orquestral a les composicions de Paganini. A Espanya actuà el 1907 i 1925. Els seus admiradors de Londres l'obsequiaren amb un magnífic Stradivarius el 1915.

Honors[modifica | modifica el codi]

Fou violinista de la cort de Romania i estava condecorat amb la comanda de l'orde pontifícia de Sant Gregori: amb la de Lava, de Sèrbia: amb els títols de la Legió d'Honor, oficial de l'orde romanesa de l'Estrella, de la d'Art i Ciència, de Wurtemberg, i pertanyia, com a membre d'honor, a la Societat Filharmònica de Londres i de Praga.

La malaltia[modifica | modifica el codi]

Atacat d'una malaltia incurable, manifestada, sobretot, en el seu braç dret, les seves facultats de virtuós havien disminuït; el maneig de l'arc era indecís en atacar, i aquell equilibri meravellós que li proporcionava el seu joc tècnic se'n ressentia sensiblement. Això no obstant, aconseguí conservar certes qualitats de so, a les quals donava també èmfasis els seus dos prestigiosos instruments—el violí Stradivarius conegut amb el nom de l'Emperador (1715) i el no menys reputat, construït per Guarneri el 1735--, i continuà dedicat a les seves actuacions artístiques fins que s'adonà que el públic no l'acollia amb l'entusiasme d'abans. Llavors es retirà al poble d'Abbazia, en el golf de Fiume, des d'on es traslladà a Praga poc temps abans de la seva mort.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan Kubelík