Târgu Mureș
| Târgu Mureș (ro) Marosvásárhely (hu) Neumarkt am Mieresch (de)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Romania | ||||
| Județ | Província de Mureș | ||||
| Capital de | Província de Mureș (1968–) | ||||
| Capital | Târgu Mureș (en)  | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 116.033 (2021) (1.732,87 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 66,96 km² | ||||
| Altitud | 320 m | ||||
| Creació | 1230 | ||||
| Organització política | |||||
| • Mayor of Târgu Mureș (en) | Zoltán Soós (en) (2020–) | ||||
| Membre de | Aliança per el medi ambient (2013–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 540003–540680 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | tirgumures.ro | ||||
Târgu Mureş (AFI: 
/'tɨr.gu 'mu.reʃ/ (?·pàg.), alemany: Neumarkt am Mieresch, hongarès: Marosvásárhely, romanès antic: Mureş-Oşorhei) és la principal ciutat del comtat de Mureş, a Romania. Té una població de 149.577 habitants i una superfície de 66,96 km². Es troba a la regió de Transsilvània i durant el segle XVI va ser una de les principals ciutats de l'actual Romania.
Noms i etimologia[modifica]
El nom romanès actual de la ciutat, Târgu Mureș, és l'equivalent de l'hongarès Marosvásárhely, i ambdós volen dir "mercat del Mureș (Maros) [Riu]". Târg Significa "mercat" en Romanès i vásárhely significa mercat també en hongarès. Els hongaresos locals sovint escurçaven Marosvásárhely a Vásárhely.
El jesuita sacerdot Martin Sentiváni va aportar la primera referència escrita coneguda que anomena la ciutat; en la seva obra Dissertatio Paralipomenonica Rerum Memorabilium Hungariae (escrit dins 1699) enregistra el nom com Asserculis per declarar, en llatí Asserculis, hoc est Szekely Vasarhely, significat, Asserculis, aquí és Szekely Vasarhely. Proporciona l'any 1230 per la referència.[1][2]
Història[modifica]
La ciutat va ser plena de gom a gom en documents per primera vegada en 1332. En 1405, Segimon I de Luxemburg va donar dret a la ciutat a organitzar fires i mercats, i en 1482 el Rei d'Hongria Maties Corví la va declarar residència real.
Cultura[modifica]
- Festival Peninsula / Félsziget (rock, pop, electro, world music)
Educació[modifica]
- Universitat de Medicina i Farmàcia
- Universitat Petru Maior
- Universitat d'Arts Teatrals
- Universitat privada "Dimitrie Cantemir"
- Universitat privada della Sapienza
- Universitat Tècnica privada "Gabor Denes"
Economia[modifica]
Târgu Mureș és un centre industrial mitjà (8500 empreses).
Transports[modifica]
Transport aeri[modifica]
- Aeroport de Târgu Mureș
- Aeroport de Cluj Napoca a 90 km a l'oest de Târgu Emmuralliș
Ferrocarril[modifica]
Carreteres[modifica]
Autobusos[modifica]
- 30 línies d'autobusos
Imatges[modifica]
-
Târgu Mureș al segle XIX -
Târgu Mureș al 1911 -
-
-
Fortificacions de Târgu Mureș -
Església Reformada -
Plaça del Teatre -
Palau de Cultura -
Aeroport de Transsilvània
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Szentiványi, Márton. «Dissertatio Paralipomenonica Rerum Memorabilium Hungariae: Ex Parte Prima Decadis Tertiae, Curiosiorum & Selectiorum, Variarum Scientiarum Miscellaneorum R. P. Martini Szentivany Societatis Jesu Sacerdotis». Hörmann, 01-05-1699. Arxivat de l'original el 1 octubre 2017.
- ↑ Man, I. E. (2006). Târgu-Mureş, istorie urbană, de la începuturi până în anul 1850. Nico. «Archived copy». Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 4 juny 2017]., p 28
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Târgu Mureș |