Nefertiti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust policromat de Nefertiti al Museu de Berlin.[1]

Nefertiti va ser reina d'Egipte pel seu matrimoni amb el faraó Akhenaton (Amenofis IV). El seu nom vol dir "Bonica és la bellesa d'Amon" i per un temps probablement es va dir Neferneferuaton (Bonica és la bellesa d'Aton).

De la reina han quedat nombroses representacions amb el seu espòs i filles (una novetat, ja que abans no es representava la vida familiar del faraó), i algunes sola, com el famós bust avui al Neues Museum (Museu Nou) de Berlín.

Algunes teories suposen que a la mort del seu espòs va assolir el tron amb el nom de Semenkhare, però això no s'ha pogut demostrar.

Se la suposa filla d'Ay, germà de la reina Tiy. Es va casar amb Akhenaton probablement en iniciar el regnat i va tenir amb ell sis filles:

  • Merytaton
  • Meketaton
  • Ankhesenpaaton
  • Neferneferuaton-Tasherit (la jove)
  • Neferneferurae
  • Setepenre

Nefertiti va acompanyar el seu marit a la nova capital Akhetaton i alguns fins i tot suposen que fou la instigadora dels canvis socials, religiosos, econòmics i culturals que aquest va deslligar en substituir el politeisme tradicional egipci per un culte de tendència monoteista al déu solar Aton; però altres la veuen com la reina que intentava salvar allò que Akhenaton estava destruint. El grau amb el que va compartir el poder amb el seu marit varia segons les opinions de cada historiador; a les representacions apareix sovint en condicions d'igualtat i fins i tot a alguna estela apareix amb la falsa barba i la doble corona i dos cartutxos reials.

Nefertiti, reproducció del bust

Poc se sap de Nefertiti, llevat que degué ser una dona d'extraordinària bellesa, si es jutja per les referències escrites (fins i tot el seu nom) i pels retrats realitzats amb el realisme propi de l'art d'aquell període excepcional (sobretot el bust policromat del Museu de Berlín).

Súbitament la reina desapareix al 14è any del regnat d'Akhenaton. Les hipòtesis són molt variades, des que va esdevenir Semenkhare com a coregent, fins a una mort natural o violenta. Manca, però, les dades per definir la situació en algun sentit. La seva desaparició coincideix amb l'ascens de l'esposa Merytaton i l'aparició de Semenkhare com a coregent. La seva filla Ankhesenpaaton es va casar amb Tutankhamon, fill d'Akhenaton probablement amb la seva dona secundària Kiya.

La seva mòmia no s'ha trobat. El 9 de juny de 2003 Joann Fletcher, especialista en l'anàlisi capil·lar de la Universitat de York d'Anglaterra va anunciar la troballa de la mòmia a la tomba KV35 de la Vall dels Reis, que era una mòmia trobada feia cent anys però no identificada. Es va emetre un documental televisiu espectacular, però que en essència no demostrava res definitiu: la tomba havia estat saquejada i l'època de la momificació sembla ser de la dinastia XVIII, i la posició del cos indicaria reialesa. El 12 de juny del 2003 Zahi Hawass, director del Consell Egipci d'Antiguitats, va alertar de la manca de proves i va rebutjar la identificació.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nefertiti Modifica l'enllaç a Wikidata

La família de Nefertiti[modifica | modifica el codi]

Està establert que el pare de Nefertiti era Ay, qui més tard va arribar a la posició de faraó, succedint Tutankhamon, a la mort prematura d'aquest. Si bé se sap que Ay estava casat amb una dona de nom Tey, se sosté que no era la mare de Nefertiti, car no portava el títol de "Mare Reial de la Gran Muller del Rei", sinó una cosa com ara "Governant" de la principal muller del faraó.

Les evidències apunten al fet que era en tot cas madrastra de Nefertiti, qui va quedar-se òrfena de mare quan tenia pocs anys, essent el seu pare Ay, va casar-se novament amb Tey; d'aquesta unió naixeria Mutnedymet, essent mitja germana de Nefertiti, la que seria muller d'Horemheb molt probablement com a mostra de continuïtat en legitimitat en el seu ascens al tron.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Janer, Antoni. «Els museus de l'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 90, abril 2010, p. 50-57. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]