Sile

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sile fou una ciutat cananea del sud de Palestina, al Sinaí, que fou destruïda pels habiru al segle XIV aC; com a reis apareixen Turbazu i Yaptihadda; deprés probablement va esdevenir una fortalesa de l'est d'Egipte que defensava el límit oriental a la regió del Sinaí. El seu nom egipci era Tjaru (o Zaru) i Sile fou el seu nom grec. Fou capital del nomós XIV del Baix Egipte (Khenty-abt, El més oriental).

Seti I abans de ser proclamat faraó el 1291 aC va ser comandant militar de Tjaru o Sile. Els assiris van guanyar a Sile la batalla que el 671 aC els va entregar el país. Els romans consideraven molts bons els vins que es feien a la regió del llac de Menzalah i en especial al districte de Sile.

Restes antigues s'han trobat a Tell Abu Safa (o Tell Abu Safya) i a Tell Habwa, a uns 15 km al nord-est de Al-Kantarah o Al-Qantara (Al-Qantara el-Sharqiya i Al-Qantara el-Gharbiya, a l'est de Qantir –l'antiga Pi-Ramsès- i de Tanis i al sud-est de Pelusium), entre elles una fortalesa faraònica del temps de Seti I, que cobreix un ample espai amb gran nombre de torres, juntament amb magatzems, cases i centenars de peces antigues i segells de Tuthmosis III, Ramsès II i altres.

Després del 1999 la regió fou excavada per un equip multidisciplinari; a 10 km a l'est de Qantara Sharq, a Tell el-Borg, es va trobar un assentament militar format per dos forts que protegien la ruta militar que portava a Tjaru, anomenats Hebua I i Hebua II, a 5 i 3 km respectivament; la zona dels forts estava separada de les àrees residencial i funerària per una branca del Nil (braç Pelusiac) o per un canal del llac Ballah. El 2007 es va trobar una rasa que aparentment rodejava l'àrea. Era un lloc molt ben defensat. Aquestos forts formaven part del anomenat Camí d'Horus.