Nomós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El nomós fou la divisió administrativa de l'Antic Egipte. El seu nom egipci era "sepat" o sepet però convencionalment s'utilitza el seu nom grec.

Nomós de l'Alt Egipte

Els primers nomós foren entitats independents, i més tard constituïen divisions administratives. En moments d'anarquia alguns dels nomós va tornar a ser independents temporalment. El nombre de nomós fou de quaranta-dos si bé al IV i III mil·lennis eren segurament menys. Amb la dinastia III, segurament regnant Huni, els erudits creuen que set piràmides no destinades a sepulcre es van erigir en alguns llocs i que corresponien a les possibles capitals dels nomós de Zawiyet el-Mayitin, Abidos, Naqada, el-Kula, Edfú, Seila i Elefantina; aquestes capitals provincials eren també centres econòmics per les terres de la seva rodalia on vivien la majoria dels egipcis en petits pobles.

El governant del nomós era un príncep o nomarca. Quan el poder central no podia controlar el país els nomarques es feien més independents i poderosos; algunes vegades van engrandir o embellir les seves capitals. Alguns nomarques van aspirar fins i tot a la corona egípcia.

Nomós del Baix Egipte

Els nomós tenien una capital, niwt, y un temple, het neter, en honor del deu del clan regional, convertit en divinitat titular de la ciutat principal. El nomarca residia a la heka het, i tenia un emblema que el distingia dels altres; els nomarques tenien les seves festes i celebracions locals, i prohibicions rituals i alimentàries específiques.

Els nomós de l'Alt Egipte van existir sense canvis des de l'antic imperi, però al Baix Egipte es creu que va patir algunes variacions inicialment, augmentant a mesura que algunes zones pantanoses eren convertides en terra útil. El nombre es va estabilitzar amb 22 nomós a l'Alt Egipte i 20 al Baix. Els nomós de l'Alt Egipte tenien un nom i un estendard.

Llista de nomós[modifica | modifica el codi]

Baix Egipte[modifica | modifica el codi]

Número Nom egipci Capital Lloc modern Nom simbolic traduit
1 Ineb Hedj Ineb Hedj / Mennefer (Memfis) Mit Rahim La Fortalesa blanca
2 Khensu Khem (Letòpolis) Awsim La pota del davant
3 Ament Imu (Apis) Kom el-Hisn Occident
4 Sap-res Ptkheka Tanta Escut del sud
5 Sap-meh Zau (Sais) Sa el-Hagar Escut del nord
6 Kaset Khasu (Xois) Sakha El brau de la muntanya
7 Wa-imnty (Hermòpolis Parva, Metelis) Damanhur Arpó del oest
8 A-bt o Tjeku Tjeku / Per-Atum (Heroònpolis o Pithom) Tell al-Maskhuta Arpó del est
9 Anedjty Djedu (Busiris) Abusir (Abusir Bara) Andjet o Andjety
10 Ka-kem o Kem-wer Hut Ta-Hery-ib (Athribis) Tell Atrib El brau negre
11 Ka-heseb Taremu (Leontòpolis) Tell al-Mokdam La conta del bou
12 Theb-ka o Ka-iw Tjebnutjer (Sebenitos) Samannud Vadella i vaca
13 Heq-at Iunu (Heliòpolis) Materiya (barri del Caire) Ceptre sencer o ceptre de la prosperitat
14 Khenty-abt Tjaru o Zaru (grec Sile, prop de Tanis) i Qantir Al-Qantarah al-Sharqiyya o Al-Kantarah El mes oriental
15 Tehut o Dhewty Bah/ Weprehwy (Hermòpolis Mikra) Al-Baqliya Ibis
16 Kha o Hat-mhyt Per-Banebdjedet (Mendes) Tell al-Ruba; El dofí
17 Semabehdet Semabehdet o Sem-Behdet (Diòspolis Inferior) Tell al-Balamun El tron
18 Am-Khent Per Bastet (Bubastis) Tell Bastah (prop de Zagazig) Príncep del sud
19 Am-Pehu Djanet (Tanis) Tell Nebesha prop de San al-Hagar Príncep del nord
20 Sopdu o Sepdu Per-Sopdu Saft al-Henna Orient o Falcó amb plomes

Alt Egipte[modifica | modifica el codi]

Número Nom egipci Capital Lloc modern Nom simbolic traduit
1 Ta Kentit Abu / Iebu (Elefantina) Aswan Terra de l'arc
2 Utes-Hor Djeba (Apol·lonòpolis Magna) (o Apol·linòpolis Magna) Edfú Tron d'Horus
3 Ten Nekhen (Hieracòmpolis) i Nekheb (Eileithyiaspolis) i Iunyt (Latòpolis) Kom al-Ahmar, Al-Kab, Esna Capella rural
4 Wast Niwt-rst / Waset (Tebes) Karnak El ceptre
5 Herui Gebtu (Coptos) Qift Els dos falcons
6 Aa-ta Iunet / Tantere (Tentira) Denderah el cocodril
7 Sheshesh Hut-Sekhem-Senusret (Diòspolis Parva) Hiw El sistrum
8 Abt Abdju (Abidos) Al-Birba La gran terra
9 Minu Apu / Khen-min (Panòpolis) Akhmim Min
10 Uatshet (Wadjet) Tjebu o Djew-Qa (Anteòpolis o Antaeopolis) Qaw al-Kebir o Qau el-Kebir La serp
11 Set Shashotep (Hypselis) Shutb Set
12 Dw-f Per Nemty (Hierakon) Al-Atawla La muntanya de l'escurço
13 Atef-Khent Zawty (Zwj-tj), Licòpolis) Asyut El magraner de dalt
14 Atef-Pehu Qis o Kis (Cusae) al-Qusiya El vell oriental
15 Wn Khemenu (Hermòpolis Magna) Al-Ashmunein La llebre
16 Mehmahetch Hebenu (Teodosiòpolis) Beni Hassan l'oryx
17 Anubis Anput Saka, Cinòpolis (Cynopolis) Al-Kais Anubis i Anput
18 Nemti Teudjoi (Ankironònpolis) i Hutnesut (Alabastronòpolis) Al-Hiba i Sharuna Nemti
19 Wab Permedjed (Oxyrhynkos) Al-Bahnasa Els dos ceptres
20 Atef-Khent Nen-nesu (Heracleòpolis Magna) Ahnasiya Umm al-Kiman El sicòmor del sud
21 Atef-Pehu Shenakhen o Semenuhor, després Shedet (Crocodilòpolis rebatejada després Arsinoe) Tarkhan i Madinat al-Fayyum El sicòmor del nord
22 Maten Tepihu (Afroditòpolis) Atfih el ganivet

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nomós