Enuma Elix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L’Enuma Elix és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia. Actualment conservem una bona quantitat de fragments d'aquest text, els exemplars més antics dels quals són del segle IX aC. La temàtica principal del poema és la creació de l'univers i la seva ordenació per part de Marduk, el déu tutelar de la ciutat de Babilònia i cap del panteó. El poema no és altra cosa que una gran tramoia mítica per justificar l'entronització de Marduk com a cap del panteó a Mesopotàmia.

Versions[modifica | modifica el codi]

Aquest mite es denomina per les paraules amb les quals comença Enûma Enish "Quan a dalt". La versió sumèria d'aquest mite encara no es coneix a la seva totalitat. El cant a les accions heroiques al déu Ninurta pot considerar-se amb gran seguretat com a part d'aquella. A la versió sumèria s'atribueix el paper de creador al déu Enlil, mentre que a l'accàdia apareix el déu Marduk. Per aquest mite podem deduir-ne quines eren les més antigues concepcions cosmològiques dels antics mesopotàmics.

Versió accàdia[modifica | modifica el codi]

El tema de la versió accàdia és principalment la creació dels déus. Tal com mostra aquest petit fragment:

« Quan a dalt en el cel (encara) no tenia nom, a baix (encara) no hi havia terra, barrejaren les seves aigües, primer Apsu, el seu creador, Mummu i Tiamat, que les havia engendrat amb tots ells...quan (encara) no havia sigut creat cap dels deus, a cap d'ells els havia sigut donat (encara) un nom i els destins no havien sigut (encara) determinats, els deus foren creats del seu centre. »

El mite continua narrant el naixement i les atribucions de cadascun dels diferents déus del panteó mesopotàmic. Finalment el mite acaba explicant perquè va ésser creat l'home, no cal dir que la finalitat última de l'existència humana segons aquests cant és "servir als déus", cosa que posa de manifest la gran influència de la classe sacerdotal ja en aquesta època. Segons les investigacions actuals els cants de la creació eren entonats durant les festes de l'any nou, que tenien un important caràcter religiós.

Relació amb la Bíblia hebrea[modifica | modifica el codi]

Universum, Flammarion, Holzschnitt (París, 1888).

Si bé pot ser que no hi hagi cap dependència literària directa, és molt probable la influència d'almenys, alguns textos bíblics sobre la creació.

Els antics Mesopotamis creien que el món era un disc pla circular envoltat per un mar d'aigua salada. La terra habitada era un únic continent gegant dins d'aquest mar, i surava en un segon mar, d'aigua dolça, que subministrava l'aigua a fonts, pous i rius connectant-se amb l'aigua salada del mar. El cel era un disc sòlid sobre la terra, corbat fins a tocar la terra en la seva vora, per sobre dels cels hi habitaven els déus. Pel que es dedueix de la Bíblia hebrea, la geografia és idèntica a la dels babilonis: una terra plana circular surant sobre un mar d'aigua dolça, envoltada per un mar d'aigua salada, amb una sòlida volta celeste (el firmament) superior. És la creació d'aquest món que tan Enûma Elish com Gènesis 1 ens descriuen.

Sovint les comparacions entre la Bíblia i altres textos antics del Pròxim Orient, estan contaminades per les traduccions cristianes, que han imposat les doctrines de la creació (del no-res) i la Trinitat. Per tant, l'inici de Gènesi 1 és tradicionalment traduït: "Al principi Déu va crear els cels i la terra ..." mentre que l'original hebreu del Gènesi 1:1-3 ens descriu l'estat de caos abans de la creació per Déu "Al començament Déu crear els cels però la terra era caòtica i desolada, i les tenebres estaven sobre la profunditat..."

Comparació entre Enuma Elix i Gènesi[modifica | modifica el codi]

Taule comparativa
Gènesi dies de la creació Enuma Elix generacions de déus
Primer dia, separació de les aigües Primera generació Tiamat i Apsu déus de les grans masses d'aigua salada i dolça
Segon dia, creació del firmament Segona generació Lahamu
Tercer dia, la terra produeix la vegetació Tercera generació, Kishar deessa terra.
Quart dia, creació el sol i els astres del cel Quarta generació Anu déu suprem del cel
Cinquè dia, creació dels peixos de l'aigua i les aus Cinquena generació Ea déu de les aigües dolces
Sisè dia, creació dels animals i el home Sisena generació, Marduk déu suprem i creador de la humanitat
Setè dia, Déu descanse Els déus poden descansar
  • Els dos relats descriuen la creació com un acte diví.
  • Enûma Elish descriu el temps anterior a la creació com "un temps quan més amunt, el cel no havia estat nomenat, i per sota de la terra no havia estat anomenat pel seu nom", mentre que en el Gènesi cada acte de la creació divina s'introdueix amb la fórmula "I Déu va dir, que hi hagi ...".
  • La seqüència de creació és similar als dos relats: la llum, el firmament, la terra seca, les lluminàries, i l'home.
  • En els dos relats el món és primigeni, sense forma i buit.
  • En la Bíblia (Gènesi 1:2), l'única cosa que existeix abans de la creació és l'abisme aquós. En tant, el firmament, concebut com una sòlida tassa invertida, es crea en mig de les aigües primigènies per separar els cels de la terra (Gènesi 1:6-7, Enûma Elish 4:137-40).
  • El dia i la nit són anteriors a la creació dels astres lluminosos (Gen. 1:5, 8, 13 i 14 seg.; Enûma Elish 1:38),
  • La funció del dia i la nit és produir la llum i regular el temps (Gen. 1: 14; Enûma Elish 5:12-13).
  • En Enûma Elish, el creador consulta els déus abans de crear l'home (6:4), mentre que ha Gènesi diu: Fem l'home a la nostra imatge... (Gènesi 1:26) - i
  • En els dos relats, la creació de l'home és seguida pel descans diví.

Per tant, sembla que l'anomenada Font Sacerdotal es fa ressò d'aquest compte de la creació de Mesopotàmia, cronològicament anterior.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hi ha una traducció al català d'aquest poema: L. Feliu - A. Millet, El Poema Babilònic de la Creació i altres cosmogonies menors. Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Servei de Publicacions de la UAB, Barcelona 2004.
  • Enuma Elish, Federico Lara Peinado (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]