Tiamat
Tiamat es una deessa/monstre primitiu que pertany a la mitologia babilònica i que pren una paper destacable en el poema èpic de Enûma Elish.
Tiamat seria el principi femení del mar, representació de les potencies del caos. Monstre femella, malèfic en les llegendes babilòniques, l'aigua salada que en unió amb Apsu (el principi masculí, del aigua dolça) donaren naixement als déus, i animals començant per Lahmu i Lahamu (els manglars), però al poc temps de crear-los, aquests els molestaven amb el seu soroll, el déu de la màgia, Ea, arribar a sotmetre a Apsú, deixant-lo en un llarg sopor, per aquesta raó l'aigua dolça està quieta, però no va poder fer res contra Tiamat qui molt enfurismada amb la mort del seu espòs creà una legió de dimonis liderats per Kingu, que era el seu amant i un dels seus fills.
Els déus decidiren donar-li tots els seus poders a Marduk (fill d'Enki) que vencé a Kingu, que es quedà paralitzat de por al veure'l arribar, i després va vença a Tiamat, a la que va fer obrir la boca amb un vendaval i llançà una fletxa dins del seu estómac. Després, de la sang de Kingu naixeran els humans i a partir del cos de Tiamat, que Marduk encadenà en els pous de l'abisme i partí per la mitat, es creà, de la seva mitat superior el cel i de la seva mitat inferior la terra ferma. Les seves llàgrimes es convertiren en les fonts del Tigris i el Eufrates.
Aquest llegenda es paral·lela amb les de Vitra en la mitologia hindú, Cipactli de la religió Azteca i Tifó en la mitologia grega.
Vegeu[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiamat |
