Mitologia asteca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mictlantecuhtli i Quetzalcoatl. Aquests déus simbolitzen la vida i la mort.

La mitologia asteca és l'antiga mitologia de la civilització asteca. Els asteques originalment eren una de les tribus nahues, i quan van arribar a la vall de Mèxic, portaven els seus propis déus. El més important n'era Huitzilopochtli, que la seva traducció significa, "el colibri esquerre", no obstant això, segons Laurette Sejourne, en el llenguatge esotèric nàhuatl, es pot traduir, com a "L'ànima del guerrer que ve del paradís".[1] En arribar a la vall de Mèxic, o vall del Anahuac, els asteques van provar d'incorporar la cultura i els déus de les civilitzacions més avançades que ja estaven establertes i la de civilitzacions més antigues com la Tolteca, així van incloure a Tlaloc, Tezcatlipoca i a Quetzalcoatl. No obstant això alguns dirigents asteques com Tlacaelel van modificar la història per posar al seu déu tribal Huitzilopochtli, al mateix nivell que els altres déus nahues. Conforme els asteques van començar a conquerir altres pobles, van anar acceptant nous déus, i a enllaçar les seves històries amb la dels déus que ja tenien. Estudiosos com Miguel León-Portilla suggereixen que en l'època de la conquesta els asteques estaven en un procés de sincretisme,[2] on tots els déus serien només expressions de les potències d'una deïtat principal Ometeotl/Omecihuatl.

Aquesta és una antiga parella de déus, literalment significa, Senyor dos, Senyora dos, però normalment es tradueix com "el nostre senyor/senyora de la dualitat" implicant un déu amb característiques femenines i masculines. Aquest déu és molt més antic que la civilització nahua, i segons algunes llegendes és l'origen de tots els déus. El poble difícilment el coneixia, però entre les classes superiors se li rendia una espècie de culte. Altres noms que rebia era, "El senyor del prop i junt", "L'inventor de si mateix", "El senyor de la nostra carn"

Llista de déus i representacions[modifica | modifica el codi]

  • Acolnahuacatl (Mictlantecuhtli.
  • Atl, vegeu Chalchiuhtlicue.
  • Ahuiateteo, déus dels excessos.
    • Macuilcozcacuauhtli, déu dels excessos.
    • Macuilcuetzpalin, déu dels excessos.
    • Macuilmalinalli, déu dels excessos.
    • Macuiltochtli, déu dels excessos.
    • Macuilxochitl, déu dels excessos.
  • Amimitl, vegeu Opochtli.
  • Amoxoaque, esperits homes dels arbres.
  • Atlacoya, deessa de la sequera.
  • Acuecueyotl, vegeu Chalchiuhtlicue.
  • Acuecucyoticihuati, vegeu Chalchiuhtlicue.
  • Ahuic, vegeu Chalchiuhtlicue.
  • Apozonalotl, vegeu Chalchiuhtlicue.
  • Atlacamani, vegeu Chalchiuhtlicue.
  • Atlatotnan, vegeu Coatlicue.
  • Ayauh, vegeu Chalchiuhtlicue.
  • Ayauhteotl, vegeu Chalchiuhtlicue.
  • Camaxtli, vegeu Xipe-Totec.
  • Camaxtle, vegeu Xipe-Totec.
  • Centzonmimixcoa, 400 déus dels estels del nord.
    • Quauitlicac, ell és un dels déus dels estels del nord, fill de Coatlicue. Ell va ser qui va advertir sobre l'embrió Huitzilopochtli, sobre que els 400 fills de Coatlicue planejaven matar-la per evitar el naixement de Huitzilopochtli.
  • Centzonhuitznahua, 400 déus dels estels meridionals.
  • Centzontotochtin, 400 déus de l'embriaguesa. 12 déus són els més destacats.
  • Citlalicue, deessa de les estavelles femelles (Via Làctia).
  • Citlaltonac, déu de les estavelles homes.
  • Citlalmina, vegeu Citlalicue.
  • Citlaxonecuilli (Ursa Major).
  • Citlaltlachtli (Orion).
  • Citlalcolotl (Scorpio).
  • Citlalozomahtli (Cepheus, Ursa Minor i Draco).
  • Citlalmiquiztli (Sagittarius i Corona Australis).
  • Citlalhuitzitzilin (Columba i Lepus).
  • Citlalmazatl (Eridanus i Fornax).
  • Citlaltlachtli (Gemini).
  • Citlalolli (Leo).
  • Citlalcuetzpalli (Andròmeda i Pegàs)
  • Citlaltecpatl (Piscis Austrinus i Grus)
  • Citlalxonecuilli (Auriga i Perseu)
  • Cipactonal, déu del dia.
  • Cihuateteo, esperits femenins encarnats.
  • Civatateo.
  • Cihuacohuatl.
  • Cihuateotl.
  • Cihuacoatl, deessa dels parts i guia recol·lectora d'ànimes.
  • Cuecaltzin, vegeu Xiuhtecutli.
  • Chalchiutotolin, déu de les malalties.
  • Chalchiuhtlicue, deessa de l'aigua, patrona dels llacs, dels rius, dels mars, de les fonts fluvials, de les tempestes i del baptisme.
  • Chalchihcueye.
  • Chimalma, deessa de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement.
  • Chalmecateuctli.
  • Chalmecacihuatl.
  • Chantico.
  • Chicahualizteotl.
  • Chicomecoatl, deessa de l'agricultura.
  • Chiutcoatl (Chicomecoatl)
  • Coatlicue, deessa de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement.
  • Coatlantonan.
  • Coyolxauhqui, deessa de la lluna.
  • Ehecatl, déu del vent. Ehecatl és ocasionalment confós amb Quetzalcoatl quan usa els seus atributs cridant-se "Quetzalcoatl-*Ehecatl".
  • Ehecacoamixtli (Ehecatotontli)
  • Ehecatotontli, déus dels vents.
  • Huitzilopochtli, déu de la voluntat, patró de la guerra, del foc i del sol, el regidor del Sud.
  • Huitzilincuatec, vegeu Cihuacoatl.
  • Huehuecoyotl, déu de la vejez.
  • Huehueteotl, vegeu Xiuhtecutli.
  • Huehuetiliztli, vegeu Xiuhtecutli.
  • Huixtocihuatl, deessa de sal.
  • Icnopiltzin, vegeu Centeotl.
  • Icozauqui, vegeu Cipactonal.
  • Ilancueitl, vegeu Cihuacoatl.
  • Ilamatecuhtli, vegeu Cihuacoatl.
  • Itzpapalotltotec, déu del sacrifici.
  • Itzpapalotlcihuatl, deessa del sacrifici.
  • Inaquizcaotl, vegeu Huitzilopochtli.
  • Ixtlilton, déu de la medicina.
  • Ixtlilxochitl, vegeu Ixtliton.
  • Ixcozauhqui, vegeu Xiuhtecutli.
  • Ixcuiname, deesses de la líbido.
    • Tiacapan, deessa de la passió sexual.
    • Teicu, deessa de l'apetit sexual.
    • Tlaco, deessa d'anhel sexual.
    • Xocotzin, deessa del desig sexual.
  • Ixcuinan, vegeu Tlazolteotl.
  • Ixcuina, vegeu Tlazolteotl.
  • Ixquimilli, vegeu Tlahuizcalpantecuhtli.
  • Ipalnemohuani, vegeu Ometeotl.
  • Iztauhqui-Tezcatlipoca, vegeu Quetzalcoatl.
  • Iztaccenteotl, vegeu Centeotl.
  • Iztacoliuhqui, vegeu Tlahuizcalpantecuhtli.
  • Koatlikueitl, vegeu Coatlicue.
  • Nanahuatl, vegeu Tonatiuh.
  • Necocyaotl, vegeu Tezcatlipoca.
  • Nexoxcho, deessa de la por.
  • Nextepehua, déu de les cendres.
  • Nonoalco, vegeu Tlaloc.
  • Nonohualco, vegeu Tlaloc.
  • Macuiltonaleque, vegeu Ahuiateteo.
  • Macuilxochitl, vegeu Xochipilli.
  • Malinalxochitl, bruixa o deessa de les serps, dels escorpins i dels insectes del desert.
  • Mayahuel, deessa de l'agave.
  • Matlalcueye, vegeu Chalchiuhtlicue.
  • Metztli, deessa de la Lluna.
  • Mextli, vegeu Huitzilopochtli.
  • Mezitl, vegeu Huitzilopochtli.
  • Miccapetlacalli, vegeu Mictecacihuatl.
  • Mictlantecuhtli, déu de l'inframundo.
  • Mictecacihuatl, deessa de l'inframundo.
  • Mictecacioatl, vegeu Mictecacihuatl.
  • Mictecacihuatl, vegeu Mictecacihuatl.
  • Mictlan, vegeu Mictlantecuhtli.
  • Mictlantli, vegeu Mictlantecuhtli.
  • Mictlancihuatl, vegeu Mictecacihuatl.
  • Miccapetlacalli, deessa de la tomba.
  • Milintoc, vegeu Xiuhtecutli.
  • Mixcoatl, déu de la guerra i de la cacera.
  • Miquiztlitecuhtli, déu de la mort.
  • Miquizyaotl, vegeu Tezcatlipoca.
  • Moyocoyan, vegeu Ometeotl.
  • Opochtli, déu de la pesca.
  • Omacatl, vegeu Tezcatlipoca.
  • Ometeotl, déu de la dualitat.
  • Ometecuhtli, déu de la substància.
  • Omecihuatl, deessa de la substància.
  • Omeyotl, vegeu Ometeotl.
  • Ometeoltloque, vegeu Ometeotl.
  • Omiteotl-Inaquizcaotl, vegeu Huitzilopochtli.
  • Oxipe, vegeu Xipe-Totec.
  • Oxomo, deessa de la nit.
  • Oxomoco, vegeu Oxomo.
  • Piltzintecuhtli, déu dels temporals.
  • Patecatl, déu del Pulque.
  • Painal, missatger de Huitzilopochtli.
  • Painalton, vegeu Painal.
  • Paynal, vegeu Painal.
  • Paynalton, vegeu Painal.
  • Quilaztli, vegeu Cihuacoatl.
  • Quetzalcoatl, déu de la saviesa, de la vida, del coneixement, de l'alba, de la fertilitat, patró dels vents i de la llum, el regidor de l'Oest.
  • Quetzalcoatl-Ehecatl, vegeu Quetzalcoatl.
  • Tecciztecatl, vegeu Metztli.
  • Techimaltini, vegeu Tezcatlipoca.
  • Teicu, vegeu Tlazolteotl.
  • Temazcalteci, deessa de la maternitat.
  • Temazkaltezi, vegeu Temazcalteci.
  • Teteoinnan, vegeu Coatlicue.
  • Tetevinan, vegeu Coatlicue.
  • Tetzauhteotl, vegeu Huitzilopochtli.
  • Tetzahuitl, vegeu Huitzilopochtli.
  • Teteucxipe, vegeu Xipe-Totec.
  • Teonexquimilli, vegeu Tezcatlipoca.
  • Teotlale, déu dels deserts.
  • Teoyaominqui, vegeu Cihuacoatl.
  • Teoyaotlatohua, vegeu Cihuacoatl.
  • Teoyaomqui, vegeu Cihuacoatl.
  • Teoxonecuilli, vegeu Tezcatlipoca.
  • Tepeyollotl, déu de les muntanyes i dels ressons.
  • Tezcatlipoca, déu de la providència, de la matèria i de l'invisible, patró de la nit, de l'Óssa Major, de l'impalpable, de la ubiqüitat i del crepuscle, el regidor del Nord.
  • Tezcatzoncatl, déu de l'embriaguesa.
  • Tetzauhcihuatl, vegeu Tzitzimime.
  • Tezauhcihuame, vegeu Tzitzimime.
  • Tiacapan, vegeu Tlazolteotl.
  • Tianquiztli, deesses de les Plèiades)
  • Titlacauan o Tezcatlipoca.
  • Tititlo Cihuacoatl.
  • Tlatlauhquicenteotl o Centeotl.
  • Tlatlauhqui-Tezcatlipoca o Xipe-Totec.
  • Tlatlauhcatezcatlipoca o Xipe-Totec.
  • Tlaloccantecutli o Tlaloc.
  • Tlaloctlamacazqui o Tlaloc.
  • Tlalli-iyollo o Temazcalteci.
  • Tlaliyolo o Temazcalteci.
  • Tlaltetecuin o Ixtliton.
  • Tlacaxipehualiztli o Xipe-Totec.
  • Tlaco o Tlazolteotl.
  • Tlacotzontli, déu del camí matutí.
  • Tlatlauhca-Cinteotl, déu de blat de moro vermell.
  • Tlazolteotl, deessa de la luxúria i dels amors il·lícits, patrona de la incontinència, de la luxúria, de l'adulteri, del sexe, de les passions i de les transgressions morals.
  • Tlazolcuani o Tlazolteotl.
  • Tlaculteotl o Tlazolteotl.
  • Tlaltecuhtli, déu de la terra.
  • Tlalcihuatl, deessa de la terra.
  • Tlahuizcalpantecuhtli, déu de l'Aurora (Venus).
  • Tlaloc, déu del llamp, de la pluja i dels terratrèmols.
  • Tlaloques, déus de les gotes.
  • Tlaloquetotontli, deesses dels rius.
  • Tlacanexquimilli.
  • Tlacatecolotl.
  • Tlalchitonatiuh.
  • Tlalocayotl, déu del vent de l'Est.
  • Tlanempopoloa.
  • Tliltecuhtli.
  • Tloquenahuaque.
  • Tloque.
  • Tloque-Nahuaque.
  • Tlaque-Nahuaque
  • Tloxipeuhca, déu dels agricultors.
  • Tonatiuh, déu del Sol.
  • Tonalleque, esperits masculins encarnats que van morir durant la batalla, eren considerats com els enviats del Mictlán
  • Toci
  • Tocitzin
  • Tocicuahuill
  • Tolotzin, déu de las matlatzincas.
  • Tonacatecuhtli, déu de l'aliment.
  • Tonacacihuatl, deessa de l'aliment.
  • Tonacajoha, vegeu Centeotl.
  • Tonacayohua, vegeu Centeotl.
  • Tonantzin, vegeu Coatlicue.
  • Tzapotlatena, deessa de la naturaleza.
  • Tzitzimime, esperits estel·lars.
  • Tzinteotl, vegeu Centeotl.
  • Tzontemoc, vegeu Mictlantecuhtli.
  • Uitzilopochtli, vegeu Huitzilopochtli.
  • Vitztlampaehecatl, déu del vent del sud.
  • Viveteutl, vegeu Xiuhtecutli.
  • Xalxitlikue, vegeu Chalchiuhtlicue.
  • Xantico, deessa del fogó.
  • Xipe-Totec, déu de la força, patró de la guerra, de l'agricultura, de la vegetació, de la malalties, de les estacions, del renaixement, de la cacera, dels oficis i de la primavera, el regidor de l'Est.
  • Xilonen, vegeu Chicomecoatl.
  • Xilonemin, vegeu Chicomecoatl.
  • Xiuhtecuhtli, déu del foc.
  • Xiuhteteo (Xiuhtotontli)
  • Xiuhtotontli, déus dels focs.
  • Xixiquipilihui, vegeu Chalchiuhtlicue.
  • Xiuhtototl, vegeu Xiuhtecutli.
  • Xoaltecuhtli, déu del somni.
  • Xochipilli, déu de l'amor, de les flors i de la fertilitat, patró de l'art, dels jocs, del ball, del blat de moro i de la música.
  • Xochiquetzal, deessa de la bellesa, de les flors i de la fertilitat, patrona de les joves, de l'embaràs, dels parts i dels oficis de les dones.
  • Xochiquetzalli: vegeu Xochiquetzal.
  • Xochcua, déu de la deforestación.
  • Xochitlicue, deessa de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement.
  • Xocotzin, vegeu Tlazolteotl.
  • Xolotl, déu de l'Ocàs.
  • Xoxouhquicenteotl, vegeu Centeotl.
  • Xucotzin, vegeu Tlazolteotl.
  • Yacatecuhtli, déu del comerç i de l'intercanvi.
  • Ybebeyoban, vegeu Xiuhtecutli.
  • Yoalticitl, deessa dels bressols.
  • Yayauhqui-Tezcatlipoca, vegeu Tezcatlipoca.
  • Yaotl, vegeu Tezcatlipoca.
  • Yaocihuatl, vegeu Cihuacoatl.
  • Yaotecuhtli, vegeu Huitzilopochtli.
  • Yaotzin, vegeu Huitzilopochtli.
  • Yoaltecuhtli, vegeu Tezcatlipoca.
  • Yoalehecatl, vegeu Tezcatlipoca.
  • Yoaltizitl, vegeu Temazcalteci.
  • Yohualli, vegeu Ometeotl.
  • Yxcocauhqui, vegeu Xiuhtecutli.
  • Zacatzontli, déu del camí nocturn.
  • Ziuateotl, vegeu Temazcalteci.

Grups[modifica | modifica el codi]

  • Déus Aquàtics
  • Senyors de la Nit
    • Xiuhtecuhtli, déu del foc.
    • Itztli, déu del sacrifici.
    • Piltzintecuhtli, déu dels temporals.
    • Cinteotl, déu de blat de moro.
    • Mictlantecuhtli, déu de l'inframon.
    • Chalchiuhtlicue, deessa de l'aigua, patrona dels llacs, dels rius, dels mars, de les fonts fluvials, de les tempestes i del baptisme.
    • Tlazolteotl, deessa de la luxúria i dels amors il·lícits, patrona de la incontinència, de la luxúria, de l'adulteri, del sexe, de les passions, de la carnalidad i de les transgressions morals.
    • Tepeyollotl, déu de les muntanyes i dels ressons.
    • Tlaloc, déu del raig, de la pluja i dels terratrèmols.
Senyors de la Nit; (1a) Tlaloc, (1b) Tepeyollotl, (1c) Tlazolteotl, (2a) Chicomecoatl, (2b) Mictlantecuhtli, (2c) Chalchiuhtlicue, (3a) Piltzintecuhtli, (3b) Itztli, (3c) Xiuhtecuhtli.
Esperits encarnats; Tonalleque (1), Cihuateteo (2).
Protectors de la Guerra; (1a) Tlaloc, (1b) Xiuhtecuhtli, (2a) Mixcoatl, (2b) Xipe-Totec.
Protectors del Viatge; (1a) Huehuecoyotl, (1b) Zacatzontli, (2a) Yacatecuhtli, (2b) Tlacotzontli, (3a) Tlazolteotl, (3b) Tonatiuh.
  • Deesses matrones
    • Coatlicue, deessa de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement. Segons versions alternes a la cosmologia,[3] és la mare gestant de Huitzilopochtli.
    • Chimalma, deessa de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement. Segons versions alternes a la cosmologia,[4] és la mare gestant de Quetzalcoatl.
    • Xochitlicue, deessa de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement.
  • Patrons de la Guerra
    • Mixcoatl, déu de la guerra i de la cacera.
    • Xipe-Totec, déu de la força, patró de la guerra, de l'agricultura, de la vegetació, de la malalties, de la primavera, del renaixement, de la cacera, dels oficis i de les estacions, el regidor de l'Est.
    • Tlaloc, déu del raig, de la pluja i dels terratrèmols.
    • Xiuhtecuhtli, déu del foc.

Monstres[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Grisel Gómez Cano. Xlibris Corporation. El Regreso a Coatlicue: Diosas y Guerreras en el Folklore Mexicano (en castellà), 2011, p. 296. ISBN 1456860216. 
  • Primo Feliciano Velázquez. Instituto de Investigaciones Históricas. Códice Chimalpopoca. Anales de Cuauhtitlán y Leyenda de los Soles (en castellà), 1975, p. 161. ISBN 968-36-2747-1. 
  • Adela Fernández. Panorama Editorial. Dioses Prehispánicos de México (en castellà), 1998, p. 162. ISBN 968-38-0306-7. 
  • Cecilio Agustín Robelo. Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología. Diccionario de Mitología Nahua (en castellà), 1905, p. 851. ISBN 978-9684327955. 
  • Otilia Meza. Editorial Universo México. El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac (en castellà), 1981, p. 153. ISBN 968-35-0093-5. 
  • Patricia Turner and Charles Russell Coulter. Oxford University Press. Dictionary of Ancient Deities (en anglès), 2001, p. 608. ISBN 0-19-514504-6. 
  • Michael Jordan. Library of Congress. Dictionary of Gods and Goddesses (en anglès), 2004, p. 402. ISBN 0-8160-5923-3. 
  • Nowotny, Karl Anton. Norman : University of Oklahoma Press, c2005. Tlacuilolli: Style and Contents of the Mexican Pictorial Manuscripts with a Catalog of the Borgia Group (en anglès), 2005, p. 402. ISBN 978-0806136530. 
  • François-Marie Bertrand. Migne. Dictionnaire universel, historique et comparatif, de toutes les religions du monde : comprenant le judaisme, le christianisme, le paganisme, le sabéisme, le magisme, le druidisme, le brahmanisme, le bouddhismé, le chamisme, l'islamisme, le fétichisme; Volumen 1,2,3,4, 1881, p. 602. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mires, Alfredo. Así en Las Flores Como en el Fuego: La Deidad Colibrí en Amerindia y el Dios Alado en la Mitología Universal (en castellà). Ediones Abya-Yala, p. 114. ISBN 997804664X. 
  2. León-Portilla, Miguel. De Teotihuacán a los aztecas: antología de fuentes e interpretaciones históricas (en castellà). UNAM, 1983, p. 23. ISBN 9685805938. 
  3. Fray Bernardino de Sahagún, Còdex Telleriano-Remensis
  4. Còdex Chimalpopoca