Tepoztecatl
 Tepoztēcatl, descrit al Còdex Borgia  | |
| Tipus | deïtat asteca |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | Centzon Totochtin (en)  |
En la mitologia asteca, Tepoztēcatl [teposˈteːkat͡ɬ] (de tepoztli "metall treballable" [teˈpost͡ɬi] i tēcatl "persona" [ˈteːkat͡ɬ]) o Tēzcatzontēcatl [teːskat͡sonˈteːkat͡ɬ] (de tēzcatl [teːskat͡ɬ] "mirall", tzontli "quatre-cents" [ˈt͡sont͡ɬi] i tēcatl "persona" [ˈteːkat͡ɬ]) era el déu del pulque, de l'embriaguesa i la fertilitat. La deïtat també era coneguda pel seu nom calendric, Ometochtli ("dos conills").[1] És un consort de Mayahuel, que és una màscara-avatar de Xōchiquetzal.
Segons el mite asteca, Tepoztēcatl va ser un dels Centzon Tōtōchtin,[2] els quatre-cents fills de Mayahuel, la deessa de la planta maguey, i Patecatl, el déu que va descobrir el procés de fermentació.[1] Com a deïtat del pulque, Tepoztēcatl estava associat amb cultes de fertilitat i Tlàloc.[1] Tepoztēcatl també s'associava amb el vent, per tant deriva un nom alternatiu d' Ehecacone, fill del vent.[1]
Tepoztēcatlapareix en el Còdex Mendoza duent una destral de coure.[1]
El Tepozteco, en l'estat mexicà de Morelos, és un jaciment arqueològic anomenat en honor seu. El lloc era un lloc sagrat per pelegrins de tan lluny com Chiapas i Guatemala.[1] Té una piràmide petita construïda en una plataforma, amb una alçada combinada de 9,5 metres, localitzada en una muntanya amb vistes a Tepoztlán.[1]
Notes i referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Canto Aguilar, Giselle. El Tepozteco, Morelos (Miniguía) (en castellà). Mexico: Instituto Nacional de Antropología e Historia, 1998.
- Fernández, Adela. Dioses Prehispánicos de México (en castellà). Mexico City: Panorama Editorial, 1996. ISBN 968-38-0306-7. OCLC 59601185.