Cotxer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Cotxer

Cotxer

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Auriga
Abreviatura Aur
Genitiu Aurigae
Simbologia el Cotxer
Ascensió recta 6 h
Declinació +40°
Àrea 657 graus quadrats
Posició 21ena
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
4
Estrella més brillant Capella (α Aur)
(Magnitud aparent 0,08)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −40°
Durant el mes de Febrer hi ha la millor visibilitat

El Cotxer (Auriga segons la denominació de la Unió Astronòmica Internacional)[1] és una constel·lació de l'hemisferi nord. És una de les 48 constel·lacions esmentades per Ptolemeu, i també una de les 88 constel·lacions modernes. La seva estrella més brillant és Capella —una de les més brillants — associada amb el mite d'Amaltea.

Trets notables[modifica | modifica el codi]

Hi trobam dues estrelles binàries peculiars, ε Aurigae i ζ Aurigae.ε Aurigae és un de les més grans estrelles binàries. Té un període orbital d'uns 27 anys amb un eclipsi d'una durada d'uns 18 mesos. La companya visible és una estrella groga (classe F) supergeganta. El tipus de l'altra estrella és desconegut.

Ambdós sistemes presenten un poc freqüent escenari de evolució dels estels binaris, ja que els dos components estan en un període evolutiu actiu.

Estrelles principals[modifica | modifica el codi]

Capella (α Aurigae)[modifica | modifica el codi]

L'estrella més lluminosa de la constel·lació del Cotxer, Capella (α Aurigae) és una estrella gegant groga de magnitud aparent 0,08, la sisena més brillant del cel, i l'estrella de primera magnitud més apropada al pol nord celeste.


Capella no és molt lluny; a 42 anys-llum de la Terra, forma part de les 100 més pròximes al nostre sistema. El que la caracteritza és que es tracta d'una estrella doble, dues estrelles grogues de la classe G, cadascuna 10 vegades més grossa que el Sol, dues gegantes separades 0,60 UA.

El seu nom vol dir «cabrella» en llatí i es tracta de la cabra que el cotxer porta sobre l'espatla. A la mitologia grega, s'assimila amb Amaltea.

AE Aurigae[modifica | modifica el codi]

AE Aurigae, una estrella blava-blanca en aparença banal, de la magnitud aparent 5,99, distant uns 1.400 anys-llum, és una de les tres «estrelles fugitives» («runaway stars» en anglès), que es desplacen molt ràpidament per l'espai. Les dues altres estrelles són µ Columbae i 53 Arietis, les tres semblen desplaçar-se a velocitat d'uns 100 km/s des del mateix punt a la nebulosa d'Orió (constel·lació) i més precisament de ι Orionis. Segons una teoria, aquestes estrelles haurien estat a l'origen part d'un sistema múltiple que s'hauria desagregat degut a l'explosió en supernova d'un dels seus membres fa uns 3 milions d'anys, projectant a les altres tres estrelles en direccions diferents.

Altres estrelles[modifica | modifica el codi]

Menkalinan (β Aur), que en àrab significa l'espatla del cotxer és una estrella múltiple i variable de la magnitud aparent 1,90.

Almaaz (ε Aur), Hoedus I (ζ Aur) i Hoedus II (η Aur) s'anomenen les cabretes. Almaaz és una de les estrelles dobles més estranyes: el seu període orbital és de 27 anys, amb un eclipse de 18 mesos. El company visible és una supergeganta groga; el tipus de l'altra estrella és desconegut. Hoedus I és una estrella binària, amb un període de 970 dies, composta per una supergeganta i una estrella blava de la seqüència principal.

Objectes celestes[modifica | modifica el codi]

Al cotxer hi podem trobar també molts de cúmuls oberts: M36, M37, i NGC 2281.

Història[modifica | modifica el codi]

El cotxer forma part de les 48 constel·lacions del repertori de Ptolemeu, anomenat l'Almagest, com ja s'ha esmentat.

Aquesta constel·lació representa un home portant sobre l'esquena una cabra, seguit de dos o tres cabrits. És possible que la seva denominació sigui procedent dels babilonis que la denominaven el Cotxe (Rubiki ?) Els grecs l'havien assimilat a Erictoni (No s'ha de confondre amb Erecteu. Una altra ortografia per Erictoni, podria ser Erictó) heroi atenenc que hauria inventat el carro amb quatre cavalls.

L'Auriga en un gravat de 1782

Estrelles notables i d'anomenada[modifica | modifica el codi]

DB F Noms i altres designacions magnitud aparent magnitud absoluta Distància en anys-llum Tipus espectral Comentaris
α 13 Capella, Alpha Aurigae, Alhajoth, Alhaior, Althaiot, Alhaiset, Alhatod, Alhojet, Alanac, Alanat, Alioc 0,08 -0,48 42 M1:comp
  • En llatí capella és el diminutiu de cabra
  • Alhajoth és probablement una forma arabitzada de αίξ, aige, que vol dir "moltó"
  • binària espectroscòpica
β 34 Beta Aurigae, Menkalinan, Menkalina 1,90 -0,1 82,1 A2V
θ 37 Theta Aurigae, Bogardus, Mahasim 2,65 -0,98 173 A0p Si
  • "Mahasim" de l'Àrab Al-Mi'sam el puny
ι 3 Iota Aurigae, Kabdhilinan, Hassaleh 2,69 -3,29 512 K3IIvar
  • Hassaleh segons Becvar
  • < كعب ذي العنان kacb ðī l-cinān El turmell del que porta les regnes (cotxer)
ε 7 Èpsilon Aurigae, Almaaz, Maaz, Al Anz 3,03 -5,95 2000 F01a
η 10 Eta Aurigae, Haedus II, Hoedus II, Maha-Sim 3,18 -0,96 219 B3 V
  • < hædus El cabrit (plural hædi amb ζ Aurigae)
  • "Maha-Sim" de l'Àrab Al-Mi'sam el puny
ζ 8 Dseta Aurigae, Sadatoni, Saclateni, Haedus I, Hoedus I 3,69 -3,22 790 K4II comp
  • < الساعد الثاني as-sācid aθ-θānī/at-tānī El segon bras
  • < hædus El cabrit (plural hædi amb η Aurigae)
  • binària eclipsant
δ 33 Delta Aurigae, Prijipati 3,72 0,55 140 K0III
  • < प्रजापति prajā pati ? El Senyor de la creació
ν 32 Ni Aurigae 3,97 -0,13 215 K0III
π 35 Pi Aurigae 4,30 840
κ 44 Kappa Aurigae 4,32 169
τ 29 Tau Aurigae 4,51 213
16 16 Aurigae 4,54
λ 15 Lambda Aurigae 4,69 79,1
χ 25 Chi Aurigae 4,71 >2000
υ 31 Upsilon Aurigae 4,72 475
2 2 Aurigae 4,79
ψ2 50 Psi2 Aurigae 4,80 433
μ 11 Mu Aurigae 4,82 162
1 1 Aurigae 4,89
63 63 Aurigae 4,91
ψ1 46 Psi1 Aurigae 4,92 >2000
4 4 Aurigae 4,93
ξ 30 Xi Aurigae 4,96 241
9 9 Aurigae 4,98
ψ7 58 Psi7 Aurigae 4,99 364
14 14 Aurigae 5,01
σ 21 Sigma Aurigae 5,02 514
ψ4 55 Psi4 Aurigae 5,04 306
19 19 Aurigae 5,05
φ 24 Phi Aurigae 5,08 401
65 65 Aurigae 5,12
ρ 20 Rho Aurigae 5,22 642
ψ6 57 Psi6 Aurigae 5,22 424
66 66 Aurigae 5,23
ψ5 56 Psi5 Aurigae 5,24 53,9
49 49 Aurigae 5,26
ψ3 52 Psi3 Aurigae 5,34 760
45 45 Aurigae 5,34
40 40 Aurigae 5,35
26 26 Aurigae 5,40
UU Aurigae 5,40 1810
ο 27 Omicron Aurigae 5,46 482
41 41 Aurigae 5,64
51 51 Aurigae 5,70
36 36 Aurigae 5,71
48 RT Aurigae 5,75 1560
53 53 Aurigae 5,76
WW Aurigae 5,82 275
ψ9 Psi9 Aurigae 5,85 826
64 64 Aurigae 5,87
47 47 Aurigae 5,88
39 39 Aurigae 5,90
5 5 Aurigae 5,95
AE Aurigae 5,99 1460
54 54 Aurigae 6,02
62 62 Aurigae 6,02
38 38 Aurigae 6,08
59 59 Aurigae 6,10
17 AR Aurigae 6,15 398
60 60 Aurigae 6,32
43 43 Aurigae 6,33
22 22 Aurigae 6,45
ψ8 61 Psi8 Aurigae 6,46 830
6 6 Aurigae 6,46
42 42 Aurigae 6,53
18 18 Aurigae 6,49
12 12 Aurigae 6,9
HD 45350 7,88 160
  • té un planeta
HD 49674 8,10 134
  • té un planeta
γ Gamma Aurigae

Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coordenades: Sky map 06h 00m 00s; +40° 00′ 00″


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cotxer