Quetzalcóatl

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació maia de Kukulkan o Quetzalcóatl

Quetzalcóatl (Ketsalkoatl en nàhuatl modern, que significa "serp emplomallada") és el nom nahua de la deïtat de la Mesoamèrica antiga, un dels déus de la civilització asteca principalment.

Adoració[modifica | modifica el codi]

El nom, "Quetzalcóatl", literalment « serpent amb plomes de quetzal» (la qual cosa vol dir que és apreciat) en la llengua nàhuatl. Els maies el coneixien com a Kukulkan, i els quitxés com a Gukumatz. Aquesta deïtat fou molt important per a l'art i la religió de gairebé tot Mesoamèrica durant 2.000 anys, des del període preclàssic fins a la conquesta espanyola. Les civilitzacions olmeca, la mixteca, la tolteca, l'asteca i la maia adoraven la serp emplomallada. L'adoració de Quetzalcóatl incloïa sacrificis animals, i en altres tradicions es deia que Quetzalcóatl s'oposava als sacrificis humans, a diferència d'altres déus dels asteques (sobretot de Tezcatlipoca i Huitzilopochtli).

Quetzalcóatl com «Tezcatlipōca Blanc»[modifica | modifica el codi]

Els tolteques tenien un sistema dual de creences. L'oposat a Quetzalcóatl era Tezcatlipoca, el qual va fugir a l'exili per causa de Quetzalcóatl. Els asteques van adoptar la cultura dels tolteques, tot i que van fer-los bessons, oposats però iguals; Quetzalcóatl fins i tot va ser conegut com a Tezcatlipoca Blanc, contrastant amb el Tezcatlipoca Negre. Ambdós junts, van crear el món.

Representació famós de Quetzalcóatl

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Les llegendes amb Quetzalcóatl són molts. Les diverses llegendes expliquen històries molt diferents; Algunes llegendes diuen que era contrari als sacrificis humans, altres diuen que ell estava a favor, i tot i això, hi ha històries en què amic i altres en què és l'enemic de Tezcatlipóca.

Llegenda de Cipactli[modifica | modifica el codi]

En aquest llegendes Quetzalcoatl i Tezcatlipoca són aliats. Bé, van decidir unir les seves forces per ser capaç de crear un món hospitalari per als éssers humans. Però va partir des de zero! Després van ser els únics en l'univers, els seus germans, el mar i un monstre anomenat Cipactli. Cipactli era malvat i salvatge, però era l'únic que tenien disponible Tezcatlipōca i Quetzalcóatl. Els dos es van llançar sobre el monstre en un intent de matar-lo, però va ser molt difícil. El monstre, en veure'ls, es va enfadar i es va menjar un peu a Tezcatlipoca. El peu de Tezcatlipoca va ser reemplaçat amb un mirall (Tezcatlipoca significa "Espill Ardent", en referència a aquest fet), però la batalla no havia acabat encara. Tezcatlipoca estava tan enfadat que ell va fer en el mitjà el cos de Cipactli. Quetzalcoatl va utilitzar un mitjà per crear la terra i un altre per crear el cel. Això Cipactli plor dels seus ulls i Quetzalcoatl, es va mudar a la pietat, va tornar els ulls a les fonts, amb el nas en una cova i cada part del seu cos en un element de la natura.

Llegenda del Cinqué Sol[modifica | modifica el codi]

Després que el sacrifici de Nanahuatl va sortir el sol, però no es podia moure. Els déus estaven preocupats: com els homes podrien viure si no hi havia distinció entre el dia i la nit? Només hi havia un camí: els déus han de morir. El Sol va demandar que els déus es van sacrificar per Quetzalcóalt perquè la sang dels déus podria alimentar al sol. Quetzalcóatl no va voler, però no va poder fer res més que rendir-res. Quetzalcóatl va haver de sacrificar a tots els seus germans, amics, enemics i amants (tots els déus) només perquè el sol es podia moure. Estava tan afligit que va decidir deixar el Mèxic, prometent tornar.

Llegenda del Rei Quetzalcóatl[modifica | modifica el codi]

Cap d'una serp emplomallada al temple de Teotihuacan, lloc associat amb Quetzalcóatl.

Després que el sacrifici de Nanahuatl va sortir el sol, però no es podia moure. Els déus estaven preocupats: com els homes podrien viure si no hi havia distinció entre el dia i la nit? Només hi havia un camí: els déus han de morir. El Sol va demandar que els déus es van sacrificar per Quetzalcoalt perquè la sang dels déus podria alimentar al sol. Quetzalcóatl no va voler, però no va poder fer res més que rendir-res. Quetzalcóatl va haver de sacrificar a tots els seus germans, amics, enemics i amants (tots els déus) només perquè el sol es podia moure. Estava tan afligit que va decidir deixar prometent tornar de Mèxic. La seva popularitat el fet que ell era estimat pel poble li va fer gelós Tezcatlipoca, el seu germà. Tezcatlipoca va decidir a caure en el pecat Quetzalcóatl perquè pugui treure el lloc. Un dia, per tant, li vaig dir: «T'aconsello que beu pulque, el ricavat d'atzavara: Convertir-se així en encara més bello.» Quetzalcóatl no s'imaginava que el seu germà ni tan sols podia mentir, i després va beure pulque es va emborratxar. Durant la intoxicació Quetzalcoatl es va enamorar de Quetzalpetlatzin, però quan vaig venir a descobrir els caps d'Estat estaven furiosos. Quetzalcoatl va ser condemnat a mort. Ell va acceptar i es va convertir tancat en una caixa. Allà no va morir després el van tirar al foc. I el seu cor era Venus, l'estel de l'alba, i va morir. Però Xólotl, que encara era al costat de Quetzalcóatl va anar a Mictlan (l'inframón) per prendre l'ànima de Quetzalcoatl per ressuscitar. Però Quetzalcoatl no podia quedar-se a Mèxic (com assenyala Tezcatlipoca), pel que fos a una altra ciutat, on va romandre fins a la seva mort. Va viure 52 anys, o un cicle sencer de temps.