Tlahuizcalpantecuhtli

Tlahuizcalpantecuhtli

Tlāhuizcalpantecuhtli, tal com es mostra a la pàgina 14 del Codex Telleriano-Remensis. El signe a sobre d'ell és l'any 1 Canya del calendari asteca. (Cliqueu per ampliar)
Tipus	deïtat asteca
Dades
Gènere	masculí

Tlahuizcalpantecuhtli [t͡ɬaːwisˈkaɬpantekʷt͡ɬi] és un membre principal del panteó dels déus dins de la religió asteca, que representa l'estrella del matí Venus. El nom prové de les paraules nàhuatl tlāhuizcalpan [t͡ɬaːwisˈkaɬpan] "alba" i tēuctli [ˈteːkʷt͡ɬi] "senyor". Tlahuizcalpantecuhtli és un dels tretze Senyors del Dia, que representa el 12è dia de la tretzena asteca.

Història de l'origen

Tlahuizcalpantecuhtli té un paper important en la creació de Tonatiuh, el Cinquè Sol en la narrativa de la creació asteca.

Els Memorials de Motolinía i el Codex Chimalpopoca relaten que el governant tolteca Topiltzin Quetzalcoatl es va convertir en l'estrella del matí quan va morir. Quetzalcóatl es llança a una foguera després d'adornar la seva insignia. Una vegada que va començar a cremar, les seves cendres van ser aixecades i diversos ocells preciosos van ser sacrificats fins que l'esperit de Quetzalcóatl va deixar el seu cor com una estrella i esdevingué una part del cel.

Els Annals de Cuauhtitlan donen el seu any de mort com a 1 canya, un cicle de 52 anys des del seu naixement.

A la segona secció del Còdex Chimalpopoca (anomenada Llegenda dels Sols), Tlahuizcalpantecuhtli s'enfada quan Tonatiuh, el déu del sol, no es mou pel cel després de ser creat. Dispara a Tonatiuh amb dards atlatl, però falla i és colpejat pels dards de Tonatiuh, transformant-se en el déu de l'obsidiana i la fredor, Itztlacoliuhqui. La resta de déus presents: Tezcatlipoca, Huitzilopochtli, Nochpalliicue, Yapallicue i Xochiquetzal es sacrifiquen a Teotihuacan per fer moure el Sol pel cel, començant l'era contemporània.

Tlahuizcalpantecuhtli també és vist com un dels quatre déus que mantenien el cel amunt i estava associat amb la direcció cardinal Est.

Tlahuizcalpantecuhtli ferint una dona a la pàgina 53 del Còdex Borgia. (Cliqueu per ampliar)

Efectes

Es creu que Tlahuizcalpantecuhtli causa danys a les persones disparant dards. Segons els Anals de Cuauhtitlan, després de la mort de Topiltzin Quetzalcoatl, va passar quatre dies a Mictlan fent dards abans d'emergir com l'estrella del matí.

Els Annals enumeren les seves víctimes segons els dies del calendari asteca: gent gran a 1 Caiman; nens petits a 1 Jaguar, 1 Cérvol i 1 Flor; nobles a 1 Canya; tothom a 1 Mort; i joves a 1 Moviment. A 1 Pluja, dispara la pluja, perquè no plogui, i a 1 Aigua, provoca sequera.

Tlahuizcalpantecuhtli (esquerra) i Xiuhtecuhtli (dreta), envoltats pels signes de la seva tretzena, a la pàgina 9 del Codex Borbònic. (Feu clic per ampliar.)

Calendari

A més de ser el Senyor del dia 12, en el calendari asteca sagrat anomenat Tōnalpōhualli Tlahuizcalpantecuhtli és patró de la tretzena començant amb el dia 1 Serp i acabant amb el 13 Moviment. En això es combina amb Xiuhtecuhtli, el déu del foc.

Bibliografia

• Bierhorst, John (tr.). History and Mythology of the Aztecs: The Codex Chimalpopoca. Tucson: University of Arizona Press, 1992. ISBN 978-0-8165-1886-9. 
• Durán, Diego. Historia de las Indias de Nueva-España y islas de Tierra Firme (en castellà). México: Impr. de J.M. Andrade y F. Escalante, 1867. 
• F., Townsend, Richard. The Aztecs. Londres: Thames and Hudson, 1992. ISBN 0500021139. OCLC 26265803. 
• Motolinía, Toribio. Memoriales de Fray Toribio de Motolinia: manuscrito de la colección del señor don Joaquín García Icazbalceta (en castellà). Méjico: En casa del editor, 1903. OCLC 929457. 
• Quiñones Keber, Eloise. Codex Telleriano-Remensis: Ritual, Divination, and History in a Pictorial Aztec Manuscript. Austin: University of Texas Press, 1995. ISBN 0-292-76901-6. 

Galeria

• 
  Tlahuizcalpantecuhtli representat a la pàgina 10 al Codex Cospi
• 
  Pàgina 13 del Còdex Fejéváry-Mayer, un calendari d'endevinació, que representa Tlahuitzcalpantecuhtli