Gutis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els gutis o quteus foren un poble a l'est del Tigris, possibles avantpassats del kurds, que des el 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne una part del qual varen arribar a ocupar, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC). Expulsats encara se'ls esmentava a les regions originàries, anomenades Qutum, durant un cert temps. El 2075 aC Xulgi d'Ur hi va fer una expedició. El país de Qutum o dels quteus s'esmenta a les tauletes de Mari vers 1775 aC. Aliats dels elamites (vers 1770 aC), la seva guarnició i la d'Eshnuna a Shubat-Enlil estava manada per La-Awil-Addu, general d'Atamrum d'Allahad, aliat elamita; però els seus soldats desplaçats a Elam foren maltractats i van tornar al seu territori que estava a la província de Quttunan; es van oposar llavors als elamites i quan aquestos foren derrotats a Hiritum els quteus els van amenaçar des de Mankisum. Tenien com a rei a Sasum, al qual es va sotmetre Zaziya o Sasiya dels turuqueus.

Les fonts sumèries retraten els gutis com un poble bàrbar, ferotge de Gutium o Qutium (sumeri: Gu-tu-umki[1] o Gu-ti-umki[2]) a les muntanyes, presumiblement, el central Zagros.

La llengua dels gutis[modifica | modifica el codi]

Generalment s'admet que una cultura uniforme cobrí els temps prehistòrics l'Àsia Occidental; aquesta llengua i aquesta civilització s'anomena <asiànica>, és dir, del vell fons d'Àsia, per a discernir-la amb aquest terme de l'altra qualificatiu <asiàtic>. Pràcticament no es pot dir res sobre la llengua dels guti; d'aquests invasors que, sortits de les muntanyes de l'est, dominaren Babilònia més d'un segle; tan sols se'n coneix alguns noms dels seus reis.

Del seu examen, se'n conclou, que no són semítics. Potser foren asiànics?.(¹)

Reis[modifica | modifica el codi]

  • Erradupizir, cap al 2220-2202 aC
  • Imta 2202-2199 aC
  • Inkixuix 2199-2195 aC
  • Sarlabag 2195-2192 aC
  • Xulme 2192-2186 aC
  • Elulumeix 2186-2180 aC
  • Inimabakeix 2180-2175 aC
  • Igeixauix 2175-2169 aC
  • Iarlabag 2169-2154 aC
  • Ibate 2154-2151 aC
  • Iarlanbag 2151-2148 aC
  • Karum 2148-2147 aC
  • Kabilkin 2147-2144 aC
  • Laerabum 2144-2142 aC
  • Irarum 2142-2140 aC
  • Ibrahum 2140-2139 aC
  • Khalbum 2139-2137 aC
  • Puzursin 2137-2130 aC
  • Iarlaganda 2130-2123 aC
  • Sium 2123-2116 aC
  • Tiriqan 2116 aC

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ETCSL. La Llista de Reis Sumeris. Consultat el 2010.
  2. ETCSL. La Maledicció d'Agade Consultat el 18 de desembre del 2010.