Inanna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estrella de vuit puntes, símbol de Inanna

Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC. Se la considera la deessa sumèria de la libido, la guerra i, en el seu aspecte astral, se la identifica amb el planeta Venus.

Sembla ser l'antecessora de moltes divinitats similars, com Ixtar, Venus o Afrodita. Va descendir a l'infern o inframón, essent el primer relat conegut d'una catàbasi.

En algunes tradicions fou filla d'Anu i Ki (la terra), i en altres de Sin i Ningal (la lluna). Té set temples a Summer, el major estava a Uruk E.Ana. El seu consort fou Dumuz (Semidéu i heroi d'Uruk). El temple d'Inanna a Uruk, esta dedicat a ella i a Anu.

Culte[modifica | modifica el codi]

Va tenir set temples a Sumèria, el major dels quals estava a Uruk el temple de E-anna, dedicat a ella i a Anu.

La ciutat d'Uruk, dedicada a Inanna, tenia celebracions diverses d'àmbit sexual i violent. Es tenen referències del poema babiloni de Erra, en el qual es critica durament l'actitud d'un rei d'Uruk, que no tracta amb suficient amabilitat a les "prostitutes, cortesanes i [...] als nois alegres que van canviar la seva masculinitat per feminitat "així com els portadors de dagues, portadors de navalles... ja que aquests amb els seus actes agraden al cor d'Ishtar.

Mites[modifica | modifica el codi]

Enki i Inanna[modifica | modifica el codi]

Segons el mite sumeri d'Enki i Inanna (en acadià Ea i Ishtar) el déu de l'aigua Enki, una de les deïtats més importants, ocultava els em, que eren totes aquelles formes de conducta i usos socials necessaris per al funcionament del món. Però Inanna, vol portar-los a la seva ciutat d'Uruk. Per a això viatja pels cels en la seva barca cap al apsu, la llar d'Enki. Aquest, que està advertit de les intencions d'Inanna, prepara una festa per rebre-la. Però Inanna aprofita el convit i emborratxa al déu. Quan es recupera, Enki mana a una sèrie d'emissaris perquè recuperin els em, però Inanni els venç i finalment, s'emporta els em a la ciutat d'Uruk des d'on es difonen.

Descens a Irkalla[modifica | modifica el codi]

En la tradició mesopotàmica, tardor i hivern són èpoques en les quals la terra recupera la seva força i la seva puresa en contraposició amb primavera i estiu, èpoques de florida i fertilitat. A sumèria, aquesta època (tardor i hivern) s'usa amb la mateix fi religiós, recuperar la força i millorar internament. Irkalla (terra de la no tornada) és el lloc al que van, segons la tradició mesopotàmica, les impureses, els mals hàbits, les memòries que es perden, així com el lloc al que van els morts. La mort, en la tradició mesopotàmica, és un estat de purificació i millora que condueix a una nova vida.

En aquest context explica la mitologia sumèria que Inanna va decidir baixar a l'inframón per enfrontar-se a la seva germana i deïtat oposada, Ereixkigal. En la lluita Inanna va morir, després de la qual cosa cap ésser a la terra tenia desig cap d'apariar-se: ni homes ni animals. Davant això, Enki crea a unes criatures sense gènere que enganyen a Ereshikigal aconseguint que els lliuri el cadàver de la deessa al que apliquen l'aigua de la vida. Així Inanna ressuscita, però ha de trobar un substitut que ocupi el seu lloc en la ultratomba. En tornar a la terra troba que el seu espòs Dumuzi ha ocupat el seu lloc, per la qual cosa és a ell a qui envia a l'inframón.

Com a conseqüència Dumuzi reina durant la tardor i l'hivern, mentre Inanna reina durant la primavera i l'estiu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]