Persis
De Viquipèdia
Persis o Pèrsida fou una regió de Pèrsia considerada el cor de Pèrsia i el districte que dóna nom al poble dels perses. Era una província muntanyosa amb poques planes però amb valls molt fèrtils, entre les quals destaquen les de la rodalia de Persèpolis, la capital.
La costa era càlida i arenosa i estava molt poc habitada. Les muntanyes principals eren les muntanyes Parachoathras (Elwend) i les muntanyes Ochus (potser Nakhilu). Els rius principals eren l' Araxes (Bend-Amír,), el Medus (Pulwán), i el Cyrus (Kúr), a l'interior, i el Bagrada, el Padargus, l' Heratemis, el Rhogonis, i l' Oroatis, a la costa, Les principals ciutats eren Pasargada, primera capital, Persèpolis, Gabes (Gabae), residència ocasional dels reis, Taoce i Aspadana.
Sota els aquemènides i més tard amb els selèucides formava una gran satrapia, una satrapia i una satrapia menor. La gran satrapia de Persis (Pārsa) tenia capital a Pasargada. Sàtrapes coneguts foren:
- Sybares, en temps de Cir I el gran
- Ariobarzanes, en temps de Darios III
La gran satrapia estava formada per dues satrapies:
- Persis que limitava al nord amb Mèdia, a l'oest amb Susiana; al sud amb el golf Pèrsic
- Susiana
Al seu torn la satrapia de Persis estava formada per dues satrapies menors:
- Persis, equivalent a la regió de Fars
- Carmània (potser la Yutiva de la inscripció de Bisutun), un sàtrapa de la qual és esmentat en una inscripció: Karkish. Aquesta satrapia la formaven el Kirman i Luristan, i la capital probablement era la ciutat de Kirman. El límit oriental era probablement el llac Hamun i les terres pantanoses a l'oest del Sistan.
