Xiraz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xiraz
En farsi: شیراز, Šīrāz
La nit a Shiraz
La nit a Shiraz
País
• Província
Iran
Fars
Superfície 340 km²
Altitud 1.500 msnm
Població (2006)
  • Densitat
1,227,311 hab.
3.609,74 hab/km²
Coordenades 29° 37′ N, 52° 32′ E / 29.617°N,52.533°E / 29.617; 52.533Coord.: 29° 37′ N, 52° 32′ E / 29.617°N,52.533°E / 29.617; 52.533
Distàncies 690 km de Teheran
345 km de Isfahan
440 km de Kuwait
Web

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars. És a 1.486 m sobre el nivell del mar, al peu de les muntanyes Zagros, amb una població d'1.227.311 (2006). La part nord de la ciutat té el llit d'un riu sec i al sud hi ha el llac Mihalu. Shiraz va ser capital de Pèrsia durant la dinastia Zand, entre 1750 i 1794. Ha patit diversos terratrèmols destacant els de 1824 i 1853 que van causar molts morts.

Economia[modifica | modifica el codi]

Xiraz és el centre econòmic del sud de l'Iran. Després de la segona meitat del segle XIX, la ciutat va ser testimoni d'un desenvolupament econòmic que van canviar l'economia de la ciutat. L'obertura del Canal de Suez el 1869 va permetre la importació massiva de productes manufacturats barats d'Europa, tant directament com passant per l'Índia.[1] Els grangers van començar a cultivar en quantitats sense precedents cascall, tabac i cotó i gran part de la collita per a exportació va passar per Shiraz cap al Golf Pèrsic. Els mercaders iranians de Fars van desenvolupar xarxes comercials per al transport de totes aquestes mercaderies, establint cases de comerç a Bombai, Calcuta, Port Said, Istanbul i fins i tot Hong Kong.[1]

La base econòmica de la ciutat prové dels productes agropecuaris de la regió, entre els quals destaca la viticultura, la citricultura, la floricultura, el cultiu d'arròs i cotó. La vitivinicultura ha estat present en la història de la regió, on es produïa el vi Shirazi. La indústria s'enfoca a la producció cimentera, sucrera, fusta, metal·lúrgia, de fertilitzants, tèxtil, i destacala producció de catifes.[2] D'altra banda, a Shiraz es concentren el 53% de les inversions en electrònica de tot el país.[3]

Barris de Xiraz[modifica | modifica el codi]

Jardins d'Eram, a Shiraz.

Llista de barris de Xiraz:

  • Abivardi
  • Farhang Shahr
  • Ghasrodasht
  • Kooye Zahra
  • Ma'ali Abad
  • Molla Sadra
  • Shahcheragh
  • Shahrak-e-Golestan
  • Shahrak-e-Sadra
  • Tachara
  • Zerehi
  • kolbeh saadi
  • Podonak
  • Payegah
  • Eram
  • Bagh-e Nari (Narvan)
  • Siahatgar BLVD
  • Abiari Ave
  • Plaça Artesh (Plaça de l'exèrcit)

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Xiraz

Fundada o refundada pels àrabs el 693, va pertànyer a omeies, abbàssides, buwàyhides, seljúcides, salghúrides, ilkhànides, indjúides, muzaffàrides, timúrides, kara koyunlu, ak koyunlu, safàvides, ghalzay, afxàrides (Nàdir-Xah Afxar), zands, qadjars, pahlevis i finalment a la república islàmica de l'Iran.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Cole, Juan R. I. (1999). «Religious Dissidence and Urban Leadership: Baha'is in Qajar Shiraz and Tehran». Journal of the British Institute of Persian Studies (37). 123-142.
  2. Kjeilen, Tore. "Shiraz" LookLex, consultado el 20 de junio, 2008.
  3. "Projects: Shiraz Special Electronic Economic Zone," Arsh K S Co., 2007.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xiraz Modifica l'enllaç a Wikidata


Vista panoràmica de Shiraz la tardor del 2009
Vista panoràmica de Shiraz la tardor del 2009
Vista panoràmica del carrer Saheli, a Shiraz, la primavera del 2010
Vista panoràmica del carrer Saheli, a Shiraz, la primavera del 2010