Xiraz
| La nit a Shiraz | |
| País • Província |
Iran Fars |
| Superfície | 340 km² |
| Altitud | 1.500 msnm |
| Població (2006) • Densitat |
1,227,311 hab. 3.609,74 hab/km² |
| Coordenades | 29° 37′ N, 52° 32′ E / 29.617,52.533Coord.: 29° 37′ N, 52° 32′ E / 29.617,52.533 |
| Distàncies | 690 km de Teheran 345 km de Isfahan 440 km de Kuwait |
| Web | |
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars. És a 1.486 m sobre el nivell del mar, al peu de les muntanyes Zagros, amb una població d'1.227.311 (2006). La part nord de la ciutat té el llit d'un riu sec i al sud hi ha el llac Mihalu. Shiraz va ser capital de Pèrsia durant la dinastia Zand, entre 1750 i 1794. Ha patit diversos terratrèmols destacant els de 1824 i 1853 que van causar molts morts.
Taula de continguts |
Economia [modifica]
Xiraz és el centre econòmic del sud de l'Iran. Després de la segona meitat del segle XIX, la ciutat va ser testimoni d'un desenvolupament econòmic que van canviar l'economia de la ciutat. L'obertura del Canal de Suez el 1869 va permetre la importació massiva de productes manufacturats barats d'Europa, tant directament com passant per l'Índia.[1] Els grangers van començar a cultivar en quantitats sense precedents cascall, tabac i cotó i gran part de la collita per a exportació va passar per Shiraz cap al Golf Pèrsic. Els mercaders iranians de Fars van desenvolupar xarxes comercials per al transport de totes aquestes mercaderies, establint cases de comerç a Bombai, Calcuta, Port Said, Istanbul i fins i tot Hong Kong.[1]
La base econòmica de la ciutat prové dels productes agropecuaris de la regió, entre els quals destaca la viticultura, la citricultura, la floricultura, el cultiu d'arròs i cotó. La vitivinicultura ha estat present en la història de la regió, on es produïa el vi Shirazi. La indústria s'enfoca a la producció cimentera, sucrera, fusta, metal·lúrgia, de fertilitzants, tèxtil, i destacala producció de catifes.[2] D'altra banda, a Shiraz es concentren el 53% de les inversions en electrònica de tot el país.[3]
Barris de Xiraz [modifica]
Llista de barris de Xiraz:
- Abivardi
- Farhang Shahr
- Ghasrodasht
- Kooye Zahra
- Ma'ali Abad
- Molla Sadra
- Shahcheragh
- Shahrak-e-Golestan
- Shahrak-e-Sadra
- Tachara
- Zerehi
- kolbeh saadi
- Podonak
- Payegah
- Eram
- Bagh-e Nari (Narvan)
- Siahatgar BLVD
- Abiari Ave
- Plaça Artesh (Plaça de l'exèrcit)
Història [modifica]
Fundada o refundada pels àrabs el 693, va pertànyer a omeies, abbàssides, buwàyhides, seljúcides, salghúrides, ilkhànides, indjúides, muzaffàrides, timúrides, kara koyunlu, ak koyunlu, safàvides, ghalzay, afxàrides (Nàdir-Xah Afxar), zands, qadjars, pahlevis i finalment a la república islàmica de l'Iran.
Personatges il·lustres [modifica]
Notes [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Cole, Juan R. I. (1999). «Religious Dissidence and Urban Leadership: Baha'is in Qajar Shiraz and Tehran». Journal of the British Institute of Persian Studies (37). 123-142.
- ↑ Kjeilen, Tore. "Shiraz" LookLex, consultado el 20 de junio, 2008.
- ↑ "Projects: Shiraz Special Electronic Economic Zone," Arsh K S Co., 2007.
Bibliografia [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xiraz |
- Lloc web oficial (persa)
- Shiraz Bazar Directory (persa)
- Shiraz, Cambra de Comerç
- Shiraz, galeria de fotos
- galeria de panoràmiques de Shiraz
