Khuzestan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Khuzestān (persa: خوزستان) és una de les 30 províncies d'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic. La capital és Ahvaz (Ahwaz). La superficie és de 62.238 km² i la població el 2006 de 4.274.979 habitants. Altres ciutats de la província són Behbahan, Abadan, Andimeshk, Khorramshahr, Bandar Imam, Dezful, Shushtar, Omidiyeh, Izeh, Baq-e-Malek, Mah Shahr, Dasht-i Mishan/Dasht-e-Azadegan, Ramhormoz, Shadegan, Susa, Masjed Soleiman, Minoo Island i Hoveizeh. La província portava anteriorment al 1926 el nom d'Arabistan i els independentistes àrabs del Khuzestan l'anomenen Ahwaz.

Història antiga[modifica | modifica el codi]

Era el país dels Huz o Khuz (Hussi, Kussi). Estrabó l'esmenta com Uxii igual que Plini el Vell. Fou una regió de Pèrsia que correspon aproximadament a l'Elam antic i la Susiana clàssica. Del Khuz deriva Khuzestan i de Huz deriva Ahwaz. La mateixa etimologia té la població d'Hawiza.

Sota els aquemènides fou la província d'Uvaja, amb Susa com a capital. Sota els sassànides va formar part de la gran província (pashghos) de Nemroz (Província del Sud) dividida en set kures (kura = districte).

El primer atac àrab (després d'un petit raid de reconeixement més enllà del Kharun) fou fet el 638 per Abu Musa al-Ashari; Ahwaz va ser ocupada i la província estava a les seves mans el 640.

Historia a l'edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Dependència del govern de Bàssora al segle IX fou una província separada del califat que va patir seriosament els atacs dels zandj que van damnar de manera considerable el sistema de reg de la província. Va caure en mans dels buwàyhides sota els quals fou en diversos moments un govern separat en mans d'una línia buwàyhida i altres dependència generalment de la branca de Bagdad.

El 1054 va passar als seljúcides i després el confós període dels atabegs entre el final dels seljúcides al segle XII i la invasió mongola al segle XIII, fou dominada pels mongols quedant dintre el khanat Il-Khan. Després del 1335 va passar als djalayàrides i al final del segle la regió fou atacada per Tamerlà i aprofitant la situació es va establir al segle XV una dinastia local àrab xiïta anomenada els Mushasha amb seu a Hawiza a l'antic curs del Kharha, al Khuzestan occidental, i durant 70 anys fou independent. El 1508 Hawiza, Dezful i Shushtar foren ocupades pels safàvides de Pèrsia, després d'haver ocupat Bagdad, i el sayyid mushahsa es va sotmetre i va poder conservar la zona occidental del Khuzestan, com a vassall safàvida fins al segle XVIII. Aquesta part dels Khuzestan fou coneguda des de llavors com Arabistan perquè tot i ser domini persa estava poblada per àrabs. El sayyid mushasha va rebre el títol de wali d'Arabistan, que el grau més alt entre els governants de les marques o terres frontereres i dins de les quatre categories d'aquestos governs el wali d'Arabistan tenia al seu torn la més alta.

Història moderna[modifica | modifica el codi]

Els perses van començar a ocupar la zona el 1508 però el 1514 els otomans la van reconquerir, per caure de nom en mans perses el 1529. Pel tractat d'Omassiyah, del 1542 va ser reconeguda possessió otomana.

Els perses van conquerir altre cop la regió el 1623 i la van conservar fins al 1639 quan el tractat de Qasr-e-Shirin la va retornar als otomans. A començaments del segle XVIII els perses van iniciar la penetració al districte d'Hawizah però finalment el tractat de Amir Ashraf de 1727 va restablir l'anterior situació; el 1729 Nadir Shah va ocupar la regió militarment i va imposar el vassallatge als mushasha (que jugaven hàbilment entre els dos poders), però els otomans l'haurien reconquerit a la mort de Nadir Shah el 1747. En el segle XVIII i començaments del XIX les tribus àrabs dels Banu Kab i Banu Lam establertes a la zona van deixar cada cop menys poder als mushasha. Els Banu Kab s'havien establert en gran nombre al segle XVII i unides a les tribus locals van adquirir un gran poder cap al final del segle coincidint també amb l'eclipsi persa a la mort de Nadir Shah i sota els zand. L'establiment dels àrabs i la seva hostilitat amb els iranians, els danys que van causar a l'agricultura els nòmades àrabs emigrats i les tribus depredadores dels luris i bakhtiyaris, i els atacs a les caravanes dels Banu Lam, van causar una accentuada decadència econòmica de la província. La inestabilitat i debilitat del govern central, amb excessius canvis de governador i males gestions, no contribuïen a aturar la situació. Els xeics àrabs van començar a recaptar impostos i va arribar que ho feien cinc i sis vegades a l'any, empobrint a la gent.

Abans del 1800 el Banu Kab exercien el seu domini efectiu entre Bàssora i Bihbihan (a Fars) i s'havien fet xiïtes atraient a les poblacions perses. Els Banu Lam eren nòmades que es van establir al curs inferior del Tigris entre 1788 i 1846; unes 18.000 famílies (125.000 persones) es van establir a la zona en aquestos anys i es van sedentaritzar. El 1812 els àrabs Muntafiq van emigrar a Hawiza i van expulsar als Banu Kab; els Banu l-Muntafik van restar sunnites. Al segle XIX el nom d'Arabistan es va traslladar a tota la província i no només a la part occidental.

El 1818 la regió fou atacada pels perses però una vegada més la sobirania otomana fou confirmada pel tractat d'Ard Roum el 1823. El poder principal era el xeic de la tribu Bani Kaab, que considerava que la seva autonomia estava millor preservada sota domini otomà. Pèrsia va reclamar contínuament el territori i una comissió russo-britànica va establir el 1851 la frontera entre ambdues parts a Mohammara, però l'acord mai no fou signat oficialment. Finalment el 1865 es va decidir que cada districte correspondria a qui l'ocupés de fet, el que afavoria als otomans però sobretot als caps locals àrabs.

Bandera blanca de la dinastia Banu Kab que governava el xeicat independent de Mohammara, fins vers el 1925

El 1902 Gran Bretanya va reconèixer la independència del xeic d'Al-Ahwaz i el 1905 va signar un tractat d'aliança amb el xeic Kazaal (el darrer xeic d'Ahwaz), en forma similar al signat amb el xeic de Kuwait. El 1908 es va descobrir petroli a Masdjid-i Sulayman. El 1913 Pèrsia i l'imperi Otomà van ratificar el tractat d'Ard Roum, amb una clàusula addicional que reconeixia els drets de sobirania del xeics d'Al-Ahwaz, anomenat xeic de Mohammara, sobre la regió. Amb la derrota otomana al final de la primera guerra mundial, des del 1917 de fet el territori fou plenament independent.

El 20 d'abril de 1925 el perses van envair el territori; els britànics van al·legar que el xeic Kazaal estava sota la seva protecció però no van voler o saber impedir l'atac i van permetre l'ocupació del país per les forces del xa en poques setmanes, i llavors es va formar la província d'Arabistan i després Khuzestan. Fadlallah Khan Zahidi fou nomenat governador. Fins aquestes dates la bandera en ús al país era totalment blanca i s'anomenava Baiyoodh ("La blanca"), en relació a una llegenda sobre un ocell blanc. Kazaal fou capturat i enviat a Teheran on fou obligat a abdicar en el seu fill Khaseb, que es va reconèixer vassall de Pèrsia i va denunciar tots els tractats fets amb altres països, excepte els fets amb Pèrsia. La llengua àrab fou prohibida. Les tribus àrabs van ser hostils al nou govern i al cap de tres mesos els antics soldats de Kazaal es van revoltar (juliol del 1925) dirigits per Shalash i Sultan, proclamant la independència d'Al-Mohammara i hissant la bandera nacional que fou vermella, blanca i negra. L' artilleria persa va posar fi a la revolta.

No va tardar a esclatar una altra rebel·lió dirigida pel xeic Abdel Mohsen Al Khaqani amb centre a Al-Mohammara, però tanmateix fou dominada. El 1928 es va revoltar Mohieddine Az Zebaq, cap de les tribus Churfa, al districte d'Al-Hawizah, formant un govern que va resistir sis mesos. El 1929 es va rebel·lar el xeic Hadi Kashef al Ghata, rebel·lió que es va mantenir, encara que a baix nivell, fins al 1939. L'ex xeic Kazaal va morir a Teheran el 1936.

La II Guerra Mundial i el petroli van fer redreçar l'economia provincial i especialment el 1938 quan es va acabar el ferrocarril transiranià, que passava per Ahwaz i arribava al sud fins a Bandar-i Shahpur.

El 1940 va esclatar la revolta del xeic Haidar Al Kaabi a Al-Minauw, però fou capturat i executat. El 1943 es va rebel·lar Khasseb, fill de l'ex xeic Kazaab, al que va seguir el seu germà Abdallah el 1945. El 1946 es va formar i es va rebel·lar el partit As Saadah (El Saadeh), dirigit per Husein Fatami, que va acabar executat pels perses. El 1949 Jounos A l'Assi es va revoltar a Al-Besitien sense èxit.

El 1956 es va crear el Ahwaz Liberation Front (ALF) que va donar pas el 1960 al National Front for the Liberation of Al Ahwaz (NFLA) i el 1968 al Peoples Front for the Liberation of Al Ahwaz (PFLA), el nom del qual fou canviat el 7 de febrer de 1979 a "Arab Revolution Movement for the Liberation of Al-Ahwaz" (ARMLA).

El petroli va portar la riquesa i ciutats com Abadan i Khorramshahr van créixer extraordinàriament. Nombrosos camps de petroli es van obrir a la província i foren units per carreteres i per oleoductes a la refineria d'Abadan i a Bandar-i Mahshahr (antiga Bandar-i Mashur). El poble d'Abadan amb uns centenars d'habitants el 1925, va passar a ser la cinquena ciutat de l'Iran (325.000 habitants el 1975). El port d'aigües fondes de l'illa de Kharg es va obrir el 1961 i el 1962 l'embassament de Muhammad Reza Pahlevi al Diz que van abastir d'aigua la província per usos personals, industrials i de reg. Es van planejar nous embassaments construïts els següents anys. La universitat de Djundishahpur es va desenvolupar de manera ràpida.

A la província de Khuzestan es va formar el 1979 la Arab Political Cultural Organization (APCO) que va demanar algunes concessions l'abril d'aquell any i se li va permetre formar un consell provincial amb autonomia limitada; no obstant els Guardians de la Revolució tenien una forta presencia a Khorramshahr. El 14 de juny de 1979 un grup d'oposició anomenat "Arab Popular Movement in Arabistan" va atacar les refineries (l'anomenat Dimecres Negre) i el 3 d'abril de 1980 el mateix grup va ocupar l'ambaixada d'Iran a Londres, demanant l'alliberament de 91 àrabs detinguts pel règim iranià; després foren acusat de ser un moviment d'oposició iranià amb suport iraquià. El seu líder "Salim" (Awn Ali Mohammed) i quatre membres més del grup van morir en l'assalt policial i un sisè membre, Fowzi Badavi Nejad, fou capturat i condemnat a presó de per vida. Els moviments d'oposició van haver de sortir del país.

La província fou el principal teatre de les operacions iraquianes a la guerra entre Iran i Iraq del 1980 al 1988. La refineria d'Abadan fou destruïda, diverses ciutats i llocs foren destruïts incloent llocs artístics i històrics; la meitat de la província fou ocupada pels iraquians (1980-1982) amb lluites; milers d'habitants van fugir de la província. El 1982 els iranians van passar al contraatac i van expulsar les forces de Saddam Hussein. La batalla de Khorramshahr fou un moment crucial i la victòria iraniana va capgirar la situació i encara se celebra cada any a Iran. Al final de la guerra, a mesura que es van restaurar les ciutats destruïdes, els iranians perses van tornar a la província però no hi ha estadístiques de la població per ètnies. Khorramshahr fou l'única ciutat destruïda completament.

Diversos grups es va unir i durant la guerra entre Iran i Iraq es va acabar formant com a principal organització (1990) l'Al-Ahwaz Liberation Organisation (ALO) presidida per Faleh Abdullah al-Mansouri un antic oficial del xa, que va haver de fugir a Holanda el 1989.[1] A l'interior un partit anomenat Islamic Reconciliation Party (Hezb al-Wefagh), conegut també com a Reconciliation Committee (Lejnat al-Wefagh), va romandre tolerat fins al 2006.

Una sèrie d'atacs armats es van produir el 2005, els primer a l'elecció presidencial del 12 de juny

Política i simbologia independentista[modifica | modifica el codi]

Bandera dels àrabs de Khuzestan, de l'ALO i altres organitzacions

La bandera adoptada per l'ALO com a nacional és en proporció oficial 1:2 (de fet hi ha una majoria d'exemplars en 2:3) amb tres franges horitzontals, vermella, blanca i negre; al centre de la franja blanca un anell verd i al seu interior, tocant l'anell, un estel verd de cinc puntes. El vermell representava la independència, el sacrifici i la defensa del país; el blanc, la pau la puresa i l'amistat; el negra la profunditat del mar; l'estel representava la grandesa i glòria dels àrabs i al poble; el cercle, el poble a l'entorn d'Ahwaz. Aquesta bandera és reconeguda com a bandera nacional per les tres organitzacions que formen l'ALO, i per altres organitzacions: el Democratic Solidarity Party of Al-Ahwaz, i el Al-Ahwaz Arab Peoples Democratic Popular Front.

La situació interior posterior és bastant desconeguda; tots els grups d'oposició es van refugiar a l'Iraq, excepte L'Arabic Front Liberation Ahwaz (AFLA).

Bandera del parlament a l'exili 1999
Bandera del parlament a l'exili 2007

El anomenat Parlament d'Ahwaz (o Arabistan) a l'exili, format per una part dels grups àrabs opositors, va decidir el 1999 sobre la bandera nacional, amb l'acord de totes les tendències participants, però amb l'oposició de les vinculades a l'ALO, per motius polítics. La bandera seleccionada tenia els colors de la revolució àrab. La mitja lluna representa als habitants musulmans de la regió; l'estel té vuit puntes, una per cada revolució en las que el pobla d'Ahwaz ha participat. Els colors són coincidents amb els d'altres pobles àrabs que busquen la llibertat, com els palestins o sahrauís, amb les que el poble d'Ahwaz declara una especial germanor i solidaritat. A la franja blanca es va incloure les paraules "Allah Akbar" en verd (també en negre).

Els grups principals existents actualment són:

ALO
APA

Fou formada per la unió del Democratic Revolutionary Front for the Liberation of Arabistan (DRFLA),[2] People's Front for Liberation of Arabistan (PFLA) i Arab Front for the Liberation of Al-Ahwaz (AFLA).

La seva branca armada és l'Ahwaz Popular Army (APA).

Els seus òrgans executius són el Ahwaz Revolutionary Council i la Democratic Republic of Al-Ahwaz.

antic
actual

la seva bandera és blanca amb l'emblema al centre. L'emblema està format per un cercle que a la part superior són les lletres aràbigues del nom i a la inferior, al costat esquerre una palmera i a la dreta una espiga de blat; al centre l'estel de cinc puntes verd i al centre de l'estrella un pentàgon blanc dins del qual un cap de falcó mirant al vol; sota el falcó un trapezi vermell. La figura del centre imita tanmateix un puny que era al centre de l'antic emblema; aquest incloïa també una mitja roda dentada i una falç, que donava indicació de la seva orientació esquerrana.

DSP

Propugna un estat federal i reconeix la integritat territorial d'Iran.

És el motor del Congress of Iranian Nationalities for a Federal Iran (CINFI) en el que participen diversos grups d'Iran, entre els quals grups kurds, balutxis, àzeris, turcmans i alguns altres.

AARP

Va reclamar algunes bombes a un oleoducte (abril 2005) i a la ciutat d'Ahwaz (juny 2005), però altres grups també van reivindicar els fets i la seva activitat real sobre el terreny és ara com ara incerta.

El seu emblema presenta la bandera nacional. Inclou algunes insripcions (les inscripcions de la imatge no són segures).

ANLM
bandera
  • Al-Ahwaz National Liberation Movement (Moviment Nacional d'Alliberament d'Al-Ahwaz); aquest partit va adoptar el 6'agost de 2007 una bandera verda amb les paraules "Allah Akbar", el nom del moviment (damunt) i altres inscripcions aràbigues (sota), tot en color blanc, i va reconèixer la bandera nacional d'Ahwaz decretada per l'anomenat parlament a l'exili. El secretari general és Sayed Taher Al-Sayed Na'ma. El seu organisme polític aglutinador és l'Al-Ahwaz National Assembly i el Parlament a l'exili.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. l'11 de maig del 2006 fou segrestat a Síria i portat a Iran; fou condemnat a mort el 30 d'octubre del 2007; la seva sort no ha estat anunciada i encara que les informacions arribades parlaven de la seva execució en 48 hores probablement segueix actualment en vida (juny de 2008)
  2. aquest grup, que tenia el suport d'Iraq, va dirigir la presa d'hostatges a l'ambaixada a Londres el 1980

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khuzestan
  • G. N. Curzon, Persia and the Persian Question, Londres 1966
  • Cambridge History of Iran
  • The Banu Kab: an amphibious brigand state in Khuzistan, 1971

Coord.: 31° 19′ 38″ N, 48° 41′ 38″ E / 31.3273°N,48.694°E / 31.3273; 48.694