Baiazid ibn Uways
Shaikh Bayazid ibn Uways Jalayir fou un príncep jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I), proclamat sultà a Sultaniya del 1282 al 1284.
En vida del seu pare fou empresonat però alliberat a la seva mort, quan va pujar al poder el seu germà Husayn, que el va associar al poder si bé amb poc poder.
El 1282, els germans Ahmad i Baiazid preparaven una revolta contra Husayn. El primer que va actuar fou Ahmad que es va dirigir a Ardabil on va reunir forces. Baiazid va fugir de Tabriz i es va retirar a Rayy, de la que es va apoderar. L'amir Adil Agha va marxar a Rayy i va assetjar a Baiazid però davant la resistència, Husayn li va enviar tropes de reforç, desguarnint Tabriz. Llavors Adil Agha va retirar el seu suport a Husayn i es va entendre amb Baiazid per la seva proclamació com a sultà que es va produir a Sultaniya (la residència d'Adil Agha), però Ahmad pel seu costat també volia el poder.[1]
Aleshores Ahmad, per sorpresa, va avançar des d'Ardabil i va ocupar Tabriz matant a Husayn (primavera del 1382). Per assegurar la seva posició contra Adil i Baiazid d'un costat i contra Ali i Pir Ali Badak de l'altra, Ahmad va demanar ajut als Kara Koyunlu. Shaykh Ali i Pir Baduk (que dominaven Iraq) van sortir de Bagdad en direcció a Tabriz a l'Azerbaidjan. Ahmad els va sortir al encontre i la batalla es va lliurar al Huft Rud (Set Rius). L'ala esquerra del sulta Ahmad anava manada per l'amir Omar Kipchak que va fer defecció i es va unir a Shaykh Ali. Ahmad va abandonar el camp de batalla i per la ruta de Khoy va fugir cap a Naxçıvan on es va trobar amb el seu aliat Kara Muhammad dels Kara Koyunlu que estava disposat a donar-li suport i el qual, amb cinc mil homes, va marxar contra l'exèrcit de Shaykh Ali i Pir Badak als que va derrotar, morint els dos caps en el combat; els kara koyunlu van obtenir un botí considerable que es van emportar a les seves tendes (yuruts).[2]
Baiazid i Ahmad van buscar un pacte entre ells i es va arribar a un acord pel qual Baiazid rebria les possessions jalayírides a l'Iraq Adjemí i Ahmad rebria l'Azerbaidjan, mentre que l'Iraq Arabí seria repartit entre els dos; finalment però l'acord no es va poder implementar i Ahmad va ocupar Bagdad.[3]
A finals del 1382 va arribar a la cort del muzaffàrida Shah Shuja un ambaixador procedent de Bagdad, que en nom de Ahmad ibn Uways es queixava de que Sariq Adil Agha, que havia col·locat en el tron a Sultaniya a Baiazid Ibn Uways, germà petit d'Ahmad, provocava la guerra civil entre els germans. Shah Shuja va atendre lapetició del ambaixador i va prometre marxar a Sultaniya amb un exèrcit.[4]
Shah Shuja va sortir de Xiraz cap a Sultaniya (1383) acompanyat del seu fill Sultan Shibli, que generalment el seguia dos o tres etapes al darrere. A Bauda va intentar revisar l'exèrcit abans que el seu pare i alguns caps en van informar a Shah Shuja exagerant l'actitud del príncep i alertant de que semblava que tenia intencions rebels i que podria estar aliat a Amir Muzaffar al-Din Salghar-shah Rashidi. Shah Shuja es va alarmar i el maig del 1383 va arrestar als dos homes i els va empresonar al príncep Shibli al castell d'Iglid i a Salghar-shah a la ciutadella. Un dia que Shah Shuja estava begut se li va ocórrer ordenar a Amir Ramadan Akhtaji i Khwaja Jawhar-i-Kuchak d'anar al castell i cegar al príncep; l'endemà Shah Shuja es va penedir i va enviar un missatge per revocar l'ordre, però el missatger va fer tard. Aquesta cruel acció, a més, li va portar mala sort, ja que diversos parents van morir en aquelles dates. Shah Shuja va avançar cap a Sultaniya i quan va arribar a Qazwin, el sultà Baiazid i Sariq Adil van sortir al seu encontre i el van rebre amablement. El porta estendard Amir Ya qub-shah, fou enviat al sultà Ahmad ibn Uways i la pau es va concloure entre els dos germans. Shah Shuja va eliminar Sariq Adil del seu lloc (i el va agafar al seu servei), i va tornar a Shiraz. Ahmad, mercés a aquesta ajuda i el suport dels Kara Koyunlu, va poder entrar a Sultaniya. Baiazid fou confirmat en la possessió de l'Iraq Adjemí.[5]
El 9 d'octubre de 1384 va morir Shah Shuja i el va succeir el seu fill Zayn al-Abidin. Però el príncep Shah Yahya de Isfahan aspirava també a la successió i no va tardar en atacar Shiraz. Sultan Baiazid de Sultaniya i Qazwin va abandonar la fidelitat als muzaffàrides de Shiraz i es va aliar a Shah Yahya. No obstant no hi va arribar a haver xoc entre l'exèrcit d'Isfahan i el de Shiraz i una mena d'acord entre les dues parts es va establir. Això va disgustar a la noblesa d'Isfahan que va enderrocar a Shah Yahya que va haver de fugir a Yadz amb la seva guàrdia. Sultan Baiazid va abandonar Sultaniya i Qazwin (que va entregar al seu germà Ahmad, primavera del 1385) i es va dirigir al Luristan. Zayn al-Abidin va nomenar aleshores pel govern d'Isfahan al germà de la seva mare, Amir Muzaffar-i-Kashi.[6]
El 1386/1387 Sultan Baiazid després de més d'un any al Luristan, va abandonar aquesta regió cap a Kirman, enviant a Khwaja Taj al-Din Salmani al davant per anunciar la seva arribada. Ahmad de Kirman va enviar al seu servidor (farrash) Mihtar Hasan per trobar-lo i preparar allotjament i provisions per la seva comitiva. Sultan Bayazid es va aturar a Shahr-i-Babak, on els seus indisciplinats i enfadats soldats van començar a fer saquejos. Això va enfurismar a Ahmad que en resposta va prohibir a Baiazid entrar a Kirman, per lo que va tornar enrere cap a Yadz on es va reunir amb Shah Yahya. Baiazit i els seus homes van portar una vida errant i el príncep finalment va decidir marxar a l'Índia a buscar fortuna allí.[7]
Fou justament llavors quan va saber que Tamerlà havia redistribuït el regne muzaffàrida i va decidir restar; es va traslladar al Garmsir on va obtenir el suport de la tribu awghani. Ahmad, el príncep de Kirman, es va molestar molt amb aquestes notícies; el país estava en desordre, l'exèrcit dispersat (una part dels soldats fins i tot s'havia posat al servei de Baiazid) però no va dubtar a marxar contra Baiazid al que va derrotar i va fer presoner, però al que va tractar correctament i el va acabar perdonant però en canvi als que l'havien traït els va fer matar i va enviar els seus caps amb Kirman amb la proclamació de la seva victòria. Poc després Ahmad tornava a Kirman acompanyat del seu germà de nom igualment Sultan Baiazid.[8][9]
De la ciutat de Kirman el príncep Ahmad es va dirigir a Sirjan en una expedició de cacera enviant al seu germà Sultan Baiazid (Sultan Baiazid ibn Mubariz al-Din Muhammad) a Manujan (o Manugan) per interessar-se pels impostos del regne d'Ormuz. Ahmad va tornar a Kirman on també va tornar Baiazid que ja havia complert l'encarrec i havia obtingut la submissió de Manujan i el pagament del tribut (vers 1387).[10]
Es la darrera vegada que un Sultan Baiazid és esmentat, per lo que cal suposar que va Sultan Baiazid ibn Uways va morir per aquest temps; Sultan Baiazid ibn Mubariz al-Din Muhammad no va viure més enllà del 1393 quan Tamerlà va fer matar tots els prínceps del llinatge.
Referències[modifica]
- ↑ Shajrat Ul Atrak: Or the Genealogical Tree of the Turks and Tatars a [1]
- ↑ Shajrat Ul Atrak: Or the Genealogical Tree of the Turks and Tatars
- ↑ Peter Jackson (1986). The Cambridge History of Iran, Volum 6: The Timurid and Safavid Periods. ISBN 0-521-20094-6
- ↑ The Ta'ríkh-i-guzída; or, "Select history" of Hamdulláh Mustawfí-i-Qazwíní, compiled in A.H. 730 (A.D. 1330), and now reproduced in facsimile from a manuscript dated A.H. 857 (A.D. 1453), per Edward G. Browne, Bril, Leyden 1913; Londres, Luzac6 Co, 1913, pàg. 193, [2]
- ↑ ibid, pàg. 194
- ↑ ibid, pàg 197
- ↑ Ibid, pàg. 199
- ↑ The Ta'ríkh-i-guzída; or, "Select history" of Hamdulláh Mustawfí-i-Qazwíní, compiled in A.H. 730 (A.D. 1330), and now reproduced in facsimile from a manuscript dated A.H. 857 (A.D. 1453), per Edward G. Browne, Bril, Leyden 1913; Londres, Luzac6 Co, 1913, pàg. 200 [3]
- ↑ la seva figura se superposa des de aquest moment a la del jalayírida del mateix nom, desapareixent un i apareixent l'altre
- ↑ Ibid., pàg. 200